Viquipèdia

Emma de Baviera

Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.

Infotaula de personaEmma de Baviera

Emma, reina consort dels francs orientals Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 800 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 876 Modifica el valor a Wikidata (66/76 anys)
Ratisbona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Emmeram's Basilica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Altres
TítolReina dels Francs
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAntiga Casa de Welf Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís el Germànic (827 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarloman de Baviera, Hildegard, Berta, Carles III el Gras, Irmengarde de Chiemsee, Lluís III d'Alemanya, Gisela Modifica el valor a Wikidata
ParesWelf I Modifica el valor a Wikidata  i Heilwig de Baviera Modifica el valor a Wikidata
GermansRodolf de Sens, Conrad I de Borgonya i Judit de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ParentsTeodoric III d'Autun (cònjuge putatiu)
Engelberga (infant putatiu) Modifica el valor a Wikidata

Família modifica

Ancestres modifica

Era filla de Welf I (?-824/5), comte d'Altdorf i d'Edviga de Saxònia. Germana de l'emperadriu Judit,[1] la segona esposa de Lluís el Pietós.[2]

Família política modifica

Vers l'any 827 Emma es va casar a Ratisbona amb Lluís el Germànic,[3] el tercer fill de l'emperador Lluís el Pietós i d'Ermengarda[4] (780-818), filla del comte de Hesbaye,[5] Ingramm (o Ingerman o Enguerrand, nebot de Rotrude, esposa de Carles Martell).
El marit, Lluís, era fillastre de la seva germana Judit.

L'entorn d'Emma modifica

El seu marit Lluís havia rebut el regne de Baviera l'any 817, en la dieta d'Aquisgrà, amb la repartició que va fer el seu pare Lluís el Pietós coneguda com la Divisio Imperii.[6] Amb aquesta divisió es va crear el títol de "Rei de Baviera", que incloïa la sobirania dels territoris de Baviera, Caríntia i Bohèmia (Baioariam et Carentanos, et Beheimos et Avaros, atque Sclavos qui ab orientali parte Baioariæ sunt…et duas villas…in pago Nortgaoe Luttraof et Ingoldesstat),[7] que prèviament havien estat governats pel seu germà gran Lotari.[8]

L'any 833 Lluís el Germànic va donar a la seva esposa Emma l'abadia d'Obermünster a Ratisbona.

Quan el seu sogre, Lluís el Pietós, s'estava morint l'any 840, va enviar les insígnies imperials al seu cunyat Lotari, qui sense tenir en compte les diverses divisions acordades en els anys precedents, i només basant-se en l'aplicació de l'Ordinatio Imperi de l'any 817, pretenia tenir jurisdicció sobre tot l'imperi, prenent els seus germans com a vassalls.
Per tant, a la mort del pare, Lluís el Germànic va ocupar tots els territoris a la banda dreta del riu Rin (regne dels Francs orientals), mentre el seu germà Carles el Calb va fer-se fort a Nèustria i Aquitània. Així va començar una guerra civil que va propiciar a una aliança entre el seu marit, Lluís el Germànic i el fill de la seva germana Judith, Carles el Calb, en contra del germà gran, Lotari I, el qual es va aliar amb el nebot d'Emma Pipí II d'Aquitània

El 841 va tenir lloc la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye,[9] en la rodalia d'Auxerre, en què les tropes de Lluís el Germànic van superar les tropes imperials. El febrer de l'any següent els germans Lluís i carles van renovar la seva aliança contra Lotari amb els Juraments d'Estrasburg[10] i en l'estiu d'aquest mateix any es va produir la rendició de Lotari que va accedir a arribar a un acord amb els seus germans,[11] cosa que va portar al Tractat de Verdun, signat a l'agost del 843.[12] .
La divisió va estar descrita pel cronista, Reginó:[13]

  • Per a Carles tota la part occidental del regne dels Francs des de l'oceà fins al riu Mosa
  • Per a Lluís tota la part oriental del regne dels Francs a partir del riu Rin, més alguna zona rica en el conreu de la vinya a l'esquerra del Rin
  • Per a Lotari, com a primogènit, el títol imperial i a més els territoris entren els dels seus germans: la Provença i els de la península Itàlica.

