Mare de Déu de la Consolació de Gratallops

Església de Gratallops

La Mare de Déu de la Consolació de Gratallops és una ermita al municipi de Gratallops (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mare de Déu de la Consolació de Gratallops
Imatge
Dades
TipusEsglésia i ermita Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIII-XVI, XIX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura gòtica
arquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGratallops (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. direcció Vilella Baixa. Gratallops (Priorat)
Map
 41° 13′ N, 0° 47′ E / 41.21°N,0.78°E / 41.21; 0.78
BCIL
Data1982
IdentificadorIPAC: 11220

Es troba al cim d'un turó de llicorella, molt a prop del coll de la Vaca, on s'ajunten els territoris de Gratallops i la Vilella Alta. Una renglera de xiprers vetllen actualment l'ermita on es venera la Mare de Déu de la Consolació, patrona de Gratallops i de gran devoció a la comarca del Priorat. L'ermita resta tancada al públic però el diumenge posterior al dia 15 d'agost, s'hi celebra un aplec i un dinar de germanor. Té uns Goigs dedicats que canten "Ja que molt gran és Senyora / la vostra intercessió / Siau nostra protectora / Verge de Consolació".[1]

Des de l'ermita es gaudeix d'unes vistes excel·lents del cor del Priorat i la serra de Montsant, així com dels costers de vinyes velles d'on s'obtenen els raïms del preuat vi L'Ermita.

Arquitectura modifica

Es tracta d'una construcció (444 m) caracteritzada per una gran heterogeneïtat estilística. La capçalera i mitja nau són d'origen romànic, molt treballades i construïdes. L'absis fou ampliat lateralment, i avui és convertit en cambra de la Verge de la Consolació. L'interior és enguixat. La part gòtica, més alta té dues naus, una central i una lateral, amb una capella al costat oposat a aquesta darrera. La volta és de creueria feta amb pedra, i la resta amb reble. Un cor amb un arc rebaixat ha desaparegut. El conjunt presenta diverses construccions adossades, destinades a l'ermita i d'èpoques diferents, les darreres de les quals són del segle xix. Els murs són de pedra vista i morter, amb obra de maó i en algun sector, i d'altres enguixats. L'ermita té un petit campanar d'espadanya.[2]

Història modifica

No hi ha dades corresponents al període romànic, encara que l'absis és ben aparent. Les obres de reforma empreses el segle xvi corresponen al sector gòtic. Foren promogudes per l'abat Pere Doménec, fill de Gratallops, abat de Vilabertran, canonge de Barcelona i Nunci d'Espanya i Portugal a Roma prop del Sant Pare, que el 1544 li canvià l'antic nom per l'actual, i dotà l'ermita d'un cert nombre de quadres i retaules avui desapareguts. Va finançar l'ampliació de l'ermita de la Consolació (que fins aleshores era sota l'advocació de Gràcia), i regalà diversos objectes litúrgics, desapareguts el 1936,[3] quan va ser cremada en dues ocasions durant la guerra civil. El 1947 l'ermita fou reconstruïda i reoberta al culte.

Durant la guerra d'independència s'hi aplegà el sometent del Priorat, cridat pel Prior de Scala Dei. Durant la darrera guerra civil espanyola fou cremada i molt malmesa. Actualment, està en marxa un projecte de reconstrucció i revalorització a cura dels serveis tècnics de l'Arquebisbat de Tarragona.[2] De fet, l'ermita ha estat profanada, malmesa i abandonada diverses vegades, principalment en les guerres i disturbis. Ja l'any 1811, durant la Guerra del Francès, l'església va ser profanada i quedà molt deteriorada. L'any 1933, un incendi va destruir el cambril, però la imatge de la Mare de Déu es va salvar de les flames, la qual cosa no fou possible el 27 de juliol de 1936, quan va ser cremada junt amb els altars, bancs, ornaments, i altres objectes de fusta del santuari. La imatge que hi ha avui dia al seu interior és una còpia de la que va ser malmesa.[4]

Es desconeix la data de consagració, tot i que la part posterior amb el seu absis és d'estil romànic, i per aquest motiu es podria situar la seva construcció cap al segle xiii. Al llarg del temps, l'ermita ha sofert diverses destruccions. Una segona part afegida el 1544 va donar a la planta forma de creu llatina, construïda en un estil de transició del Gòtic al Renaixement. L'arquebisbe de Tarragona, el cardenal Jeroni Dòria n'autoritzà l'ampliació.

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. «Goigs a la Mare de Déu de Consolació de Gratallops». [Consulta: 2023].
  2. 2,0 2,1 «Ermita de la Consolació». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2012].
  3. Enciclopedia.cat
  4. Saludes, Isidre. Santuaris marians de l'arquebisbat de Tarragona. Volum 51 de Cavall Bernat. L'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 9788484157670. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de la Consolació de Gratallops