|
|caption=Els tàxons marcats en negreta són mamífers marins.<ref>{{ref-llibre|nom=T. A.|cognom=Jefferson|nom2=S.|cognom2=Leatherwood|nom3=M. A|cognom3=Webber|any=1994|títol=Marine Mammals of the World|editorial=Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació|pàgines=1–2|isbn=978-92-5-103292-3|oclc= 30643250 |llengua= anglès}}</ref>
}}
* Ordre [[Artiodactyla]]<ref name="marinemammalscience.org">{{cite ref-web|url=http://www.marinemammalscience.org/wp-content/uploads/2014/12/Society-for-Marine-Mammalogy-Taxonomy-List-2014-10-24.pdf|titletítol=The Society for Marine Mammalogy's Taxonomy Committee List of Species and subspecies|editor1-first=William F.|editor1-last=Perrin|editor2-first=C. Scott|editor2-last=Baker|editor3-first=Annalisa|editor3-last=Berta|editor4-first=Daryl J.|editor4-last=Boness|editor5-first=Robert L.|editor5-last=Brownell Jr.|editor6-first=Daryl P.|editor6-last=Domning|editor7-first=R. Ewan|editor7-last=Fordyce|editor8-first=Angie|editor8-last=Srembaa|editor9-first=Thomas A.|editor9-last=Jefferson|editor10-first=Carl|editor10-last=Kinze|editor11-first=James G.|editor11-last=Mead|editor12-first=Larissa R.|editor12-last=Oliveira|editor13-first=Dale W.|editor13-last=Rice|editor14-first=Patricia E.|editor14-last=Rosel|editor15-first=John Y.|editor15-last=Wang|editor16-first=Tadasu|editor16-last=Yamada|yearany=2014|accessdateconsulta= 25 Junejuny 2016}}</ref>
** Subordre [[Whippomorpha]]
*** Família [[Balaenidae]] ([[balenes franques]] i [[balena de Groenlàndia|de Groenlàndia]]): dos gèneres i quatre espècies
=== Evolució ===
[[Fitxer:Prorastomus BW.jpg|thumb|left|Il·lustració de ''[[Prorastomus]]'', un sireni primitiu de fa 40 milions d'anys]]
Els mamífers marins formen un grup divers de 129 espècies que depenen dels oceans.<ref name="kasc">{{Cite journal ref-publicació| doi = 10.1371/journal.pone.0019653| pmid = 21625431| title títol= Current and Future Patterns of Global Marine Mammal Biodiversity| journal publicació= PLoS ONE| volume volum= 6| issue exemplar= 5| pages pàgines= e19653| year any= 2011| last1 cognom1= Kaschner | first1 nom1= K. | last2 cognom2= Tittensor | first2 nom2= D. P. | last3 cognom3= Ready | first3 nom3= J. | last4 cognom4= Gerrodette | first4 nom4= T. | last5 cognom5= Worm | first5 nom5= B. | bibcode = 2011PLoSO...619653K | pmc=3100303| language llengua= anglès}}</ref><ref name="pompa">{{Cite journal ref-publicació| last1 cognom1= Pompa | first1 nom1= S. | last2 cognom2= Ehrlich | first2 nom2= P. R. | last3 cognom3= Ceballos | first3 nom3= G. | doi = 10.1073/pnas.1101525108 | title títol= Global distribution and conservation of marine mammals | journal publicació= Proceedings of the National Academy of Sciences| volume volum= 108 | issue exemplar= 33 | pages pàgines= 13600–13605| date data= 2011-08-16| pmid = 21808012| pmc = 3158205| bibcode = 2011PNAS..10813600P| language llengua= anglès}}</ref> No conformen ni un [[tàxon]] ni cap altre tipus de grup sistemàtic, sinó que tenen una relació polifilètica. El seu ús del medi marí com a font d'aliment n'és el principal denominador comú.<ref name="jeff">{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Jefferson|first1nom1=T. A.| last2cognom2=Webber|first2nom2=M. A.|last3cognom3=Pitman|first3nom3=R. L.|yearany=2009|titletítol=Marine Mammals of the World A Comprehensive Guide to their Identification|locationlloc=Londres|publishereditorial=Academic Press|isbn=978-0-12-383853-7|pagespàgines=7–16|oclc=326418543|editionedició=1a edició| language llengua= anglès}}</ref> Tot i la seva gran diversitat morfològica, l'eficiència a l'hora de cercar aliment ha estat el factor que més ha influït en l'[[evolució]] de tots els mamífers marins.<ref>{{Cite journal ref-publicació| doi = 10.1002/ar.20545|pmid=17516441| title títol= Evolution of marine mammals: Back to the sea after 300 million years| journal publicació= The Anatomical Record| volume volum= 290| issue exemplar= 6| pages pàgines= 514–22| year any= 2007| last1 cognom1= Uhen | first1 nom1= M. D. | language llengua= anglès}}</ref><ref name=savage/> El grau de dependència del medi marí varia molt d'una espècie a l'altra. Per exemple, els dofins i les balenes es passen tota la vida al mar, mentre que les [[pinnípedes|foques]] cacen a l'oceà i crien a terra i els óssos polars atrapen les seves preses a terra.<ref name=jeff/> Un 23% de les espècies de mamífers marins estan [[espècie amenaçada|amenaçades]].<ref name="ship">{{Cite journal ref-publicació| doi = 10.1126/science.1165115|pmid=18845749|url=http://www.felidae.org/KNOWELLPUBL/Schipper%20et%20al.