Hidrogen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
|||
Línia 84:
* El '''{{quím|1|H}}''' és l'isòtop més comú de l'hidrogen, amb una abundància de més del 99,98%. Com que el [[nucli atòmic|nucli]] d'aquest isòtop consisteix en un sol protó, se li dóna el nom de «[[proti]]».<ref>{{ref-publicació| cognom=Urey|nom=Harold C.|coautors=Brickwedde, F. G.; Murphy, G. M.|títol=Names for the Hydrogen Isotopes|publicació=Science|any=1933|volum=78|exemplar=2035|pàgines=602–603 |doi=10.1126/science.78.2035.602|pmid=17797765|bibcode = 1933Sci....78..602U |llengua=anglès }}</ref>
* El '''{{quím|2|H}}''', l'altre isòtop estable de l'hidrogen, es coneix com «[[deuteri]]» i conté un protó i un [[neutró]] al seu nucli. Es creu que tot el deuteri de l'univers es va produir a l'època del [[Big Bang]] i que ha perdurat des de llavors. El deuteri no és radioactiu i no representa un perill gaire important. L'aigua enriquida amb molècules que contenen deuteri en comptes d'hidrogen normal s'anomena [[aigua pesant]]. El deuteri i els seus compostos es fan servir com a marca no radioactiva en experiments químics i en dissolvents per l'[[espectroscòpia RMN]]-{{quím|1|H}}.<ref>{{ref-publicació|autor=Oda, Y; Nakamura, H.; Yamazaki, T.; Nagayama, K.; Yoshida, M.; Kanaya, S.; Ikehara, M.|títol=1H NMR studies of deuterated ribonuclease HI selectively labeled with protonated amino acids|publicació=[[Journal of Biomolecular NMR]]|any=1992|volum=2|exemplar=2|pàgines=137–47|doi=10.1007/BF01875525|pmid=1330130 |llengua=anglès }}</ref> L'aigua pesant es fa servir com un [[moderador nuclear]] i refrigerant per reactors nuclears. El deuteri també és un potencial combustible per la [[fusió nuclear]] comercial.<ref>{{ref-notícia|cognom=Broad|nom=William J.|data=11 novembre 1991|títol=Breakthrough in Nuclear Fusion Offers Hope for Power of Future|obra=The New York Times|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D0CE4D81030F932A25752C1A967958260&sec=&spon=&pagewanted=all |llengua=anglès }}</ref>
* El '''{{quím|3|H}}''' es coneix com a «[[triti]]» i conté un protó i dos neutrons al seu nucli. És [[radioactivitat|radioactiu]] i es desintegra en [[heli-3]] mitjançant la [[desintegració beta]] amb una [[semivida]] de 12,32 anys.<ref name="Miessler" /> És tan radioactiu que es pot fer servir com a [[pintura lluminosa]], la qual cosa el fa especialment útil per coses tals com rellotges de polsera, en els quals el vidre prevén que la petita quantitat de radiació surti.<ref>''The Elements'', Theodore Gray, Black Dog & Leventhal Editors Inc., 2009</ref> Petites quantitats de triti ocorren naturalment a causa de la interacció de raigs còsmics amb gasos atmosfèrics; també s'ha alliberat triti durant [[prova nuclear|proves d'armes nuclears]].<ref>{{ref-web|data=15 novembre 2007| url=http://www.epa.gov/rpdweb00/radionuclides/tritium.html| editor=U.S. Environmental Protection Agency|títol=Tritium |llengua=anglès }}</ref> Es fa servir en reaccions de fusió nuclear,<ref>{{ref-web|cognom=Nave|nom=C. R.|títol=Deuterium-Tritium Fusion|obra=HyperPhysics| editor=Universitat de Georgia State| any=2006| url=http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/Hbase/nucene/fusion.html |llengua=anglès }}</ref> com a rastrejador en [[geoquímica d'isòtops]]<ref>{{ref-llibre|nom=Carol|cognom=Kendall|nom2=Eric|cognom2=Caldwell|títol=Fundamentals of Isotope Geochemistry| editor=US Geological Survey| any=1998| url=http://wwwrcamnl.wr.usgs.gov/isoig/isopubs/itchch2.html#2.5.1 |llengua=anglès }}</ref> i en aparells d'[[il·luminació amb triti]].<ref>{{ref-web|títol=The Tritium Laboratory| editor=Universitat de Miami| any=2008| url=http://www.rsmas.miami.edu/groups/tritium/ |llengua=anglès }}</ref> Finalment, el triti també s'ha fet servir en experiments de marcatge químics i biològics.<ref name="holte">{{ref-publicació| cognom=Holte|nom=Aurali E.|cognom2=Houck|nom2=Marilyn A.|cognom3=Collie|nom3=Nathan L.|títol=Potential Role of Parasitism in the Evolution of Mutualism in Astigmatid Mites| publicació=Experimental and Applied Acarology| volum=25| exemplar=2| pàgines=97–107| editor=Universitat de Texas Tech| lloc=Lubbock| any=2004|doi=10.1023/A:1010655610575 |llengua=anglès }}</ref>
L'hidrogen és l'únic element que té diferents noms d'ús comú pels seus isòtops. Durant els inicis de l'estudi de la [[radioactivitat]], alguns isòtops molt radioactius van rebre noms propis que ja no s'usen en l'actualitat, excepte els del deuteri i el triti. De vegades, per aquests isòtops es fan servir els símbols D i T (en comptes de {{quím|2|H}} i {{quím|3|H}}), però el que seria el símbol corresponent pel proti (P) ja està assignat al [[fòsfor]].<ref>{{ref-web|cognom=van der Krogt|nom=Peter|data=5 maig 2005|url=http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=H|editor=Elementymology & Elements Multidict|títol=Hydrogen |llengua=anglès }}</ref> La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) permet en les seves regles de [[nomenclatura de la IUPAC|nomenclatura]] fer servir tant D i T com {{quím|2|H}} i {{quím|3|H}}, encara que diu que és preferible aquesta darrera forma.<ref>§ IR-3.3.2, [http://www.iupac.org/reports/provisional/abstract04/connelly_310804.html Provisional Recommendations], Nomenclature of Inorganic Chemistry, Chemical Nomenclature and Structure Representation Division, IUPAC.</ref> El terme «[[hidró]]» s'utilitza per referir-se de manera general a la forma catiònica de l'hidrogen atòmic.
| |||