Epígons (poema)

No s'ha de confondre amb Epígons.

Els Epígons (en grec antic Ἐπίγονοι, "Epigonoi", descendents) va ser una epopeia grega primerenca, una seqüela de la Tebaida, que formava part del Cicle tebà. Alguns autors antics semblen haver-la considerat una part de la Tebaida i no un poema separat.

Infotaula de llibreEpígons
Tipuspoema èpic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Publicaciódècada del 600 aC Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaepígons Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoema èpic Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deCicle tebà Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Segons Pausànies, el poema tenia 7.000 versos.[1] Explicava la història de la batalla per la conquesta de Tebes per part dels Epígons, els fills dels herois que anteriorment havien lluitat per la ciutat a la Guerra dels set Cabdills.

Altres referències suggereixen que el mite de la mort de Procris[2] i la història de Manto, la filla de Tirèsias formaven part dels Epígons.[3]

L'epopeia s'havia atribuït a Homer, cosa que Heròdot posava en dubte.[4] Segons els escolis sobre Aristòfanes, hi havia una atribució alternativa a un tal "Antímac", que segurament era Antímac de Teos (segle VIII aC). Una explicació alternativa sobre el nom d'Antímac seria el poeta èpic molt posterior, Antímac de Claros (segle IV aC), que havia estat acusat de robar els Epígons tradicionals, incorporant la seva trama a la seva obra literària Tebaida.[5]

ReferènciesModifica

  1. Pausànies. Descripció de Grècia, IX, 9,5
  2. Escolis a La Pau d'Aristòfanes, 1270
  3. Suides. Teumèsia
  4. Heròdot. Històries, IV, 32
  5. Escolis a La Pau d'Aristòfanes, 1268, 1270