Ramón de Colubí y Chánez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Enllaços externs: enllaç erroni
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Ramón de Colubí y Chánez''' ([[Barcelona]], [[1910]] – [[Caracas]], [[10 de juny]] de [[2007]]), militar advocat defensor del [[president Companys]] en el [[consell de guerra]] de [[1940]].
 
De família militar, va estudiar a l'Acadèmia de [[Segòvia]] en [[1931]]. Quan esclatà la [[guerra civil espanyola]], participà en l'aixecament a la caserna de [[Sant Andreu de Palomar|Sant Andreu]] i, el [[20 de juliol]] de [[1936]], es detingut i engarjolat al vaixell ''Uruguay''. Sortí lliure en [[1938]] gràcies a la intercessió del [[president Companys]] que va permetre deixar marxar a unes 5.000 persones a les que no estava segur de poder protegir.
 
Se li assignà la defensa d'ofici en més d'un centenar de consells de guerra. Entre el [[8 d'octubre|8]] i el [[15 d'octubre]] de [[1940]] va ésser el defensor de [[Lluís Companys]] en el consell de guerra que acabaria amb una sentència de mort i el seu afusellament la matinada del dia 15. Colubí sintonitzà molt bé amb Companys i el defensà amb coratge, tot i que ell mateix reconeixia que "la sentència estava predeterminada". Va aconseguir que les germanes de Companys el visitessin, envià un telegrama de súplica a Franco, va ésser amb ell la darrera nit i el va acompanyar fins el fossar quan el van afusellar. Companys li regalà els botons de puny que portava en mostra d'agraïment.