Obre el menú principal

Emila fou bisbe de Barcelona, successor d'Ugne i visigot com ell, consta la seva signatura en el decret del rei Gundemar de l'any 610, en què diversos bisbes concorregueren a Toledo de totes les províncies eclesiàstiques del Regne Visigot de Toledo, per a celebrar l'exaltació de Gundemar al tron. En aquest document el rei també donà suport a la unificació d'una sola metròpoli eclesiàstica per a tota la Cartaginense, fent de l'arquebisbe de Toledo el primat de tota la Cartaginense. L'any dotzè del regnat de Recared (598) hi hagué un concili a Osca, al que assistí Emila, del que no fructificà cap acord ferm, reunint-se a Ègara anys més tard, on si s'assolí un cert consens sobre la moral de preveres i clergues l'any tercer del regnat de Sisebut el 13 de gener de 615. A aquest concili egarenc concorregueren el metropolità Eusebi, onze bisbes i dos vicaris representant bisbes absents. El quart bisbe signatari fou Emila. Diago i Pujades col·loquen entre Emila i Ugne un tal Borrell, tanmateix improbable i desautoritzat per Flórez per tractar-se aquest un nom d'origen franc totalment extemporani. Es desconeix la data de la mort d'Emila, posterior, evidentment, l'any 615, data del concili d'Ègara.

Infotaula de personaEmila
  Bisbe de Barcelona 

Activitat
Ocupació Sacerdot
Modifica les dades a Wikidata

BibliografiaModifica