|
== Biografia ==
Quan deixa [[Atenes]] per anar a [[París]] s'estrena amb un treball literari, després entra a l'[[Institut d'Alts Estudis Cinematogràfics]] ([[IDHEC]]) i treballa com a ajudant per a [[Henri Verneuil]], [[Jacques Demy]] i [[René Clément]].
ElLa filmpel·lícula ''[[Le Jour et l'Heure]]'', per al qual treballa com a assistent, li permet conèixer [[Simone Signoret]] i Yves Montand, dels quals es farà molt amic. Després de descobrir el llibre ''Compartiment tueurs'', de [[Sébastien Japrisot]], en va fer el guió i va aconseguir interessar-hi el productor Julien Derodé; el film va tenir èxit a França i fins i tot als Estats Units, on va rebre crítiques ditiràmbiques.
En una estada a Grècia descobreix el llibre de [[Vasilis Vasilikós]], «''[[Z (pel·lículallibre)|Z»]]'', que descriu l'assassinat d'un líder de l'esquerra organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. A la tornada n'escriu el guió en col·laboració amb [[Jorge Semprún]]. Com que no trobava el finançament, en parla a [[Jacques Perrin]], a qui va conèixer en el film ''Compartiment tueurs''. Així, Jacques Perrin va crear la seva pròpia productora per finançar el film i utilitzar els seus contactes, en particular a [[Algèria]], on es rodarà el film. [[Jean-Louis Trintignant]] va acceptar uns pobres honoraris i Yves Montand va acceptar participar-hi. El film va ser un èxit a tot el món i la gent aplaudia al final de les sessions; va ser recompensat amb el [[Premi del Jurat (Festival de Canes)|Premi del Jurat]] al [[Festival Internacional de Cinema de Canes|Festival de Cinema de Canes]], l'[[Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa|Oscar al millor film de parla no anglesa]] i l'[[Oscar al millor muntatge]].
En el muntatge de «''[[Z (pel·lícula)|Z]]»'', en el transcurs del sopar de Nadal, [[Claude Lanzmann]] parla de Lisa i [[Artur London]], que havia estat viceministre d'Assumptes Estrangers de [[Txecoslovàquia]] i era un dels tres supervivents del [[procés de Praga]], eguel [[1952]]. Molts intel·lectuals de la seva generació s'havien entusiasm[[1952|atentusiasmat amb]] l'[[estalinisme]] {{cita|perquè obria perspectives que semblaven formidables. Fins que, a poc a poc, un s'adona del que hi ha darrere del decorat.||}}<nowiki> </nowiki>[[Yves Montand]] s'adhereix també al projecte de ''L'Aveu'', i el finançament es desbloca gràcies al succés de «''[[Z (pel·lícula)|Z]]»''.
''L'Aveu'' va sortir després de «[[Z (pel·lícula)|Z]]», en una època prou maniquea: se li ha retret que ataqui la dreta i després l'esquerra, mentre que no volia més que denunciar els totalitarismes. El film va tenir un èxit considerable i va ser un vertader fenomen polític i cultural que va trastornar la seva època.
El film ''Clair de femme'' (1979) és tret d'una novel·la de [[Romain Gary]], que va dir que era la primera vegada que estava content de l'adaptació d'una de les seves obres a la pantalla. Costa-Gavras va ser seduït per aquesta història pel fet que es tractava d'una «''temptativa de profanació de la desgràcia, d'un himne a la vida i d'una rehabilitació de la parella''». [[Dustin Hoffman]] va considerar aquest film com la història d'amor més bonica que havia conegut i en el rodatge del film ''[[Mad City]]'' va suggerir a Costa-Gavras de fer-ne un ''remake''readaptació.
El guió del film ''Missing'' (1982) és adaptat del llibre de Thomas Hauser: «L'execució de Charles Horman», inspirat d'una història vertadera. El film conta la història de la desaparició d'un jove periodista americà durant el cop d'estat del militar [[Augusto Pinochet]] el [[1973]]. El que l'havia afectat d'aquesta història era {{cita|molt menys el context polític del [[cop d'estat]] que el tema del pare, que, acompanyat per la seva jove, vol trobar el seu fill tant sí com no en un país en ple caos.||}}
ElLa filmpel·lícula va ser molt polèmic als [[Estats Units]], ja que posa el focus en l'acció dels agents del govern americà i la seva responsabilitat en aquell cop d'estat. L'extrema dreta americana demanà: «''Però què hi ve a fer, aquí, aquest comunista europeu?''» Tanmateix, el film va rebre la Palma d'Or i el Premi a la interpretació masculina en el Festival de Canes del 1982, i l'[[Oscar al millor guió adaptat]], i sempre és presentat com un gran film a les universitats americanes. Les músiques són d'un altre grec famós, [[Vangelis]].
El 2017, el director de filmspel·lícules com ''[[Z (pel·lícula)|Z]]'', ''[[Missing (pel·lícula)|Missing]]'' i ''[[Amén (pel·lícula)|AménAmen.]]'' va rebre el 29è [[Premi Internacional Catalunya]]. “El«El cinema és una dolça subversió contra els prejudicis”prejudicis», va manifestar el cineasta després de recollir el guardó al Palau de la Generalitat.<ref name="Premi Internacional Catalunya">{{Ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/COSTA-GAVRAS-pitjor-lautocensura_0_1834016758.html |títol=Costa-Gavras rep el Premi Internacional Catalunyal|consulta= 18 de juliol de 2017|editor=ara.cat}}</ref>
== Filmografia ==
|