%202008.pdf | title títol= The Status of the World's Land and Marine Mammals: Diversity, Threat, and Knowledge| journal publicació= Science| volume volum= 322| issue exemplar= 5.899| pages pàgines= 225–30| year any= 2008| last1 cognom1= Schipper | first1 nom1= J.| last2 cognom2= Chanson | first2 nom2= J. S.| last3 cognom3= Chiozza | first3 nom3= F.| last4 cognom4= Cox | first4 nom4= N. A.| last5 cognom5= Hoffmann | first5 nom5= M.| last6 cognom6= Katariya | first6 nom6= V.| last7 cognom7= Lamoreux | first7 nom7= J.| last8 cognom8= Rodrigues | first8 nom8= A. S. L.| last9 cognom9= Stuart | first9 nom9= S. N.| last10 = Temple | first10 = H. J.| last11 = Baillie | first11 = J.| last12 = Boitani | first12 = L.| last13 = Lacher | first13 = T. E.| last14 = Mittermeier | first14 = R. A.| last15 = Smith | first15 = A. T.| last16 = Absolon | first16 = D.| last17 = Aguiar | first17 = J. M.| last18 = Amori | first18 = G.| last19 = Bakkour | first19 = N.| last20 = Baldi | first20 = R.| last21 = Berridge | first21 = R. J.| last22 = Bielby | first22 = J.| last23 = Black | first23 = P. A.| last24 = Blanc | first24 = J. J.| last25 = Brooks | first25 = T. M.| last26 = Burton | first26 = J. A.| last27 = Butynski | first27 = T. M.| last28 = Catullo | first28 = G.| last29 = Chapman | first29 = R.| last30 = Cokeliss | first30 = Z.| display-authors = 29|bibcode=2008Sci...322..225S|hdl=1893/783| language llengua= anglès}}</ref>
Els cetacis es convertiren en animals aquàtics fa uns 50 [[milions d'anys]] (Ma).<ref>{{cite bookref-llibre|url=https://archive.org/stream/Marine_Biology_by_Peter_Castro#page/n211/mode/2up/search/pakicetus|firstnom=P.|lastcognom=Castro|first2nom2=M. E. |last2cognom2=Huber|yearany=2007|titletítol=Marine Biology|editionedició=7a edició|publishereditorial=McGraw-Hill|pagepàgina=192|isbn=978-0-07-302819-4| language llengua= anglès}}</ref> Segons els estudis moleculars i morfològics, les característiques genètiques i morfològiques dels cetacis els situen clarament entre els [[artiodàctils]] (ungulats amb un nombre parell de dits).<ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=Phylogenetic Relationships of Extinct Cetartiodactyls: Results of Simultaneous Analyses of Molecular, Morphological, and Stratigraphic Data |journalpublicació=Journal of Mammalian Evolution |yearany=2005 |last1cognom1=Geisler |first1nom1=J. H. |last2cognom2=Uden |first2nom2=M. D. |volumevolum=12 |issueexemplar=1–2 |pagespàgines=145–160 |doi=10.1007/s10914-005-4963-8| language llengua= anglès}}</ref><ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=Molecular evidence for the inclusion of cetaceans within the order Artiodactyla |journalpublicació=Molecular Biology and Evolution |yearany=1994 |last1cognom1=Graur |first1nom1=D. |last2cognom2=Higgins |first2nom2=G. |volumevolum=11 |issueexemplar=3 |pagespàgines=357–364 |url=http://nsmn1.uh.edu/dgraur/ArticlesPDFs/MBE_Artiodactyla.pdf |pmid=8015431|doi=10.1093/oxfordjournals.molbev.a040118| language llengua= anglès}}</ref> El nom «Cetartiodactyla», que reflecteix la idea que els cetacis evolucionaren a partir d'ungulats, ve de la fusió dels noms dels ordres Cetacea i Artiodactyla. Seguint aquesta definició, es creu que els parents terrestres més propers de les balenes i els dofins són els [[hipopòtam]]s.<ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=The phylogeny of Cetartiodactyla: the importance of dense taxon sampling, missing data, and the remarkable promise of cytochrome b to provide reliable species-level phylogenies |journalpublicació= Molecular Phylogenetics and Evolution |yearany=2008 |last1cognom1=Agnarsson |first1nom1=I. |last2cognom2=May-Collado |first2nom2=L. J. |volumevolum=48 |issueexemplar=3 |pagespàgines=964–985 |pmid=18590827 |doi=10.1016/j.ympev.2008.05.046| language llengua= anglès}}</ref><ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=A complete phylogeny of the whales, dolphins and even-toed hoofed mammals – Cetartiodactyla |journalpublicació=Biological Reviews of the Cambridge Philosophical Society|yearany=2005 |last1cognom1=Price |first1nom1=S. A. |last2cognom2=Bininda-Emonds |first2nom2=O. R. |last3cognom3=Gittleman |first3nom3=J. L. |volumevolum=80 |issueexemplar=3 |pagespàgines=445–473 |pmid=16094808 |doi=10.1017/s1464793105006743| language llengua= anglès}}</ref><ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=Phylogenetic relationships of artiodactyls and cetaceans as deduced from the comparison of