Obre el menú principal

Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.

Infotaula de personaEmma de Baviera
Hemma.jpg
Emma, reina consort dels francs orientals
Biografia
Naixement dècada del 800 (Gregorià)
valor desconegut
Mort 31 gener 876 (66/76 anys)
Ratisbona
Lloc d'enterrament St. Emmeram Tradueix
Enaltiment
Altres
Títol Reina dels Francs i reina consort
Família Welf
Cònjuge Lluís el Germànic (827 (Gregorià)–)
Fills Carloman de Baviera
Irmengarde de Chiemsee
Lluís III d'Alemanya
Carles III el Gras
Hildegarde Tradueix
Bertha Tradueix
Gisela
Pares Welf IHeilwig de Baviera
Germans Rodolf de Sens, Conrad I de Borgonya i Judit de Baviera
Parents Teodoric III d'Autun (cònjuge putatiu)
Engelberga (fills putatius)
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

FamíliaModifica

AncestresModifica

Era filla de Welf I (?-824/5), comte d'Altdorf i d'Edviga de Saxònia. Germana de l'emperadriu Judit,[1] la segona esposa de Lluís el Pietós.[2]

Família políticaModifica

Vers l'any 827 Emma es va casar a Ratisbona amb Lluís el Germànic,[3] el tercer fill de l'emperador Lluís el Pietós i d'Ermengarda[4] (780-818), filla del comte de Hesbaye,[5] Ingramm (o Ingerman o Enguerrand, nebot de Rotrude, esposa de Carles Martell).
El marit, Lluís, era fillastre de la seva germana Judit.

L'entorn d'EmmaModifica

El seu marit Lluís havia rebut el regne de Baviera l'any 817, en la dieta d'Aquisgrà, amb la repartició que va fer el seu pare Lluís el Pietós coneguda com la Divisio Imperii.[6] Amb aquesta divisió es va crear el títol de "Rei de Baviera", que incloïa la sobirania dels territoris de Baviera, Caríntia i Bohèmia (Baioariam et Carentanos, et Beheimos et Avaros, atque Sclavos qui ab orientali parte Baioariæ sunt…et duas villas…in pago Nortgaoe Luttraof et Ingoldesstat),[7] que prèviament havien estat governats pel seu germà gran Lotari.[8]

L'any 833 Lluís el Germànic va donar a la seva esposa Emma l'abadia d'Obermünster a Ratisbona.

Quan el seu sogre, Lluís el Pietós, s'estava morint l'any 840, va enviar les insígnies imperials al seu cunyat Lotari, qui sense tenir en compte les diverses divisions acordades en els anys precedents, i només basant-se en l'aplicació de l'Ordinatio Imperi de l'any 817, pretenia tenir jurisdicció sobre tot l'imperi, prenent els seus germans com a vassalls.
Per tant, a la mort del pare, Lluís el Germànic va ocupar tots els territoris a la banda dreta del riu Rin (regne dels Francs orientals), mentre el seu germà Carles el Calb va fer-se fort a Nèustria i Aquitània. Així va començar una guerra civil que va propiciar a una aliança entre el seu marit, Lluís el Germànic i el fill de la seva germana Judith, Carles el Calb, en contra del germà gran, Lotari I, el qual es va aliar amb el nebot d'Emma Pipí II d'Aquitània

El 841 va tenir lloc la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye,[9] en la rodalia d'Auxerre, en què les tropes de Lluís el Germànic van superar les tropes imperials. El febrer de l'any següent els germans Lluís i carles van renovar la seva aliança contra Lotari amb els Juraments d'Estrasburg[10] i en l'estiu d'aquest mateix any es va produir la rendició de Lotari que va accedir a arribar a un acord amb els seus germans,[11] cosa que va portar al Tractat de Verdun, signat a l'agost del 843.[12] .
La divisió va estar descrita pel cronista, Reginó:[13]

  • Per a Carles tota la part occidental del regne dels Francs des de l'oceà fins al riu Mosa
  • Per a Lluís tota la part oriental del regne dels Francs a partir del riu Rin, més alguna zona rica en el conreu de la vinya a l'esquerra del Rin
  • Per a Lotari, com a primogènit, el títol imperial i a més els territoris entren els dels seus germans: la Provença i els de la península Itàlica.

Amb el Tractat de Verdun de l'any 843, Emma esdevenia oficialment reina consort dels francs orientals.

 
Tomba d'Emma

Emma s'esmenta, juntament amb la seva filla, Berta, una donació de 29 d'octubre 863, feta pel seu marit, Louis, al monestir de Zuric.[14]

Pel tractat de Mersen (870), Emma també es va convertir en reina de la part oriental de Lotaríngia, encara que el títol reial pertanyia al cunyat,que també era nebot seu, Carles el Calb.[15]

L'any 874, segons la Gesta quorundam regum Francorum, Emma va patir una paràlisi i va perdre l'ús de la paraula.[16]

Va morir el 31 gener del 876 a la ciutat de Ratisbona[17] i va ser sepultada a l'abadia de Sant Emmeram.[17]

DescendènciaModifica

Emma va tenir set fills:[18]

ReferènciesModifica

  1. (llatí) Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Annales Xantenses, pag. 225
  2. (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus II, Thegani Vita Hludovici Imperatoris, Pag 596, par. 26
  3. Basat en la Vita Hludowici Imperatoris, que són dues biografies narrant la vida de l'emperador Lluís el Pietós des del naixement fins a l'any 840, escrites en llatí per dos monjos, un anònim, conegut com "l'astrònom", mentre que el segon es coneix com: Thegano.
  4. (llatí) Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Thegani Vita Hludovici Imperatoris, pag. 591
  5. L'Hesbaye era un'antiga regió de l'actual Bèlgica, que incloïa la província de Lieja i part del Brabant Való, del Brabant Flamenc, del Limburg i de Namur.
  6. La subdivisió que va tocar a Lluís el Germànic era coneguda com Ordinatio Imperi i va ser ratificada a Nimega el 819.
  7. (llatí) Monumenta Germanica Historica, Leges, Capitularia Regum Francorum, tomus I: Ludovici I, pag. 198 par. 2 e 3
  8. (llatí) Nithardus, Historiae, liber I: par. 3
  9. (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 841, pag. 363
  10. (llatí) Nithardus, Historiae, liber III: par. 5
  11. (llatí) Nithardus, Historiae, liber IV: par. 4
  12. (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 843, pag. 363
  13. (anglès) ES Monumenta Germaniae Historica, tomus primus: Reginonis Chronicon, anno 842, pag 568
  14. 14,0 14,1 (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 110, pag. 159
  15. (llatí) Annales Bertiniani, anno 870, Pag 205 e seguenti
  16. (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus I: Annalium Fuldensium Pars Tertia, Pag 388
  17. 17,0 17,1 (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus I: Annalium Fuldensium Pars Tertia, Pag 389
  18. 18,0 18,1 (anglès) | Foundation for Medieval Genealogy :GERMANY - Emma (Louis)
  19. (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 67, pag. 93-94
  20. (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus I: Annales Alamannici, anno 886, pag. 51
  21. (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 81, pag. 118
  22. (llatí) Monumenta Germanica Historica, tomus I: Annales Alamannici, anno 877, pag. 51
  23. (llatí) Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 79, pag. 115

BibliografiaModifica

  • René Poupardin: "Ludovico il Pio", in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 558-582
  • René Poupardin: "I regni carolingi (840-918)", en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635

Enllaços externsModifica