Joan II de Xipre: diferència entre les revisions

afegint infotaula
m (→‎top: Canvis menors, neteja AWB)
(afegint infotaula)
{{Infotaula de polític
'''Joan II de Xipre''' (Nicòsia, [[16 de maig]] de 1418 - [[Nicòsia]], [[28 de juliol]] de [[1418|1458]]) va ser [[Regne de Xipre|rei de Xipre]] i Armènia i rei ​​titular de Jerusalem des de [[1432]]<ref>John Morby, ''Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico'' (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.</ref> fins a [[1458]]. Anteriorment va ser [[Principat d'Antioquia|príncep titular d'Antioquia.]] Fill del rei [[Janus de Xipre]] i la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El [[3 de juliol]] de 1440 es va casar amb Amadea Paleòloga de Montferrat (1418 - [[1440]]), reina de Xipre, reina titular de Jerusalem i Armènia, filla de Joan Jaume, [[Marquesat de Montferrat|marquès de Montferrat]], sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a [[Nicòsia]] el 3 de febrer de 1442 va ser Helena Paleòloga (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de Teodor II Paleòleg, [[Despotat de Morea|dèspota de Morea]] i la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador bizantí [[Manel II Paleòleg]] i Helena Dragaš i germà dels dos últims [[Llista d'emperadors bizantins|emperadors]], [[Joan VIII Paleòleg|Juan VIII Paleòleg]] i [[Constantí XI|Constantí XI Paleòlego.]] Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:
| colorprofessio=monarca
* Carlota de Lusignan<ref>Jirí Louda y Michael MacLagan, ''Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa'', 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.</ref>
| nom =Joan II
* Cleòfa de Lusignan, que va morir jove
| nom original = ''{{mida|1=Jean de Lusignan (francès)}}''
A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim Carlota el va succeir en el tron. Durant el seu govern, [[Còricos]], únic reducte xipriota a [[Anatòlia]] es va perdre contra els [[Beylik de Karaman-oğlu|Karamànides]] el 1448.
|sobrenom=
| imatge =File:John Poitiers-Lusignan 1418-58.jpeg
| peu =
| càrrec =[[Regne de Xipre|rei de Xipre]]
| inici =29/6/1432
| final =28/7/1458
| predecessor =[[Janus de Xipre|Janus]]
| successor = [[Carlota de Xipre|Carlota]]
|pares = Janus de Xipre i Carlotta de Borbó
| altrestítols = '''altres títols:'''<br>rei de Jerusalem, rei llatí d'Armènia, príncep d'Antioquia
| etiqueta_dinastia=Dinastia
| dinastia = [[Casa de Lusignan|Lusignan]]
| data de naixement = 16 de maig del 1418
| lloc de naixement = Nicòsia
| data de mort = 28 de juliol del 1458
| lloc de mort = Nicòsia
| cònjuge = Amadea Paleòleg<br>Helena Paleòleg
| fills =
}}
'''Joan II de Xipre''' (Nicòsia, [[16 de maig]] del 1418 - [[Nicòsia]], [[28 de juliol]] del [[1458]]) va ser [[Regne de Xipre|rei de Xipre]], i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'[[Regne d'Armènia Menor|Armènia]] i de [[Regne de Jerusalem|Jerusalem]], va ser també [[Principat d'Antioquia|príncep titular d'Antioquia]].<ref>John Morby, ''Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico'' (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.</ref>
 
== Biografia ==
Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de [[Nicòsia]] sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït  del seu títol després d'assassinar al Real [[Camarlenc]]. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el [[1458]], semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.
'''Joan II de Xipre''' (Nicòsia, [[16 de maig]] de 1418 - [[Nicòsia]], [[28 de juliol]] de [[1418|1458]]) va ser [[Regne de Xipre|rei de Xipre]] i Armènia i rei ​​titular de Jerusalem des de [[1432]]<ref>John Morby, ''Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico'' (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.</ref> fins a [[1458]]. Anteriorment va ser [[Principat d'Antioquia|príncep titular d'Antioquia.]] Fill del rei [[Janus de Xipre]] i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El [[3 de juliol]] dedel 1440 es va casar amb Amadea Paleòloga de Montferrat (1418 - [[1440]]), reina de Xipre, reina titular de Jerusalem i Armènia, filla de Joan Jaume,del [[Marquesat de Montferrat|marquès]] [[Joan Jaume de Montferrat]], sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a [[Nicòsia]] el 3 de febrer dedel 1442 va ser Helena Paleòloga (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de [[Teodor II Paleòleg]], [[Despotat de Morea|dèspota de Morea]] i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador bizantí [[Manel II Paleòleg]] i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims [[Llista d'emperadors bizantins|emperadors]], [[Joan VIII Paleòleg|JuanJoan VIII Paleòleg]] i [[Constantí XI|Constantí XI Paleòlego.]]. Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:
* [[Carlota de LusignanXipre|Carlota]]<ref>Jirí Louda y Michael MacLagan, ''Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa'', 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.</ref>
* Cleòfa de Lusignan, que va morir jove.
 
A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim , Carlota, el va succeir en el tron. Durant el seu govern, [[Còricos]], únic reducte xipriota a [[Anatòlia]] es va perdre contra els [[Beylik de Karaman-oğlu|Karamànideskaramànides]] el 1448.
Ell era l'últim descendent home legítim directe de [[Ramon de Poitiers|Ramon d'Antioquía o Poitiers]], un fill de [[Guillem IX d'Aquitània]].
 
Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de [[Nicòsia]] sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït  del seu títol després d'assassinar alel Realreial [[Camarlenccamarlenc]]. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el [[1458]], semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.
 
Ell era l'últim descendent home legítim directe de [[Ramon de Poitiers|Ramon d'AntioquíaAntioquia o Poitiers]], un fill de [[Guillem IX d'Aquitània]].
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}
{{reis de Xipre}}
 
[[Categoria:Reis de Xipre]]
5.007

modificacions