cytochrome b and 12S RNA mitochondrial sequences |journalpublicació=Molecular Biology and Evolution |yearany=1997 |last1cognom1=Montgelard |first1nom1=C. |last2cognom2=Catzeflis |first2nom2=F. M. |last3cognom3=Douzery |first3nom3=E. |volumevolum=14 |issueexemplar=5 |pagespàgines=550–559 |url=http://mbe.oxfordjournals.org/content/14/5/550.short |pmid=9159933 |doi=10.1093/oxfordjournals.molbev.a025792| language llengua= anglès}}</ref><ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=Relationships of Cetacea -Artiodactyla- Among Mammals: Increased Taxon Sampling Alters Interpretations of Key Fossils and Character Evolution |journalpublicació=PLoS ONE |volumevolum=4 |issueexemplar=9 |pagespàgines=e7062 |yearany=2009 |last1cognom1= Spaulding |first1nom1=M. |last2cognom2=O'Leary |first2nom2=M. A. |last3cognom3=Gatesy |first3nom3=J. |doi=10.1371/journal.pone.0007062 |pmid=19774069 |bibcode=2009PLoSO...4.7062S |pmc=2740860| language llengua= anglès}}</ref>
Els sirenis, o vaques marines, es convertiren en animals aquàtics fa aproximadament 40 milions d'anys. Els primers sirenis aparegueren al registre fòssil durant l'[[Eocè inferior]] i cap a l'[[Eocè superior]] ja s'havien diversificat força. El fet de viure a rius, estuaris i aigües marines properes a la costa afavorí la seva ràpida expansió. El sireni més primitiu, ''[[Prorastomus]]'', sorgí en allò que avui en dia és [[Jamaica]],<ref name=savage>{{cite journalref-publicació|firstnom=R. J. G.|lastcognom=Savage|first2nom2=Daryl P.|last2cognom2=Domning|first3nom3=J. G. M.|last3cognom3=Thewissen|yearany=1994|titletítol=Fossil Sirenia of the West Atlantic and Caribbean Region. V. the Most Primitive Known Sirenian, ''Prorastomus sirenoides'' Owen, 1855|jstor=4523580|journalpublicació=Journal of Vertebrate Paleontology|volumevolum=14|number=3| pagespàgines=427–449|doi=10.1080/02724634.1994.10011569| language llengua= anglès}}</ref> a diferència d'altres mamífers marins originaris del [[Vell Món]] (com ara els cetacis<ref>{{cite journalref-publicació|url= http://bioscience.oxfordjournals.org/content/51/12/1037.full.pdf+html|first1nom1=J. G. M.|last1cognom1=Thewissen|first2nom2=Sunil|last2cognom2=Bajpai|yearany=2001|titletítol=Whale Origins as a Poster Child for Macroevolution|journalpublicació=BioScience|volumevolum=51| issueexemplar=12|pagespàgines=1.037–1.049|doi=10.1641/0006-3568(2001)051[1037:WOAAPC]2.0.CO;2| language llengua= anglès}}</ref>). El primer sireni quadrúpede conegut fou ''[[Pezosiren]]'', de l'Eocè inferior.<ref>{{cite journalref-publicació|lastcognom=Domning | first nom= D. P.|journalpublicació=Nature|titletítol=The Earliest Known Fully Quadrupedal Sirenian|volumevolum=413|issueexemplar=6.856 |pagespàgines=625–627|datedata=2001|doi=10.1038/35098072|pmid=11675784|bibcode=2001Natur.413..625D| language llengua= anglès}}</ref> Les primeres vaques marines conegudes, de les famílies dels [[prorastòmids]] i els [[protosirènids]], eren animals amfibis, de quatre potes i de la mida d'un porc que s'extingiren abans del final de l'[[Eocè]].<ref name=prins>{{cite bookref-llibre|chapter-url={{Google books| plainurl=yes|id=EZB2AgAAQBAJ|page=123}}|editor1-first=H. H. T.|editor1-last=Prins|editor2-first=I. J.|editor2-last=Gordon|yearany=2014|titletítol=Invasion Biology and Ecological Theory|publishereditorial=Cambridge University Press|locationlloc=Cambridge|pagepàgina=123|isbn=978-1-107-03581-2|chaptercapítol=The Biological Invasion of Sirenia into Australasia|oclc=850909221| language llengua= anglès}}</ref> Els primers [[dugòngids]] aparegueren cap a finals de l'Eocè.<ref>{{cite journal ref-publicació|lastcognom=Samonds |firstnom=K. E. |author2autor2=Zalmout, I. S. |author3autor3=Irwin, M. T. |author4autor4=Krause, D. W. |author5autor5=Rogers, R. R. |author6autor6= Raharivony, L. L. |yearany=2009 |titletítol=''Eotheroides lambondrano'', new Middle Eocene seacow (Mammalia, Sirenia) from the Mahajanga Basin, Northwestern Madagascar |journalpublicació=Journal of Vertebrate Paleontology |volumevolum=29 |issueexemplar=4 |pagespàgines=1233–1243 |doi=10.1671/039.029.0417| language llengua= anglès}}</ref> En aquell moment, les vaques marines ja tenien un estil de vida completament aquàtic.<ref name=prins/>
