Enric De Juan i Berenguer

pilot de motociclisme català

Enric De Juan i Berenguer (Barcelona, 17 de juliol de 1947), més conegut com a Quique De Juan,[1] és un ex-pilot de motociclisme català que destacà en competicions estatals durant la dècada de 1970 i començaments de la de 1980, especialment en pujades de muntanya i en proves de resistència. Durant aquella època, a més, fou un dels pilots col·laboradors de la revista Solo Moto, on es dedicava a provar nous models de motocicletes de carretera.

Plantilla:Infotaula personaQuique De Juan
Imatge
La Ducati amb què guanyà les 24 Hores de Montjuïc el 1983, amb Min Grau i Luis Miguel Reyes (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Enrique De Juan Berenguer Modifica el valor a Wikidata
17 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
resistència (motociclisme) Modifica el valor a Wikidata


Facebook: enrique.dejuanberenguer LinkedIn: enrique-de-juan-berenguer-6b503472 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
TemporadesAnys 70 i 80
MarquesBultaco, OSSA, Ducati
Palmarès en velocitat
24H Montjuïc2 (1983 i 1985)

El seu fill, de nom també Quique De Juan, es dedicà també al motociclisme i competí en algun Gran Premi del Campionat del Món durant les temporades de 1994 i 1995.[2]

Trajectòria esportiva

modifica

Fill d'un pilot de motociclisme, Quique De Juan debutà en competició a la Pujada a la Rabassada, cursa que amb els anys arribà a guanyar en cinc edicions. Participà també en copes de promoció diverses, com ara la Copa Yankee organitzada per OSSA durant el 1977,[3] però els èxits més importants de la seva carrera els obtingué a les 24 Hores de Montjuïc (durant anys, fou un dels participants més populars d'aquesta prova).[4] El 1973 estigué a punt de guanyar-les tot formant equip amb Jaume Alguersuari als comandaments d'una Bultaco 360 (amb la qual marcaren el rècord de voltes de la prova amb moto catalana, 704[5]) tot i que finalment hi acabaren segons.[1] Més tard les guanyà en dues edicions (1983 i 1985),[4] ambdues formant part d'un equip oficial de Ducati, en una època en què els equips eren ja de tres pilots en comptes dels tradicionals dos d'abans.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Alguersuari, Jaume (Director) «Solo Moto Stars. 42 - Enrique De Juan» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 69, 24-12-1976, p. 2.
  2. Latorre, Francisco. «Rainey regresa como director de equipo» (en castellà). elpais.com. El País, 27-03-1994. [Consulta: 4 març 2014].
  3. «1977, XXXI Carrera en cuesta a la Rabassada» (en castellà). motogruptortugas.blogspot.com. [Consulta: 4 març 2014].
  4. 4,0 4,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La dura Resistencia». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 243-250. ISBN 84-920886-5-6. 
  5. «El Museu de la Moto de Barcelona "resucita" las 24Horas de Montjuïc» (en castellà). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 19-07-2012. Arxivat de l'original el 15 de març 2014. [Consulta: 4 març 2014].