Revisió del 10:28, 8 oct 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Oxus +Oxus) ← Edició anterior		Revisió del 13:22, 14 oct 2014 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.875 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 11: Hi va néixer [[Tamerlà]] el [[9 d'abril]] de [[1336]].<ref> segons Ibn Arabshah al llogaret de Khodja-Ilghan</ref> El 1351 apareix en mans del usurpador txagataïda Buyan Kuli Khan que hi va encunyar moneda. El 1360 Tamerlà va arrabsar la ciutat al cap tribal Hadjdji Barlas; el sultà hi va residir els estius després de 1380 i va dotar després a Kish amb diverses edificacions entre les quals el palau Ak Saray (vers [[1381]]), i va planejar construir allí la seva tomba; aquestes mostres de favor però no eren sentimental envers el seu lloc de naixement sinó per obtenir el suport del barlas, que 20 anys després de la seva mort, el 1425, encara foren claus en la campanya d'Ulugh Beg al [[Mogholistan]]. La ciutat apareix descrita als annals [[Ming]] xinesos (la ciutat s'anomena ''K'o-shi'') i també per Clavijo que hi va estar el [[1404]]. Al segle XVI era encara una vila important governada per un príncep de la família reial [[shibànida]]. Fou en aquest temps que va començar a ser coneguda com a Shahr-i Sabz (la Ciutat Verda). Abd Allah II (1557-1598) la va conquerir el [[1557]] quan va ocupar el tron i la va destruir en revenja per la mort del seu cavall, però després la va reconstruir. Baber li va tornar a donar el nom de Kish que no es va conservar. Al segle XVII la ciutat i la de Kitab, una mica al nord, eren sovint semi independents sota els seus begs i els khans de [[Bukharà]] cobejaven el seu domini però el desert a l'oest i les muntanyes al nord feien difícil atacs procedents de Bukharà o de Samarcanda. Al segle XIX primer el khan de Bukharà Amir Haydar Tura Khan (1799-1826) i després el seu fill Nasr Allah (1827-1860) van intentar la conquesta; i el segon ho va aconseguir el [[1856]] però la va perdre poc després. El seu successor [[Muzaffar al-Din Bahadur Khan]] (1860-1865) la va ocupar altre cop el [[1860]] però la va perdre el [[1865]] i va recuperar la independència. El [[1870]] els russos manats pel general ~~Abramov~~Abràmov la van ocupar al senyor local (després d'una ferotge resistència), en revenja per la mort d'un recaptador tsarista, i la van cedir a Bukharà. El beg local va fugir a [[Khokand]]. {{text imprecís\|data=febrer de 2014}} ''Per l'estat independent de '''Shahr-i Sabz''', vegeu'' [[Beylik de Shahr-i Sabz]]

Xahrisabz: diferència entre les revisions