Tour de França de 1994: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «El '''81.º Tour de França''' es va disputar del 2 al 24 de juliol de 1994 sobre un recorregut de 21 etapes i amb un total de 3.9...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''81.º [[Tour de França]]''' es va disputar del [[2 de juliol|2]] al [[24 de juliol]] de [[1994]] sobre un recorregut de 21 etapes i amb un total de 3.978 km que es van cobrir a una velocitat mitjana de 38,383 km/h. La carrera va començar en [[Lille]] i va acabar a [[París]], en el clàssic final dels [[Avinguda dels
Després de guanyar en les tres edicions anteriors, [[Miguel Indurain]] era clar favorit. [[Tony Rominger]], segon l'any passat, era la gran alternativa. Altres corredors que obstaculitzaven en els pronòstics eren l'italià [[Marco Pantani]], que havia sigut segon en el [[Gir d'Itàlia|Gir]] d'aquell mateix any i [[Luc Leblanc]], la gran esperança francesa.
Línia 20:
L'endemà, Ugrumov tornaria a atacar des de lluny, però en aquesta ocasió arribaria en solitari, adjudicant-se l'etapa, amb dos minuts i mitjà sobre Indurain i Virenque i tres i mitjà sobre Pantani. Mancant la [[cronoescalada]], tot estava per decidir, excepte qui seria el vencedor final, que excepte catàstrofe, seria Indurain. El gran perdedor d'aquella jornada seria Richard Virenque, que perdria més de sis minuts respecte al vencedor de l'etapa, Piotr Ugrumov, que estava acabant el [[Tour de França|Tour]] en un excel·lent estat de forma. En la cronoescalada va ser el clar dominador, aconseguint avantatjar a Pantani en un minut i mitjà i a Indurain en més de tres minuts. Leblanc, cambra en l'etapa a quasi quatre minuts, també acabaria cambra en la classificació general.
[[França]], que abans de les etapes dels [[Alps]] comptava amb tres corredors situats del segon al quart lloc, no aconseguia finalment situar a cap ciclista en el podi final de París. Sí seria francés, no obstant açò, el vencedor d'última etapa, en els [[Avinguda dels
[[Djamolidine Abdoujaparov]] guanyava, per tercera vegada, la classificació dels punts; [[Richard Virenque]] va aconseguir el seu primer triomf en la classificació de la muntanya; Eros Poli es va portar el premi al corredor més combatiu i, amb més de tres hores i mitjana perdudes, [[John Talen]] seria el farolet roig de la ronda francesa.
| |||