Obre el menú principal

Ramón de Colubí y Chánez

Ramón de Colubí y Chánez (Barcelona, 1910Caracas, 10 de juny de 2007) va ser un militar i advocat, defensor del president Companys en el consell de guerra de 1940.[1]

Infotaula de personaRamón de Colubí y Chánez
Biografia
Naixement 1910
Barcelona
Mort 10 juny 2007 (96/97 anys)
Caracas (Veneçuela)
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

De família militar, va estudiar a l'Acadèmia de Segòvia en 1931, dins l'arma d'artilleria. Durant el Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, participà en l'aixecament a la caserna de Sant Andreu i, el 20 de juliol de 1936, és detingut i engarjolat al vaixell Uruguay. Sortí lliure en 1938 gràcies a la intercessió del president Companys que va permetre deixar marxar a unes 5.000 persones a les quals no estava segur de poder protegir.

Quan era capità, se li assignà la defensa d'ofici en més d'un centenar de consells de guerra. Entre el 8 i el 15 d'octubre de 1940 va ésser el defensor de Lluís Companys en el consell de guerra que acabaria amb una sentència de mort i el seu afusellament la matinada del dia 15. Colubí sintonitzà molt bé amb Companys i el defensà amb coratge, tot i que ell mateix reconeixia que "la sentència estava predeterminada". Va aconseguir que les germanes de Companys el visitessin, envià un telegrama de súplica a Franco, va ésser amb ell la darrera nit i el va acompanyar fins al fossar quan el van afusellar. Companys li regalà els botons de puny que portava en mostra d'agraïment.

El 1947, abandonà l'exèrcit amb el grau de comandant. Decebut pel règim franquista, se'n va anar a viure a Veneçuela, treballà com a enginyer i es convertí en un expert en metrologia, essent el responsable de l'adaptació horària de Veneçuela amb la normativa internacional.

Va morir a Caracas el 10 de juny de 2007 a l'edat de 97 anys.[2]

L'any 2015 l'escriptor Víctor Gay Zaragoza va descobrir que l'avi de Companys (Ramon Maria de Jover i de Viala) era cosí germà de l'àvia de Colubí (Maria de l'Assumpció de Viala i Masalles). Una relació familiar que probablement ni ells mateixos coneixien. Arran de la investigació duta a terme per Víctor Gay Zaragoza amb la família de Colubí, s'ha sabut que Ramón va conservar la documentació de l'expedient del judici de Companys.[3]

ReferènciesModifica

  1. Finestres, Jordi «Lluís Companys. El president màrtir». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.46-49. ISSN: 1695-2014.
  2. «Fallece el militar defensor de Companys» (en castellà). La Vanguardia, 16 juny del 2007.
  3. Gaillard, Valèria «Un llibre revela el parentiu entre Companys i Colubí». El Punt Avui, 8 octubre del 2015.

Enllaços externsModifica