Els pinnípedes [[cladogènesi|se separaren]] de la resta de [[caniformes]] fa 50 milions d'anys, durant l'Eocè. El seu vincle evolutiu amb els mamífers terrestres romangué una incògnita fins que el 2007 es descobrí ''[[Puijila darwini]]'' en dipòsits del [[Miocè inferior]] a [[Nunavut]] ([[Canadà]]). Igual que les llúdries d'avui en dia, ''Puijila'' tenia la cua llarga, les extremitats curtes i peus palmats en comptes d'aletes.<ref name="Dawson2009">{{Cite journal ref-publicació|author1autor1=Rybczynski, N. |author2autor2=Dawson, M. R. |author3autor3=Tedford, R. H. |doi=10.1038/nature07985 |titletítol=A semi-aquatic Arctic mammalian carnivore from the Miocene epoch and origin of Pinnipedia |journalpublicació=Nature |volumevolum=458 |issueexemplar=7241 |pagespàgines=1021–24 |yearany=2009 |pmid=19396145|bibcode=2009Natur.458.1021R| language llengua= anglès}}</ref> Els llinatges dels [[otàrids]] (foques amb orelles) i dels [[odobènids]] (morses) divergiren fa gairebé 28 milions d'anys.<ref name="Arnason2006">{{cite journalref-publicació|lastcognom=Arnason|firstnom=U.|last2cognom2=Gullberg|first2nom2=A.|last3cognom3=Janke|first3nom3=A.|last4cognom4=Kullberg|first4nom4=M.|last5cognom5=Lehman|first5nom5=N.|last6cognom6=Petrov|first6nom6=E. A.|last7cognom7=Väinölä|first7nom7=R.|yearany=2006|titletítol=Pinniped phylogeny and a new hypothesis for their origin and dispersal|journalpublicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volumevolum=41|issueexemplar=2|pagespàgines=345–354|doi=10.1016/j.ympev.2006.05.022|pmid=16815048| language llengua= anglès}}</ref> Se sap que els [[fòcids]] (foques sense orelles) existeixen des de fa com a mínim 15 milions d'anys,{{sfn|Perrin|2009|p=861–866}} mentre que les dades moleculars indiquen que els llinatges de les [[foques monjo]] i dels [[focins]] se separaren fa 22 milions d'anys.<ref name=prins/>
El registre fòssil indica que el llinatge de la llúdria marina quedà aïllat al Pacífic nord fa uns 2 milions d'anys. En sorgiren dues espècies: ''[[Enhydra macrodonta]]'', actualment extinta, i la llúdria marina d'avui en dia, ''Enhydra lutris''. Després de sorgir al nord de [[Hokkaido]] ([[Japó]]) i Rússia, la llúdria marina s'estengué cap a l'est fins a les [[Illes Aleutianes]], la terra ferma d'[[Alaska]] i la costa nord-americana. En comparació amb els cetacis, els sirenis i els pinnípedes, que es llançaren a l'aigua fa aproximadament 50, 40 i 20 milions d'anys, respectivament, la llúdria marina és un mamífer marí des de fa relativament poc. Tanmateix, en alguns aspectes, la llúdria marina està més adaptada a la vida aquàtica que els pinnípedes, que encara han de tornar a terra o pujar al gel per parir.<ref name=fulcrum>{{cite book ref-llibre|titletítol= Sea Otters|lastcognom= Love|firstnom=J. A. |yearany= 1992|publishereditorial=Fulcrum Publishing|locationlloc=Golden (Colorado)|pagespàgines=4–16|isbn=978-1-55591-123-2|oclc=25747993| language llengua= anglès}}</ref>
Es creu que els óssos polars divergiren d'una població d'[[ós bru|óssos bruns]] (''Ursus arctos'') que quedà aïllada<ref name="DeMaster1981">{{cite journal ref-publicació|last1cognom1=DeMaster |first1nom1=D. P. |last2cognom2=Stirling |first2nom2=Ian |author2-linkenllaçautor2=Ian Stirling (biologist) |datedata=8 maig 1981 |titletítol=''Ursus Maritimus''|jstor=3503828 |journalpublicació=Mammalian Species |volumevolum=145 |pagespàgines=1–7 |doi=10.2307/3503828|issueexemplar=145| language llengua= anglès}}</ref> a la part oriental de [[Sibèria]] ([[Kamtxatka]] i península de Kolimà) durant un període de glaciació al [[Plistocè]].<ref name="Refere improving foraging efficiencynceC">{{cite journalref-publicació|last1cognom1=Kurtén|first1nom1=B.|titletítol=The evolution of the polar bear, ''Ursus maritimus'' Phipps|journalpublicació=Acta Zoologica Fennica|datedata=1964|volumevolum=108|pagespàgines=1–30|url=https://helda.helsinki.fi/handle/10138/37762| language llengua= anglès}}</ref> El fòssil d'ós polar més antic conegut és un [[maxil·lar inferior]] que data de fa 110.000–130.000 anys i fou trobat a [[Prins Karls Forland]] ([[Noruega]] el 2004.<ref name="Lindqvist">{{cite journal ref-publicació|doi=10.1073/pnas.0914266107|pmid=20194737|pmc=2841953 |titletítol=Complete mitochondrial genome of a Pleistocene jawbone unveils the origin of polar bear |journalpublicació=Proceedings of the National Academy of Sciences |volumevolum=107 |issueexemplar=11 |pagespàgines=5053–57 |yearany=2010 |last1cognom1=Lindqvist |first1nom1=C. |last2cognom2=Schuster |first2nom2=S. C. |last3cognom3=Sun |first3nom3=Y. |last4cognom4=Talbot |first4nom4=S. L. |last5cognom5=Qi |first5nom5=J. |last6cognom6=Ratan |first6nom6=A. |last7cognom7=Tomsho |first7nom7=L. P. |last8cognom8=Kasson |first8nom8=L. |last9cognom9=Zeyl |first9nom9=E. |last10=Aars |first10=J. |last11=Miller |first11=W. |last12=Ingolfsson |first12=O. |last13=Bachmann |first13=L. |last14=Wiig |first14=O. |bibcode=2010PNAS..107.5053L| language llengua= anglès}}</ref> L'[[ADN mitocondrial]] (ADNmt) de l'ós polar divergí del de l'ós bru fa aproximadament 150.000 anys.