Apol·lodor d'Acarnes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
referència |
a petició d'{{u|Esteveom}}: Tema:Vkawtda97wne5hqt Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Apol·lodor d'Akharne''' (en [[Grec antic|grec]] Ἀπολλόδωρος), nascut a Akaharne, era fill del banquer [[Pàsion]], un banquer famós d'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]].
Tenia 24 anys quan el pare va morir l'any [[370 aC]], i la seva mare es va casar amb [[Formió (llibert)|Formió]], un llibert del banquer. La mare va morir el [[360 aC]] i va deixar un fill, [[Pasicles]] sota la custòdia del pare.
Tenia 24 anys quan el pare va morir l'any [[370 aC]], i la seva mare es va casar amb [[Formió (llibert)|Formió]] un llibert del banquer. La mare va morir el [[360 aC]] i va deixar un fill, [[Pasicles]] sota la custòdia del pare. Alguns anys després, el [[350 aC]] Apol·lodor era [[arcont]] epònim d'[[Atenes]] i va iniciar un judici contra Formió que va ser defensat per [[Demòstenes]] amb un discurs que encara es conserva (Ὑπὲρ Φορμίωνος παραγραφή). Quan Apol·lodor va atacar més endavant els testimonis que havien donat suport a Formió, Demòstenes li va escriure els dos discursos que també es conserven amb el títol de Περὶ τοῦ Στεφάνου τῆς τριηραρχίας. Apol·lodor es va veure implicat en molts judicis importants, per la majoria dels quals Demòstenes li va escriure les defenses. L'últim conegut és Κατὰ Νεαίρας,que potser es pot datar l'any 340 aC, quan Apol·lodor tenia cinquanta-quatre anys d'edat i va fer d'advocat en aquest judici. Va arribar a ser un home molt ric.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/247?rgn=full+text;view=image;q1=Apollodo+rus{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=232 |lloc=Boston |editorial=Little, Brown, & Comp. |any=1867}}]</ref>▼
▲
L'últim discurs que se li atribueix a Apol·lodor és Κατὰ Νεαίρας, que potser es pot datar l'any 340 aC, quan ell tenia cinquanta-quatre anys d'edat i va fer d'advocat en aquest judici. El cas gira en entorn a l'acusacio de Neera, una estrangera que es casà amb un atenès i feia passar els seus fills per atenesos, quan era ''conditio sine qua non'' per a la ciutadania atenesa que ambdós progenitors fossin atenesos. El discurs aprofundeix molt en la vida de Neera i, per això, es tracta d'una de les fonts més valuoses per als historiadors a l'hora de conèixer com era la vida per a les dones a [[Antiga Atenes|Atenes]] durant l'època clàssica. A més, també dóna molt informació sobre la condició d'una [[hetera]] consumada, essent també una gran font per a l'estudi de la prostitució en l'antiguitat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Apol·lodor|nom=|títol=Judici a una meuca (Contra Neera)|url=|edició=|llengua=grec - català|data=2016|editorial=Adesiara|lloc=Martorell|pàgines=|isbn=978-84-92405-98-5}}</ref>
== Obra traduïda al català ==
* {{Ref-llibre|cognom=|any=2016|consulta=|llengua=grec - català|traductor=Maria Rosa Llabrés Ripoll|editorial=Adesiara|lloc=Martorell|pàgines=|col·lecció=Aetas|isbn=978-84-92405-98-5|autor=Apol·lodor|enllaçautor=Apol·lodor d'Akharne|títol=Judici a una meuca (Contra Neera)}}
== Referències ==
Linha 8 ⟶ 15:
== Vegeu també ==
* [[Pseudo-Demòstenes]]
{{Autoritat}}
| |||