Revisió del 11:53, 29 maig 2020 modifica Kette~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 46.310 edits m Revertides les edicions de 37.223.169.123. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 21:13, 16 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.424.469 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 35: trobarem en l’àmbit normand. L’especialista Jean Flori planteja el nou (a principis del segle XI) col·lectiu de cavallers com a una nova “classe social”, encara que Michael Pastoreau ens parla de, més aviat, una “forma de vida”. La formació d’aquest grup social es produiria progressivament a partir del canvi dels segles X a XI, al voltant del l’any 1000. La literatura, en especial els cantars de gesta, ens parla de la possibilitat lliure de que qualsevol home batejat com a cristià podía ser ordenat cavaller, independentmentde si era vil·là, serb o noble. Però en la realitat aquests en van ser casos excepcionals, ja que, com ens fa veure Pastoreau, els col·lectius es van anar formant entre els descendents dels propis cavallers o membres de la noblesa: “A partir de mitjan {{segle \|XII}}, els cavallers acostumen a ser reclutats quasi exclusivament entre els fills de cavallers i formar així una clase hereditària”. I concreta: “Vers 1200, els cavallers són, en essència, els senyors i els fills de senyors./…/…a poc a poc la condició de cavaller deixa d’ésser considerada com una cosa individual i es transforma en capacitat hereditària reservada a les capes superiors de l’aristocràcia. Es produeix llavors una fusió entre cavalleria i noblesa.”. Característiques i evolució. Línia 80: En l’epopeia, la connexió entre el tema cavalleresc i l’Església es fa a través del concepte de la lluita contra l’infidel i la guerra santa. Jean Flori posa en relleu la satanització de l’adversari i la seva equiparació amb el paganisme, la qual cosa provoca que els cavallers cristians es converteixin gairebé en màrtirs de la fe. Tanmateix, l’autor considera que no per això s’ha de considerar els cavallers èpics com a grans defensors de la cristiandat, la seva relació amb l’Església respon encara al concepte de vassallatge. La cultura cavalleresca pateix una transformació en el moment d’introducció de la dona i el concepte d’amor sentimental. Inicialment, a l’èpica, la figura femenina apareix de manera esporàdica i secundària. A partir del {{segle \|XII}}, amb autors com [[Guillem IX d'Aquitània]], comença a introduir-se al món de la cavalleria el concepte d’amor entès com a valor propi. El cavaller ja no és només guerrer i heroi cristià, sinó que ara també és amant. La lírica trobadoresca, desenvolupada sobretot en l’àmbit occità, desenvolupa enormement aquests conceptes posant-los en relació sempre amb el món feudal i el vassallatge. La relació amorosa consisteix així en la servitud de l’amant envers la seva dama, la qual serà sempre d’una classe social superior. La llegenda de ''[[Tristany i Isolda]]'' és un bon exemple de com la problemàtica de l’amor cortès, l’adulteri i l’obligació a la fidelitat del cavaller al seu senyor es traslladen al món de la literatura. A ''[[El Cavaller de la Carreta]]'', obra escrita per [[Chrétien de Troyes]], també es posa de manifest la qüestió del cavaller com a amant i vassall de la seva dama, tractant-se en aquest cas d’un amor adúlter amb la reina [[Reina Ginebra\|Ginebra]]. [[Jean Markale]], gran estudiós de l’obra i dels [[Cicles artúrics\|Cicles Artúrics]], considera tot el ''Lancelot en prosa'' exemple paradigmàtic de la ideologia cavalleresca. L’obra va ser realitzada a principis del segle XIII en un moment en què el valors del sistema feudal estaven en crisi. Una vegada més, la creació literària va servir per intentar reforçar uns ideals que començaven a posar-se en dubte. La figura de Lancelot, considerat el millor cavaller del món, serveix de paradigma exemplar per als lectors de l’època. La Dama del Llac, en l’episodi de partida de Lancelot cap a les seves aventures, explica al cavaller els valors i normes que aquest ha d’adoptar per tal d’actuar segons la seva condició. A mesura que es va desenvolupant el seu discurs es posen de manifest alguns dels conceptes bàsics de la filosofia cavalleresca. Segons la Dama, la cavalleria neix de la necessitat de defensa dels més dèbils, els quals escolliran uns protectors –que seran sempre d’origen noble, ‘ànimes ben nascudes’- per tal d’assolir la pau.

Cavalleria: diferència entre les revisions