Erb
L'erb (Vicia ervilia) és un dels conreus que ja es feien des dels primers temps del neolític a la Conca del Mediterrani. En castellà se'n diu yero en anglès bitter vetch (literalment: veça amargant), en àrab: kersannah i en turc: burçak.[1] Té un bon contingut nutritiu per als animals remugants i és un conreu fàcil de cultivar i de recollir a més de poder créixer en sòls prims i alcalins, resisteix molt la secada. Els erbs és un conreu actualment molt minoritari als Països Catalans, on tanmateix es troba silvestre,[2] però és típic de Castella. El seu rendiment mitjà en gra és del voltant dels 2000 kg per hectàrea.
Vicia ervilia  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 180099 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Fabeae |
| Gènere | Vicia |
| Espècie | Vicia ervilia (L.) Willd. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Ervum ervilia |
Morfologia modifica
És una planta anual, ramificada i glabrescent que fa de 20 a 40 cm d'alt. Herba erecta, fulles sense circell o amb circell simple poc desenvolupat, fulles compostes que tenen de 4 a 20 parells de folíols oblongo-linears mucronats, de 5-15 x 1-4 mm; 1-4 flors blanquinoses amb estries violàcies de 6 a 12 mm, floreix d'abril a juny. Els llegums fan de 15-30 x 5-6 mm amb de 2 a 4 granes. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar a 1.200 m d'altitud.
Usos i història modifica
Les seves llavors semblen les de les llentilles vermelles. En cas de consum humà se n'ha de treure l'amargor a base de bullir-les diverses vegades i llençar-ne l'aigua.[3] Segons Zohary i Hopf, només es consumeixen aquestes llavors per part dels humans en temps de fam o en les classes socials més pobres;[4] tanmateix, Plini el Vell va escriure, a la seva Història Natural, que l'erb (ervum) tenia el mateix valor medicinal que la veça (vicia), i que l'Emperador August havia recuperat la salut a base d'una dieta d'erbs.
En estat silvestre els erbs inclouen la zona d'Anatòlia i el nord d'Iraq, amb una extensió a les muntanyes de l'Anti-Líban de Síria i el Líban. Restes d'una domesticació primerenca es troben en diversos jaciments arqueològics de Turquia que amb radiocarboni estan datats del VII i VI mil·lennis aC.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erb |
- ↑ L.L. Bellido, "Grain legumes for animal feed" in Neglected crops: 1492 from a different perspective, J.E. Bermejo and J. Leon, editors; Plant Production and Protection Series, No. 26 (Rome: FAO), pp. 273-288
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
- ↑ Enneking & Francis (1997) "Development of Vicia ervilia as a grain crop for Southern Australia"
- ↑ 4,0 4,1 Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of Plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p. 116.