Evangelista Torricelli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Biografia i alguns descobriments: eliminar preposició repetida
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 35:
La inspiració en alguns desenvolupament dels principis mecànics en la seva obra ''De motu'' la va treure d'una lectura molt acurada de l'obra ''Dialoghi delle nuove scienze ([[1638]])'' de Galileu. El [[1641]], Castelli es va posar en contacte amb Galileu per a mostrar-li el seu treball al seu deixeble i demanar-li que l'acollís, la proposta va ser acceptada per Galileu. Per aquesta raó Torricelli va haver de traslladar-se a [[Florència]], on treballarà els tres últims mesos de copista de Galileu, abans que aquest morís. Després de la mort de Galileu, Torricelli, desitjava tornar a [[Roma]], i va ser nomenat filòsof i matemàtic del gran duc i professor de matemàtiques a l'[[Acadèmia de Florència]], [[Ferran II de Mèdici]], i fou aquí on s'establí definitivament.
 
El [[1643]] va realitzar el descobriment del principi del [[baròmetre]], que demostrava l'existència de la [[pressió atmosfèrica]]. Per això, Torricelli va omplir de mercuri un tub d'aproximadament 1 m de llarg, (tancat per un dels extrems) i el va invertir sobre un cubeta plena de mercuri. Immediatament la columna de mercuri va baixar diversos centímetres, romanent estàtica a uns 76 cm . Torricelli va arribar a la conclusió que la columna de mercuri no queia pel fet que la pressió atmosfèrica exercida sobre la superfície del mercuri (i transmesa a tot el líquid i en totes direccions) era capaç d'equilibrar la pressió exercida pel seu pes. L'altura de la columna de mercuri (i el coneixement de la seva [[densitat]]) li va permetre calcular la pressió atmosfèrica.
 
Aquest principi va ser posteriorment confirmat per [[Blaise Pascal]] realitzant mesures a diverses altures. La unitat de [[pressió]], el [[torr]], es va anomenar així en la seva memòria. Va enunciar, a més, el [[teorema de Torricelli]], que ha tingut una importància fonamental en [[hidràulica]], segons el qual (sense tenir en compte l'efecte de [[fregament]] i resistència de desembocadura), un [[fluid]] es vessa per un petit orifici amb la mateixa velocitat que si caigués des de la superfície del líquid fins al orifici: Velocitat = arrel quadrada (2gh)