Regne Franc: diferència entre les revisions

Els francs proliferaren apropiant-se de les restes de l'[[Imperi Romà d'Occident]] sustentada en l'[[imperialisme]] i l'[[esclavatge]]. Aquesta es basava en una societat piramidal culminada per l'[[emperador romà]] i recolzada per un potent engranatge de [[funcionari]]s i [[exèrcit]], que requeria fortes taxes impositives, tant [[impost directe|impostos directes]] i [[impost indirecte|indirectes]], per al seu manteniment. La manca de conquestes i l'excés de funcionaris s'apunten com a causes de l'esfondrament econòmic i de poder del baix imperi romà. L'establiment d'estats bàrbars europeus anà acompanyada d'un procés de [[feudalisme|feudalització]] i per tant del pas de funcions públiques, pròpies de l'estat, a mans privades. Els francs, poc més de cinc mil homes al s. {{segle|VI}} segons estima Gibbon,<ref name="Gibbon"/> no disposaven d'aquestes estructures socials ni de recursos humans per mantenir-la, pel que en un inici els territoris que passaren al seu domini eren abundosos en explotacions agrícoles gestionades per esclaus i [[colon]]s (''colonii''), però la manca d'aquest control efectiu davant la fuga segurament conduí a les aristocràcies locals a fer "casaments" és a dir a dotar als [[serf]]s de la propietat de les terres de cultiu i per tant d'una certa independència econòmica, bé que sota càrregues impositives d'arrendament menors que en època baix-imperial. Els francs serien certament l'elit dirigent d'aquests territoris llatinitzats, que basarien el seu control per la contraprestació d'una protecció militar envers possibles invasions foranes o intromissions d'altres senyors feudals.<ref>{{ref-llibre|cognom= Salrach |nom= Josep Maria | capítol= La formació de la societat feudal. Segles VI - XII|títol= Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans |consulta= 9/4/2011 |edició= 1a edició |editorial= Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc= Barcelona |data= 1998|isbn= 8477399808}}</ref>