Enric Isidre Canela i Campos

Enric Isidre Canela i Campos (Barcelona, 3 de desembre de 1949), és membre de la Plataforma per la Sobirania, col·laborador del Centre d'Estudis Sobiranistes i membre fundador de l'Assemblea Nacional Catalana.

Infotaula de personaEnric Isidre Canela i Campos
Biografia
Naixement3 desembre 1949 modifica (70 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióActivista cultural modifica
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1984–2009) modifica

Lloc webenriccanela.cat modifica

Des de setembre de 2008 és un dels principals promotors de la plataforma Deu Mil a Brussel·les, que va fer possible la manifestació del 7 de març de 2009 a Brussel·les per l'autodeterminació de la nació Catalana fita important de l'independentisme català. És, a més, promotor del manifest de suport a Suma Independència.

Currículum acadèmic [cal citació]Modifica

Es va llicenciar en Química per la Universitat de Barcelona l'any 1972 i després va fer el doctorat en Química, especialitat Bioquímica, que va defensar l'any 1976. És professor de la Universitat de Barcelona des de l'any 1974. Ara és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular al departament del mateix nom a la Facultat de Biologia de la UB i col·labora en la recerca sobre comunicació intracel·lular. També fa alguns treballs sobre bioquímica teòrica. S'ha anat especialitzant en bioquímica de la nutrició i imparteix classes d'aquesta assignatura i també fa treballs d'assessorament a empreses i institucions. Des de juny del 2006 és patró de la Fundació Bosch i Gimpera. Des del 14 de desembre de 2012 és vicerector de Política Científica i director de l'Escola de Doctorat.

Ha publicat amb els seus companys del grup de recerca més de 150 articles en llibres i revistes científics de rellevància internacional. És membre de diferents societats científiques. Entre els anys 1991 i 1995 va ser vicepresident de la Societat Catalana de Biologia.

Càrrecs [cal citació]Modifica

Va ser president del Cercle per al Coneixement des del mes de setembre de 2007 i prèviament va ser membre de la Junta directiva i responsable de l'àmbit d'Educació i desenvolupament social. També va ser secretari del comitè científic de la Fundació del Cercle per al Coneixement fins que aquest òrgan es va dissoldre.

És també membre d'Òmnium Cultural i del Cercle d'Economia.

He ocupat diferents càrrecs de govern a la UB. Així, ha estat vicepresident de la divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la UB entre els anys 1986 i 1989, President de la mateixa divisió entre els anys 1989 i 1994, vicerector d'Economia i Organització entre els anys 1994 i 2001, director del departament de Bioquímica i Biologia Molecular entre els anys 2007 i 2012 i director de l'escola de Doctorat des del 2012. Va ser patró de les fundacions Parc Científic de Barcelona, UB Mèdia, Josep Finestres, Montcelimar, i Bosch i Gimpera. De les fundacions UB Mèdia, Montcelimar i Bosch i Gimpera va ocupar la vicepresidència. Des del mes de juny torna a ser patró d'aquesta fundació.

Des de març de 2006 fins al febrer de 2010 va ser secretari del patronat i del consell executiu de la Fundació per al Disseny Tèxtil propietària de l'Escola Superior de Disseny. Des de febrer de 2010 és vocal del consell executiu.

Entre els anys 2002 i 2003 va dirigir l'Oficina de Promoció de les Universitats de Catalunya del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya que tenia com a objectiu la internacionalització de les universitats del Principat de Catalunya. Des d'aquesta oficina van crear el programa Estudiar a les Universitats de Catalunya.

Des del juny del 2002 fins al maig del 2007 va ser membre, designat pel Senat espanyol, del Consejo de Coordinación Universitaria i durant aquest temps va formar part de les Comissions Mixta i Coordinació d'aquest òrgan. També de les subcomissions Permanent i d'Avaluació de Ciències Experimentals i de la Salut, de la que va ser el secretari.

Al novembre de 2004 va ser designat per formar part de la Comissió Estatal que tenia com a objectiu estudiar el finançament de les universitats i va treballar fins a la presentació del treball a l'abril del 2007.

Des del mes de juny de 2007 fins juny de 2011 va ser patró de la fundació estatal espanyola Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació.

Des de febrer del 2012 membre del Consell Científic de la Fundació Universitària ESERP Business School.

Currículum políticModifica

Va militar a Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1984, a Sarrià – Sant Gervasi, fins al mes de juny de l'any 2009. Va ser President Nacional de la Sectorial d'Universitats i Recerca des de l'any 1994 fins a l'any 2000. President del Consell Sectorial d'Universitats i Recerca de la federació de CiU Barcelona fins a l'any 2004. Va ser membre del Comitè Executiu Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i va ocupar la Secretaria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació des del juliol de 2004 fins a l'octubre del 2007. Va ser Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1996 i Conseller Nacional de la Federació de CiU des de la seva creació. Finalment, va ser l'impulsor de Suma Independència.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. Gordillo, Saül. Sobirania.cat (en català). Primera edició. Arenys de Mar: Crea't Edicions, Juny de 2014, p. 73, 74, 75, 76, 177 i 204. ISBN 978-84-942772-0-7. 
  2. «Enric I. Canela» (en català). Saül Gordillo, 12-02-2015.