Gabriel Albiac Lópiz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Gabriel Albiac és un filòsof, escriptor i columnista valencià nascut el 3 de maig de 1950 a Utiel (València). És professor de filosofia des de [[197...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Gabriel Albiac''' és un filòsof, escriptor i columnista valencià nascut el [[3 de maig]] de [[1950]] a Utiel ([[País Valencià]]).
Gabriel Albiac és un filòsof, escriptor i columnista valencià nascut el 3 de maig de [[1950]] a Utiel ([[València]]). És professor de filosofia des de [[1974]] en la Universitat Complutense de Madrid, institució de la qual és catedràtic des de [[1988]]. Actualment col·labora en el diari '''La Razón''', després d'eixir del diari '''El Mundo''', del consell del qual editorial era membre. Anteriorment havia col·laborat en '''El Pais''' i en el desaparegut '''Diario 16'''. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig en 1988. Albiac és un assagista que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialista els temes d'actualitat. En temes de política espanyola s'ha alineat freqüentment amb la línia editorial del diari El Mundo, mentre que en política internacional va manifestar en el seu moment el seu suport al moviment antiglobalització i als moviments d'extrema esquerra, declarant-se pròxim als filòsofs [[Louis Althusser]] (del com va ser alumne), [[Michel Foucault]] i [[Toni Negri]]. Ell mateix s'ha arribat a definir com un comunista mort, en el sentit que és un marxista heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sinó un sistema totalitari, amb el qual es mostra en desacord. No obstant això, reprenent la influència de Negri, ell considera que l'important en la política actual, determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació enfront de les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjectivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant això, en els últims anys, tenint en compte del gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vincles de Albiac amb Toni Negri i amb l'àmbit del marxisme heterodox que entre [[París]] i [[Itàlia]] es desenvolupara gràcies als esforços d'aquest últim, així com de Félix Guattari, s'han trencat definitivament. En aquest sentit, les xarxes d'intercanvi intel·lectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intel·lectual des de principi de la dècada de [[1990]]. Profund admirador de la cultura hebrea, és un ferm defensor de la legitimitat de l'existència de l'Estat d'[[Israel]] i de la seua política defensiva, considerant-lo l'única democràcia d'Orient Mig. Així, no dubta a qualificar a l'actual antisionisme com la nova disfressa de l'antisemitisme de sempre. En relació a això, el seu polèmic article «Va guanyar [[Al Qaeda]]» publicat a l'endemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de [[2004]] ha criticat durament la decisió de retirar les tropes espanyoles de L'[[Iraq]] per considerar-lo una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamista. També és coneguda la seua pública oposició als nacionalismes català i basc. Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i és també gran coneixedor de la vida i obra de [[Maquiavelo]].
 
És professor de filosofia des de [[1974]] en la Universitat Complutense de Madrid, institució de la qual és catedràtic des de [[1988]]. Actualment col·labora en el diari '''La Razón''', després d'eixir del diari '''El Mundo''', del consell del qual editorial era membre. Anteriorment havia col·laborat en '''El Pais''' i en el desaparegut '''Diario 16'''. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig en [[1988]]. Albiac és un assagista que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialista els temes d'actualitat.
 
Gabriel Albiac és un filòsof, escriptor i columnista valencià nascut el 3 de maig de [[1950]] a Utiel ([[València]]). És professor de filosofia des de [[1974]] en la Universitat Complutense de Madrid, institució de la qual és catedràtic des de [[1988]]. Actualment col·labora en el diari '''La Razón''', després d'eixir del diari '''El Mundo''', del consell del qual editorial era membre. Anteriorment havia col·laborat en '''El Pais''' i en el desaparegut '''Diario 16'''. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig en 1988. Albiac és un assagista que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialista els temes d'actualitat. En temes de política espanyola s'ha alineat freqüentment amb la línia editorial del diari El Mundo, mentre que en política internacional va manifestar en el seu moment el seu suport al moviment antiglobalització i als moviments d'extrema esquerra, declarant-se pròxim als filòsofs [[Louis Althusser]] (del com va ser alumne), [[Michel Foucault]] i [[Toni Negri]]. Ell mateix s'ha arribat a definir com un comunista mort, en el sentit que és un marxista heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sinó un sistema totalitari, amb el qual es mostra en desacord. No obstant això, reprenent la influència de Negri, ell considera que l'important en la política actual, determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació enfront de les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjectivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant això, en els últims anys, tenint en compte del gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vincles de Albiac amb Toni Negri i amb l'àmbit del marxisme heterodox que entre [[París]] i [[Itàlia]] es desenvolupara gràcies als esforços d'aquest últim, així com de Félix Guattari, s'han trencat definitivament. En aquest sentit, les xarxes d'intercanvi intel·lectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intel·lectual des de principi de la dècada de [[1990]]. Profund admirador de la cultura hebrea, és un ferm defensor de la legitimitat de l'existència de l'Estat d'[[Israel]] i de la seua política defensiva, considerant-lo l'única democràcia d'Orient Mig. Així, no dubta a qualificar a l'actual antisionisme com la nova disfressa de l'antisemitisme de sempre. En relació a això, el seu polèmic article «Va guanyar [[Al Qaeda]]» publicat a l'endemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de [[2004]] ha criticat durament la decisió de retirar les tropes espanyoles de L'[[Iraq]] per considerar-lo una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamista. També és coneguda la seua pública oposició als nacionalismes català i basc. Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i és també gran coneixedor de la vida i obra de [[Maquiavelo]].
 
Profund admirador de la cultura hebrea, és un ferm defensor de la legitimitat de l'existència de l'Estat d'[[Israel]] i de la seua política defensiva, considerant-lo l'única democràcia d'Orient Mig. Així, no dubta a qualificar a l'actual antisionisme com la nova disfressa de l'antisemitisme de sempre. En relació a això, el seu polèmic article «Va guanyar [[Al Qaeda]]» publicat l'endemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de [[2004]], ha criticat durament la decisió de retirar les tropes espanyoles de L'[[Iraq]] per considerar-lo una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamista. També és coneguda la seua pública oposició als nacionalismes català i basc. Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i és també gran coneixedor de la vida i obra de [[Maquiavel]].
 
{{esborrany de filosofia}}
[[Categoria:Filòsofs valencians|Albiac, Gabriel]]
 
[[Categoria:Filòsofs valencians|Albiac, Gabriel]]
 
[[es:Gabriel Albiac]]