Amb el Tractat de Verdun de l'any 843, Emma esdevenia oficialment reina consort dels francs orientals.

 
Tomba d'Emma

Emma s'esmenta, juntament amb la seva filla, Berta, una donació de 29 d'octubre 863, feta pel seu marit, Louis, al monestir de Zuric.[14]

Pel tractat de Mersen (870), Emma també es va convertir en reina de la part oriental de Lotaríngia, encara que el títol reial pertanyia al cunyat,que també era nebot seu, Carles el Calb.[15]

L'any 874, segons la Gesta quorundam regum Francorum, Emma va patir una paràlisi i va perdre l'ús de la paraula.[16]

Va morir el 31 gener del 876 a la ciutat de Ratisbona[17] i va ser sepultada a l'abadia de Sant Emmeram.[17]

Descendència modifica

Emma va tenir set fills:[18]

Referències modifica

  1. ↑ (llatí) Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Annales Xantenses, pag. 225 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  2. ↑ (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus II, Thegani Vita Hludovici Imperatoris, Pag 596, par. 26 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  3. ↑ Basat en la Vita Hludowici Imperatoris, que són dues biografies narrant la vida de l'emperador Lluís el Pietós des del naixement fins a l'any 840, escrites en llatí per dos monjos, un anònim, conegut com "l'astrònom", mentre que el segon es coneix com: Thegano.
  4. ↑ (llatí) Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Thegani Vita Hludovici Imperatoris, pag. 591 Arxivat 2013-11-09 a Wayback Machine.
  5. ↑ L'Hesbaye era un'antiga regió de l'actual Bèlgica, que incloïa la província de Lieja i part del Brabant Való, del Brabant Flamenc, del Limburg i de Namur.
  6. ↑ La subdivisió que va tocar a Lluís el Germànic era coneguda com Ordinatio Imperi i va ser ratificada a Nimega el 819.
  7. ↑ (llatí) Monumenta Germanica Historica, Leges, Capitularia Regum Francorum, tomus I: Ludovici I, pag. 198 par. 2 e 3 Arxivat 2013-09-28 a Wayback Machine.
  8. ↑ (llatí) Nithardus, Historiae, liber I: par. 3
  9. ↑ (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 841, pag. 363 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  10. ↑ (llatí) Nithardus, Historiae, liber III: par. 5
  11. ↑ (llatí) Nithardus, Historiae, liber IV: par. 4
  12. ↑ (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 843, pag. 363 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  13. ↑ (anglès) ES Monumenta Germaniae Historica, tomus primus: Reginonis Chronicon, anno 842, pag 568 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  14. ↑ 14,0 14,1 (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 110, pag. 159 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  15. ↑ (llatí) Annales Bertiniani, anno 870, Pag 205 e seguenti
  16. ↑ (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus I: Annalium Fuldensium Pars Tertia, Pag 388 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  17. ↑ 17,0 17,1 (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus I: Annalium Fuldensium Pars Tertia, Pag 389 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  18. ↑ 18,0 18,1 (anglès) | Foundation for Medieval Genealogy :GERMANY - Emma (Louis)
  19. ↑ (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 67, pag. 93-94 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  20. ↑ (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus I: Annales Alamannici, anno 886, pag. 51 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  21. ↑ (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 81, pag. 118 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  22. ↑ (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus I: Annales Alamannici, anno 877, pag. 51 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
  23. ↑ (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 79, pag. 115 Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.

Bibliografia modifica

  • René Poupardin: "Ludovico il Pio", in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 558-582
  • René Poupardin: "I regni carolingi (840-918)", en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma de Baviera


Predecessora:
Ermengarda d'Hesbaye 		Reina consort de Baviera
827-843 		Successora:
Liutgarda de Saxònia
Predecessora:
Judit de Baviera 		Reina consort dels francs orientals
843-876
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emma_de_Baviera&oldid=31643737»