Fraternitat reialista: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''Fraternitat''' reialista o ''Lliga monàrquica'' va ser una lliga de nobles i part de les viles reials del Regne de València que s'havia format en defe...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 19:54, 28 oct 2018
La Fraternitat reialista o Lliga monàrquica va ser una lliga de nobles i part de les viles reials del Regne de València que s'havia format en defensa de Pere el Cerimoniós davant la constitució de la Unió de València.
El centre visible de la Fraternitat va ser Xàtiva que contava amb un militar de primer ordre en les seues files, en Pere de Xèrica i de Llúria. També es constituiren com a aliats de la Fraternitat Borriana, que més tard seria compensada pel Pere el Cerimoniós amb tres corones sobre l'ensenya municipal per la seua fidelitat. També Morella, tot i els dubtes inicials i amb discordància amb les seues aldees, s'alià finalment amb els posicionaments reials, mentre Oriola i Alacant, tot i formar part dels senyorius de l'infant Ferran germanastre de Pere el Cerimoniós i aliat dels unionistes, restaren també fidels al monarca.[1]
Finalment, amb les tardanes ofertes de diàleg realitzades pel rei, que van ser rebutjades, i arribats a aquest punt, el conflicte armat va resultar inevitable, pel què, després de la proclamació de la Unió, es van iniciar els preparatius militars i, en desembre de 1347, va estallar la guerra.
Referències
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Causes i antecedents de la guerra dels dos Peres». Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, Octubre-Desembre 1987, pàg. 445-508.