Titus Livi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2.136.30.91. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Canvis menors, neteja AWB
Línia 3:
 
== Biografia ==
[[Fitxer:TitusLiviLlibre.jpg|thumb|250px|leftesquerra|Pàgina amb miniatures d'una traducció francesa del segle XV]]
Titus Livi procedia d'una família plebea, però tenia il·lustres avantpassats per part de mare. [[Suetoni]], en la seva ''Vita Tiberii'', afirma que en la família de Livi hi havia hagut vuit [[cònsol romà|cònsols]], dos [[censor romà|censors]], tres [[triomf]]s, un [[Dictador romà|magistrat dictador]] i un instructor de cavalleria.<ref>[[Suetoni]], ''Tiberius'', 3, 1</ref> Molt probablement fou educat en la seva ciutat natal, rebent la primera instrucció per part d'un gramàtic, amb qui aprendria a escriure en llatí i en grec, i més endavant rebria la formació d'un retòric que l'introduiria en «l'eloqüència política i judicial».<ref>F. Solinas:''"Introduzione a Tito Livio, Storia di Roma"'', Milano, Mondadori, 2007, vol. I, pàg 13.</ref> Després d'assolir aquesta base educativa, marxaria a Roma.
 
Livi posseïa fortes conviccions republicanes, si bé va ser amic personal i persona de consideració en la cort de l'emperador [[August]], el qual el va protegir i li va donar suport perquè va apreciar el seu talent. Segons l'historiador [[Tàcit]], l'emperador Augustagost li deia ''pompeià'' per les seves tendències republicanes.<ref>Tàcit cita a l'historiador Cremuzio Cordo: « Titus Livius eloquentiae ac fidei praeclarus in primis, Cn. Pompeium tantis laudibus tulit, ut Pompeianum eum Augustus appellaret », en Annales, IV, 34.</ref> Va induir [[Claudi]], després emperador, a dedicar-se a la composició històrica.<ref>[[Suetoni]], ''Claudius'', 41</ref> Es diu que fou tan famós que un [[Cadis|gadità]] va arribar a viatjar a [[Roma]] només per veure'l i just després d'aconseguir el seu propòsit va tornar a la seva ciutat.<ref>Plini el Jove, ''Epistolae'', II.3</ref>
 
Visqué gairebé sempre a Roma, tot i que va tornar a ''Patavium'' al final de la seua vida, on va morir l'any 17 dC quan tenia 76 anys.<ref>[[Jeroni d'Estridó]],''Chronicon'', 2033</ref>
Línia 19:
L'estil de Livi era poètic i arcaic, a l'inrevés que el de [[Cèsar]] i [[Ciceró]]. A més, sovint escrivia des del punt del vista dels vencedors, per tal d'accentuar les virtuts dels romans en la conquesta d’[[Itàlia]] i el [[Mediterrani]]. En consonància amb les seues tendències poètiques, féu pocs esforços per distingir entre realitat i ficció. Encara que plagià nombrosos autors anteriors, esperava que les lliçons morals del passat serviren per a l'avanç de la societat romana del seu temps.<ref>{{Harvnb|Giusto Monaco|pp=499,500}}</ref>
 
''Ab Urbe Condita'' estava format originàriament per 142 llibres, dels quals sols han sobreviscut 35: de l'1 al 10 i del 21 al 45, amb algunes llacunes en els llibres del 40 al 45. Altres autors abreujaren el llibre de Livi en l'[[antiguitat clàssica]] en un epítom, que no és més que una mena de resum dels 142 llibres d'''Ab Urbe Condita''. De l'epítom, només sobrevisqueren alguns llibres (1, 37-40 i 48-55), però al seu torn en l'antiguitat havien estat abreujats en ''Periochae'', que és una simple llista de continguts, però que sobreviuen íntegrament (llevat de dos). Gràcies als ''periochae'' tenim idea dels temes que Livi tractava en 140 dels seus 142 llibres.
 
En el ''Periochae 55'' apareix una citació que permet identificar amb molta exactitud la data de naixença de la ciutat romana de [[València]] o Valentia:
Línia 27:
Que vol dir:
 
Sent cònsol a [[Hispània]] [[Dècim Juni Brut Galaic|Dècim Juni Brut]], als (soldats) que havien lluitat en temps de [[Viriat]] els donà camps i una ciutat fortificada anomenada ''Valentia''.
 
Com que Dècim Juni Brut fou cònsol a Hispània cap al 616 ''Ab Urbe condita'' (des de la [[fundació de Roma]], tradicionalment fixada el [[753 aC]]), es pot calcular amb molt poc de marge d'error que la ciutat fou fundada el [[138 aC]], que a més coincideix amb el període immediatament posterior a la mort de Viriat.
Línia 34:
Va ser també autor d'escrits de caràcter filosòfic i retòric, avui dia perduts.<ref>[[Sèneca]], ''Epistulae'', 100, 9: « dialogos, quos non magis philosophiae adnumerare possis quam historiae et ex professo philosophiam continentis libros »</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* Giusto Monaco, Gaetano De Bernardis, Andrea Sorci:''" Tito Livio in La Letteratura di Roma Antica"'' - (Contesto, Scrittori, Testi), Palermo, Palumbo Editore, 1996, p. &nbsp;1068. ISBN 978-88-8020-112-0.
* Foster, B.O. :''"Livy"'', Trollope Press,2008, ISBN 0-674-99256-3.
 
{{Projectes germans|commons=Titus Livius}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Livi, Tit}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0200%3Abook%3D21%3Achapter%3D1 Livy. Boooks XXI-XXII With An English Translation. Cambridge. Cambridge, Mass., Harvard University Press; London, William Heinemann, Ltd. 1929: no copyright notice. ]
 
{{ORDENA:Livi, Tit}}
[[Categoria:Gens Lívia]]
[[Categoria:Historiadors romans]]