<ref name="Lindqvist" /> A més a més, basant-se en el seu ADNmt, alguns clades d'ós bru tenen una relació més propera amb els óssos polars que amb altres poblacions d'óssos bruns,<ref name="Waits">{{cite journal ref-publicació|doi=10.1111/j.1523-1739.1998.96351.x|jstor=2387511 |titletítol=Mitochondrial DNA Phylogeography of the North American Brown Bear and Implications for Conservation |journalpublicació=Conservation Biology |volumevolum=12 |issueexemplar=2 |pagespàgines=408–417 |yearany=2008 |last1cognom1=Waits |first1nom1=L. P. |last2cognom2=Talbot |first2nom2=S. L. |last3cognom3=Ward |first3nom3=R. H. |last4cognom4=Shields |first4nom4=G. F.| language llengua= anglès}}</ref> fet que implicaria que l'ós polar no seria una espècie a part segons algunes [[concepte biològic d'espècie|definicions del concepte d'espècie]].<ref>{{cite journal ref-publicació|lastcognom=Marris |firstnom=E. |yearany=2007 |journalpublicació=Nature |titletítol=Linnaeus at 300: The species and the specious |volumevolum=446 |issueexemplar=7.133 |pagespàgines=250–253 |doi=10.1038/446250a |pmid=17361153 |bibcode=2007Natur.446..250M| language llengua= anglès}}</ref>
En general, els [[amniotes]] s'han llançat al mar més vegades durant el [[Cenozoic]] que durant el [[Mesozoic]]. Entre els factors que han afavorit aquesta tendència hi ha l'augment de la productivitat dels medis marins propers a la costa i l'[[endotèrmia]] com a facilitadora de la transició.<ref name="Vermeij2018">{{cite journalref-publicació|last1cognom1= Vermeij|first1nom1=G. J.|last2cognom2= Motani|first2nom2= R.|titletítol= Land to sea transitions in vertebrates: the dynamics of colonization|journalpublicació= Paleobiology|volumevolum=44|issueexemplar=2|yearany= 2018|pagespàgines= 237–250|doi= 10.1017/pab.2017.37| language llengua= anglès}}</ref>
== Distribució i hàbitat ==
[[Fitxer:Predicted patterns of marine mammal species richness.png|thumb|Diversitat de mamífers marins: A) Totes les espècies (n = 115), B) [[odontocets]] (n = 69), C) [[misticets]] (n = 14), D) [[pinnípedes]] (n = 32), a partir de dades del 1990–1999<ref>{{cite journalref-publicació|lastcognom=Kaschner|firstnom=K.|last2cognom2=Tittensor|first2nom2=D. P.|last3cognom3=Ready|first3nom3=J.|last4cognom4=Gerrodette|first4nom4=T.|last5cognom5=Worm|first5nom5=B.|yearany=2011|titletítol=Current and future patterns of global marine mammal biodiversity|journalpublicació=PLoS ONE|volumevolum=6|issueexemplar=5|pagepàgina=e19653|doi=10.1371/journal.pone.0019653|bibcode=2011PLoSO...619653K|pmid=21625431|pmc=3100303| language llengua= anglès}}</ref>]]
Els mamífers marins tenen una àmplia distribució arreu del món, però aquesta distribució és irregular i coincideix amb les regions més productives dels oceans.<ref name="berta">{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Berta|first1nom1=A|last2cognom2=Sumich|first2nom2=J. L.|yearany= 1999|titletítol=Marine Mammals: Evolutionary Biology|chaptercapítol=Exploitation and conservation|locationlloc=San Diego|publishereditorial=Academic Press|isbn=978-0-12-093225-2|oclc=42467530| language llengua= anglès}}</ref> Assoleixen el seu pic de diversitat a latituds properes al paral·lel 40, tant a l'hemisferi nord com a l'hemisferi sud, que corresponen als nivells més alts de [[producció primària]] al voltant de les [[Amèriques]], [[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Austràlia]]. La distribució total varia molt d'una espècie a l'altra. En general, la majoria de mamífers marins tenen un àmbit de distribució igual o més petit que una cinquena part de l'[[oceà Índic]].<ref name="ship"/> Aquesta variació en la mida de l'àmbit de distribució és deguda a les diferents necessitats ecològiques de cada espècie i la seva capacitat d'enfrontar-se a un ampli ventall de condicions ambientals. L'alt grau de coincidència entre les regions de major diversitat de mamífers marins i les parts del món més afectades per l'[[impacte dels éssers humans sobre el medi ambient]] és motiu de preocupació.<ref name=kasc/>
