Enric I de Bar
Enric I de Bar (francès: Henri Ier de Bar) (valor desconegut, 1158 - Acre, octubre 1190) fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.
| Nom original | (fr) Henri Ier de Bar  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1158 valor desconegut |
| Mort | octubre 1190 (31/32 anys) Acre |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Comte de Bar (1170–1190) |
| Família | Casa de Scarpone |
| Pares | Renald II de Bar i Agnes de Blois |
| Germans | Tibald I de Bar i Renald de Bar |
 | |
Família modifica
Era fill de Renald II, comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance, i d'Agnès de Xampanya.[1]
| Ricuí de Scarpone | |||||||||||||||||||
| Lluís de Montbéliard | |||||||||||||||||||
| Hildegarda d'Eguisheim | |||||||||||||||||||
| Thierry I de Montbéliard | |||||||||||||||||||
| Frederic II de Lorena | |||||||||||||||||||
| Sofia de Bar | |||||||||||||||||||
| Matilde de Suàbia | |||||||||||||||||||
| Renald I de Bar | |||||||||||||||||||
| Guillem I de Borgonya | |||||||||||||||||||
| Ermentruda de Borgonya | |||||||||||||||||||
| Estevaneta de Borgonya | |||||||||||||||||||
| Renald II de Bar | |||||||||||||||||||
| Gerard I de Vaudémont | |||||||||||||||||||
| Gisela de Vaudémont | |||||||||||||||||||
| Edwiga de Dagsbourg | |||||||||||||||||||
| Enric I de Bar | |||||||||||||||||||
| Esteve II de Blois | |||||||||||||||||||
| Teobald IV de Blois | |||||||||||||||||||
| Adela de Blois | |||||||||||||||||||
| Agnès de Xampanya | |||||||||||||||||||
| Engelbert I de Spanheim | |||||||||||||||||||
| Engelbert III de Caríntia | |||||||||||||||||||
| Edwiga de Saxònia | |||||||||||||||||||
| Matilde de Caríntia | |||||||||||||||||||
| Ulric de Passau | |||||||||||||||||||
| Utta de Passau | |||||||||||||||||||
Govern modifica
Era encara menor d'edat a la mort del seu pare i la regència fou assegurada per la seva mare de 1170 a 1173. Diversos avantpassats d'Enric de Bar havien estat comtes vitalicis de Verdun, i Agnès de Xampanya va reclamar el comtat de Verdun al bisbe el 1172, però es va haver d'enfrontar a un rebuig. Llavors va destrossar la diòcesi de Verdun. La mare i el fill foren excomunicats i es van haver de sotmetre el 1177.
El 1178, el bisbe de Toul va començar la construcció d'una fortalesa a Liverdun, amb autorització del duc de Lorena Simó II. Superat per l'amplitud de la tasca, la va confiar a Enric, que en podria conservar l'ús. Això no va comprometre les bones relacions amb el duc de Lorena, fins i tot si aquest últim es podria haver sentit amenaçat per les fortaleses de Liverdun, Amance i Mousson.
Per la seva mare, Enric era cosí germà de Felip August, rei de França. Va assistir a la seva consagració l'1 de novembre de 1179 a Reims.
Després de la caiguda de Jerusalem el 1187, Enric va participar en la tercera croada; va marxar a mitjan any 1189, abans que els reis de França i d'Anglaterra, i va arribar a Terra Santa, on es va reunir amb els cavallers que assetjaven Acre. El 4 d'octubre de 1190 fou greument ferit en el transcurs d'un enfrontament contra les forces de Saladí i va morir de les seves ferides deu a quinze dies més tard.[2]
Referències modifica
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric I de Bar |
- Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994