Tema de Usuari Discussió:Paucabot

Resum per Paucabot

Usuari novell que no pot escriure "meuca"

Esteveom (discussiócontribucions)

Perdona, he estat millorant l'article d'Apol·lodor d'Akharne i no em deixa introduir els canvis. Suposo que és perquè cito una font que té la paraula "meuc*" al títol, cosa inevitable perquè el discurs que conservem d'Apol·lodor va sobre una prost*t*ta. Hi pots fer alguna cosa?

Paucabot (discussiócontribucions)

Crec que és perquè ets novell. Si em dius què vols afegir i on ho vols afegir, jo ho faré.

Esteveom (discussiócontribucions)

T'ho passo tal com m'havia quedat a mi, perquè he canviat moltes coses. Vigila, que he censurat la paraula prost*t*ció i me*ca, sinó no t'ho podia enviar. Gràcies.


Apol·lodor d'Akharne (en grec Ἀπολλόδωρος), nascut a Akaharne, era fill del banquer Pàsion, un banquer famós d'Àtica.

Tenia 24 anys quan el pare va morir l'any 370 aC, i la seva mare es va casar amb Formió, un llibert del banquer. La mare va morir el 360 aC i va deixar un fill, Pasicles sota la custòdia del pare.

Alguns anys després, al voltant del 350 aC, quan Apol·lodor era arcont epònim d'Atenes, va iniciar un judici contra Formió, el seu padrastre. Va ser defensat per Demòstenes amb un discurs que encara es conserva (Ὑπὲρ Φορμίωνος παραγραφή). Quan Apol·lodor va atacar més endavant els testimonis que havien donat suport a Formió, Demòstenes li va escriure els dos discursos que també es conserven, amb el títol de Περὶ τοῦ Στεφάνου τῆς τριηραρχίας. Apol·lodor es va veure implicat en altres judicis molt importants, per a la majoria dels quals Demòstenes li va escriure les defenses. Molts d'aquests discursos es conserven en el corpus de Demòstenes, alguns d'aquests, però, es considera que són del propi Apol·lodor o, en tot cas, d'un pseudo-Demòstenes.

L'últim discurs que se li atribueix a Apol·lodor és Κατὰ Νεαίρας, que potser es pot datar l'any 340 aC, quan ell tenia cinquanta-quatre anys d'edat i va fer d'advocat en aquest judici. El cas gira en entorn a l'acusacio de Neera, una estrangera que es casà amb un atenès i feia passar els seus fills per atenesos, quan era conditio sine qua non per a la ciutadania atenesa que ambdós progenitors fossin atenesos. El discurs aprofundeix molt en la vida de Neera i, per això, es tracta d'una de les fonts més valuoses per als historiadors a l'hora de conèixer com era la vida per a les dones a Atenes durant l'època clàssica. A més, també dóna molt informació sobre la condició d'una hetera consumada, essent també una gran font per a l'estudi de la prost*t*ció en l'antiguitat.[1]

Obra traduïda al català

  • Apol·lodor. Judici a una me*ca (Contra Neera) (en grec - català). Traducció: Maria Rosa Llabrés Ripoll. Martorell: Adesiara, 2016 (Aetas). ISBN 978-84-92405-98-5. 

[La referència 1 és la mateixa traducció que cito]

  1. Apol·lodor. Judici a una meuca (Contra Neera) (en grec - català). Martorell: Adesiara, 2016. ISBN 978-84-92405-98-5. 
Paucabot (discussiócontribucions)