La majoria de mamífers marins habiten aigües litorals. Tanmateix, les foques també tenen una sèrie d'hàbitats terrestres, tant a les illes com a terra ferma. A les regions temperades i tropicals, surten de l'aigua i s'arrosseguen a platges sorrenques o [[còdol|codoloses]], les [[costa rocosa|costes rocoses]], els [[bancs de sorra]], les [[plana de marea|planes de marea]], les [[bassa de marea|basses de marea]] i les [[cova marina|coves marines]]. Algunes espècies també reposen a estructures artificials, com ara [[moll (port)|molls]], [[espigó|espigons]], [[boia|boies]] i [[plataforma petroliera|plataformes petrolieres]]. Les foques també poden aventurar-se terra endins per descansar entre les dunes o la vegetació i fins i tot poden escalar penya-segats.<ref name=thepinnipeds>{{cite bookref-llibre|authorautor=Riedman, M.|yearany=1990|titletítol=The Pinnipeds: Seals, Sea Lions, and Walruses|publishereditorial=University of California Press|locationlloc=Los Angeles|isbn=978-0-520-06497-3|oclc=19511610| language llengua= anglès}}</ref><sup>:96</sup> La majoria de cetacis viuen a mar obert. Algunes espècies, com ara el [[catxalot]], poden baixar a cercar aliment a profunditats d'entre 300 i 760 m.<ref>{{cite bookref-llibre|ref=Whitehead|titletítol=Sperm Whales: Social Evolution in the Ocean|authorautor=Whitehead, H.|yearany=2003|pagepàgina=79|isbn=978-0-226-89518-5|oclc=51242162|publishereditorial=University of Chicago Press|locationlloc=Chicago| language llengua= anglès}}</ref> Els sirenis habiten aigües litorals de poca fondària, on solen romandre uns 9 m sota la superfície. Tanmateix, se n'han observat exemplars baixant a 37 m de profunditat per arribar a [[herba marina]] situada en aquest nivell.<ref>{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Marsh|first1nom1=H.|last2cognom2=Eros|first2nom2= Carole|last3cognom3=Hugues|first3nom3=J.|last4cognom4=Penrose|first4nom4=H.|yearany=2002|url=https://portals.iucn.org/library/sites/library/files/documents/2002-001.pdf|titletítol=Dugong: status reports and action plans for countries and territories| publishereditorial=Unió Internacional per a la Conservació de la Natura|isbn=978-92-807-2130-0|oclc=51040880| language llengua= anglès}}</ref> Les llúdries marines viuen a zones protegides, com ara costes rocoses, els [[bosc de varec|boscos de varec]] i [[escull de corall|esculls de corall]],<ref>{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Silverstein|first1nom1=A.|last2cognom2=Silverstein|first2nom2=V.|last3cognom3=Silverstein|first3nom3=R.|yearany=1995|titletítol=The Sea Otter|locationlloc=Brookfield (Connecticut)|publishereditorial=The Millbrook Press, Inc.|isbn=978-1-56294-418-6|oclc= 30436543|pagepàgina=19| language llengua= anglès}}</ref> tot i que també se'n pot trobar entre [[gel a la deriva]] i fins i tot a zones sorrenques, fangoses o llimoses.<ref>{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Kenyon|first1nom1=K. W.|yearany=1975|titletítol=The Sea Otter in the Eastern Pacific Ocean|locationlloc= Nova York|publishereditorial=Dover Publications|isbn=978-0-486-21346-0|oclc=1504461| language llengua= anglès}}</ref>
Molts mamífers marins migren al ritme de les estacions. El gel anual conté zones d'aigua que apareixen i desapareixen a mesura que el temps evoluciona al llarg de l'any. Les foques migren en resposta a aquests canvis i els óssos polars es veuen forçats a seguir les seves preses. A la [[Badia de Hudson]], la [[Badia de James]] i altres parts del món, el gel es fon completament cada estiu (fenomen conegut com a trencament dels glaçons), fet que obliga els óssos polars a sortir a terra ferma i esperar que el mar es torni a gelar uns mesos després. Als mars [[Mar dels Txuktxis|dels Txutktxis]] i [[Mar de Beaufort|de Beaufort]], els óssos polars es retiren cada estiu al gel situat més al nord, que es manté congelat tot l'any.<ref name="distribution">{{cite bookref-llibre|lastcognom=Stirling |firstnom=Ian |yearany=1988 |titletítol=Polar Bears |locationlloc=Ann Arbor |publishereditorial=University of Michigan Press |isbn=978-0-472-10100-9 |chaptercapítol=Distribution and Abundance | language llengua= anglès}}</ref> Les foques també poden migrar en resposta a altres canvis ambientals, com ara ''[[El Niño]]'', i fan servir els camps geomagnètics, els corrents marins i de l'aire, la posició del Sol i de la Lluna i el gust i la temperatura de l'aigua per orientar-se.<ref name=thepinnipeds/><sup>256–257</sup> Els misticets són coneguts per viatjar grans distàncies fins a aigües tropicals per donar-hi a llum i criar-hi els nounats,<ref>{{cite bookref-llibre|chapter-url={{Google books|plainurl=yes|id=wCE4AAAAIAAJ|page=111}} |editor-first=D.|editor-last=Aidley|first1nom1=C. J. H.