Obre el menú principal

L'esparver cendrós, arpella cendrosa o arpellot cendrós (Circus pygargus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes i molt similar a l'esparver d'estany (Circus cyaneus).

Infotaula d'ésser viuarpella cendrosa
Circus pygargus
Flickr - don macauley - Bird 015.jpg
Esparver cendrós mascle.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22695405
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereCircus
EspècieCircus pygargus
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Circus pygargus distribution map.png
Distribució geogràfica de l'esparver cendrós: àrea de cria (verd) i àrea d'hivernada (blau).
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

MorfologiaModifica

  • Fa 40-46 cm de llargada total i 97-115 cm d'envergadura alar.
  • El mascle pesa 265 g i la femella 345 g.
  • La cua fa 16-18 cm i amb la part superior fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
  • Ales curtes i arrodonides
  • Es distingeix de l'esparver d'estany pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales. També té les puntes de les ales de color negre i els ulls i les potes són de color groc. El bec és negre.
  • La femella és terrosa, amb el pit i el ventre tacats de terrós i el carpó blanc. Té els ulls marrons.

ReproduccióModifica

La femella aprofita un arbre per fer-hi el niu, a base de branques i herbes que hi transporta. Al maig hi pon 4-6 ous blavencs molt pàl·lids (32 x 41 mm) que cova exclusivament ella durant 35 dies (el mascle només s'encarrega de dur-li menjar 5 o 6 vegades durant la incubació i 7-10 cops una vegada que els pollets han nascut). Els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més i el niu només serà utilitzat una vegada. El mascle pot ésser polígam i tindre dues niuades simultàniament o consecutiva.

Presenta una petita població nidificant a les zones humides de l'Empordà, la Noguera, l'Urgell, el Bages, la Segarra, el Segrià, el Montsià, a Torreblanca i a les salines de Torrevella, llocs tots ells on es pot considerar poc freqüent, malgrat que el més corrent és que nidifiqui a les extensions de cereals de secà.[1]

 
Cries d'esparver cendrós.

AlimentacióModifica

Menja petits vertebrats (pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, esquirols, llangardaixos, etc.) i insectes grossos. És un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa.

HàbitatModifica

Viu als aiguamolls i als boscos humits.

Distribució geogràficaModifica

Habita Euràsia i Àfrica. Hiverna i nia a tots els Països Catalans llevat de les Balears (només hi passa en migració estival).

CostumsModifica

 
Mascle adult.

ConservacióModifica

És una espècie molt lligada al bosc, per la qual cosa els incendis o les tales en massa d'arbres (i encara més si es produeixen a l'època de cria) són nefastos per a ella.[2] Segons les dades de BirdLife International per a l'any 2004 es creu que n'hi havia entre 150.000 i 200.000 exemplars a nivell mundial (a l'Estat espanyol a l'entorn de 4.000-5.000 parelles). Amb dades actuals, al Principat de Catalunya n'hi ha 70 parelles i a la resta d'Europa entre 35.000 i 65.000 parelles. El seu estat de conservació al Principat està en perill mentre que a Europa es considera que és segur.

ReferènciesModifica

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 36. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externsModifica