|last1cognom1= Lockyer|first2nom2=S. G.|last2cognom2=Brown|yearany=1981|titletítol=Animal Migration|chaptercapítol=The Migration of Whales|pagepàgina=111|isbn=978-0-521-23274-6|publishereditorial=CUP Archive | language llengua= anglès}}</ref> possiblement per evitar els atacs de les orques.{{sfn|Perrin|2009|p=360}} La balena grisa cobreix una major distància que qualsevol altre mamífer, de fins a 23.000 km en el cas d'un exemplar que anà des del [[Mar d'Okhotsk]] fins a la [[Península de Baixa Califòrnia]].<ref>{{cite magazine|url=http://news.nationalgeographic.com/2015/04/150414-gray-whale-pacific-migration-endangered-ocean-animal-science/|first=J. J.|last=Lee|year=2015|title=A Gray Whale Breaks The Record For Longest Mammal Migration|magazine=National Geographic|accessdate=23 gener 2016 | language = anglès}}</ref> A l'hivern, els manatís que viuen al límit septentrional del seu àmbit de distribució es desplacen cap a aigües més càlides.<ref>{{Cite journal ref-publicació| author autor= Deutsch, C. J. | author2 autor2= Self-Sullivan, C. | author3 autor3= Mignucci-Giannoni, A. | last-author-amp = yes | title títol= ''Trichechus manatus'' | journal publicació= [[Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN]] | volume volum= 2008 | page pàgina= e.T22103A9356917 | date data= 2008 | url = http://oldredlist.iucnredlist.org/details/22103/0 | doi = 10.2305/IUCN.UK.2008.RLTS.T22103A9356917.en | access-date = 23 desembre 2017 | language llengua= anglès}}</ref>
== Adaptacions ==
Els mamífers marins tenen una sèrie de [[caràcter (biologia)|caràcters]] [[fisiològics]] i [[anatòmics]] que els permeten enfrontar-se als reptes que comporta un estil de vida aquàtic. Alguns d'aquests caràcters són molt específics. Els mamífers marins han desenvolupat tota una sèrie de caràcters que els permeten [[locomoció dels animals|desplaçar-se]] de manera eficient, incloent-hi cossos amb forma de torpede per reduir l'arrossegament, extremitats modificades per impulsar-se i canviar de direcció i aletes caudals i [[aleta dorsal|dorsals]] per impulsar-se i mantenir l'equilibri.<ref name=berta/> Els mamífers marins [[termoregulació|mantenen la temperatura]] gràcies a una espessa capa de [[pèl]] o [[greix de mamífer marí|greix]], reajustaments circulatoris ([[intercanvi per contracorrent|intercanviadors per contracorrent]], cossos amb forma de torpede, extremitats petites i una mida gran que els permet mitigar la pèrdua de calor.<ref name=berta/>
Els mamífers marins poden romandre molt de temps sota l'aigua. Tant els pinnípedes com els cetacis tenen xarxes extenses i complexes de [[vas sanguini|vasos sanguinis]] que serveixen per emmagatzemar-hi l'[[oxigen]] necessari per baixar a grans profunditats. Altres reservoris importants inclouen els [[músculs]], la [[sang]] i la [[melsa]], que poden retenir una gran quantitat d'oxigen. A més a més, els mamífers marins tenen la capacitat de [[bradicàrdia|reduir el seu ritme cardíac]] i [[vasoconstricció|prioritzar el subministrament d'oxigen als òrgans vitals]] (com ara el cervell i el cor) per mantenir-se molta estona sota l'aigua i combatre la falta d'oxigen.<ref name=berta/> Si es queden sense oxigen, els mamífers marins poden accedir a importants reservoris de [[glicogen]] que alimenten la [[glicòlisi anaeròbica]] de les cèl·lules implicades en les condicions d'[[hipòxia en peixos|hipòxia]] sistèmica associada a la immersió durant períodes llargs.<ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=Renal cellular and tissue specializations in the bottlenose dolphin (''Tursiops truncatus'') and beluga whale (''Delphinapterus leucas'') |journalpublicació=Aquatic Mammals |yearany=1997 |lastcognom=Pfeiffer |firstnom=C. J. |volumevolum=23 |issueexemplar=2 |pagespàgines=75–84 |url=http://aquaticmammalsjournal.org/share/AquaticMammalsIssueArchives/1997/AquaticMammals_23-02/23-02_Pfeiffer.pdf |accessdateconsulta=25 abril 2014 | language llengua= anglès}}</ref><ref>{{cite journal ref-publicació|titletítol=Body composition of the sperm whale, ''Physeter cation'', with special reference to the possible functions of fat depots |journalpublicació=Journal of the Marine Research Institute |yearany=1991 |lastcognom=Lockyer |firstnom=C. |volumevolum=12 |issueexemplar=2 |issn=0484-9019 |url=http://www.hafro.is/Bokasafn/Greinar/Rit-fisk/rit_fisk_12-2.pdf | language llengua= anglès}}</ref><ref name="HochachkaStorey1975">{{cite journalref-publicació|last1cognom1=Hochachka|first1nom1=P.|last2cognom2=Storey|first2nom2=K.|titletítol=Metabolic consequences of diving in animals and man|journalpublicació=Science|volumevolum=187|issueexemplar=4.177|yearany=1975|pagespàgines=613–621|issn=0036-8075|doi=10.1126/science.163485|pmid=163485|bibcode=1975Sci...187..613H | language llengua= anglès}}</ref>
Com que el so es propaga de manera diferent per l'aigua, els mamífers marins han hagut de desenvolupar adaptacions per comunicar-se, atrapar les preses i evitar els depredadors.<ref name=white/> L'adaptació més destacable en aquest sentit és l'[[ecolocalització en els animals|ecolocalització]] de les balenes i els dofins.<ref name=berta/> Els odontocets emeten un feix concentrat de clics d'alta freqüència en la direcció a la qual apunta el cap. Generen els sons fent passar aire dels narius ossis pels llavis fònics.<ref name=cranford>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Cranford|firstnom=T. W.|yearany=2000|chaptercapítol=In Search of Impulse Sound Sources in Odontocetes|titletítol=Hearing by Whales and Dolphins|series=Springer Handbook of Auditory Research|editor-first=W. W. L.|editor-last=Au|editor2-first=A. N.|editor2-last=Popper|editor3-first=R. R.|editor3-last=Fay|publishereditorial=Springer-Verlag|locationlloc=Nova York|chapter-url={{Google books|plainurl=yes|id=SJ7eBwAAQBAJ|page=front}}|isbn=978-1-4612-7024-9|oclc=840278009 | language llengua= anglès}}</ref><sup>112</sup> Aquests sons es reflecteixen al dens os còncau del crani i un sac d'aire situat a la seva base. El [[meló (anatomia dels cetacis)|meló]], un òrgan gros amb un alt contingut de greix, s'encarrega de modular el feix concentrat. Com que es compon de lípids de densitats diferents, funciona com una lent acústica.<ref name=cranford/><sup>121</sup><ref>{{cite journal ref-publicació|authorautor=Nummela, S. |titletítol=Sound transmission in archaic and modern whales: Anatomical adaptations for underwater hearing |journalpublicació=The Anatomical Record |volumevolum=290 |issueexemplar=6 |pagespàgines=716–733 |yearany=2007 |doi=10.1002/ar.20528 |last2cognom2=Thewissen |first2nom2=J. G. M |last3cognom3=Bajpai |first3nom3=S. |last4cognom4=Hussain |first4nom4=T. |last5cognom5=Kumar |first5nom5=K. |pmid=17516434 | language llengua= anglès}}</ref>
Els mamífers marins han desenvolupat una àmplia varietat de caràcters per ajudar-los a alimentar-se, especialment en la dentadura. Per exemple, les [[premolars]] i [[dent molar|molars]] dels pinnípedes i odontocets estan adaptades per atrapar peixos i [[calamar]]s. Els [[misticets]], en canvi, tenen [[barba (balena)|barbes]] per filtrar el [[plàncton]] i els peixos petits que es troben a l'aigua.<ref name=berta/>
Els óssos polars, les llúdries i els [[óssos marins]] tenen un [[pelatge]] llarg, greixós i impermeable que atrapa una capa d'aire que serveix d'aïllament. Altres mamífers marins, en canvi, perderen el seu pelatge llarg fa molt de temps i ara tenen una [[epidermis]] gruixuda i densa i una capa de greix per reduir l'[[arrossegament]]. Els animals que caminen per l'aigua (com ara els manatís) han de ser més densos que l'aigua per baixar al fons marí o simplement mantenir-se sota l'aigua Els animals que viuen a la superfície (com ara les llúdries marines) necessiten el contrari, mentre que els animals que neden lliurement a mar obert (com ara els dofins) han de tenir una flotabilitat neutra que els permeti pujar i baixar per la columna d'aigua. Com a regla general, els mamífers que s'alimenten al fons marí tenen ossos gruixuts i densos, mentre que els que viuen en aigües profundes tenen una densitat òssia baixa. Alguns mamífers marins, com ara els óssos polars i les llúdries, conserven quatre potes en les quals poden recolzar el seu pes i que els permeten caminar a terra com si fossin animals completament terrestres.<ref name="Reidenberg">{{cite journalref-publicació|firstnom=J. S.|lastcognom=Reidenberg|yearany=2007|titletítol=Anatomical Adaptations of Aquatic Mammals|journalpublicació=The Anatomical Record|volumevolum=290|issueexemplar=6|pagespàgines=507–513|doi=10.1002/ar.20541|pmid=17516440|oclc=255630658 | language llengua= anglès}}</ref>
== Referències ==
== Bibliografia ==
* {{cite bookref-llibre|lastcognom=Perrin|firstnom=W. F.|last2cognom2=Wursig|first2nom2=B.|last3cognom3=Thewissen|first3nom3=J. G. M.|yearany=2009|titletítol=Encyclopedia of Marine Mammals|editionedició=2a edició|publishereditorial=Academic Press|isbn=978-0-0809-1993-5|oclc=316226747|locationlloc=San Diego|languagellengua=anglès|ref={{harvid|Perrin|2009}}}}
== Enllaços externs ==
|
