Viquipèdia

Albano Dante Fachin Pozzi

periodista, activista i polític

Albano Dante Fachin Pozzi (Bahía Blanca, 22 d'abril de 1976)[1] és un activista i polític català d'origen argentí. Va ser diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura per la coalició Catalunya Sí que es Pot. El 2017 va fundar el partit Som Alternativa.[2] Es va presentar com a cap de llista de la coalició Front Republicà a les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019.[3]

Infotaula de personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Albano Dante Fachin Pozzi

Albano Dante Fachin (2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Albano Dante Fachin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Bahía Blanca (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Secretari general de Podem Catalunya
octubre 2015 – 6 novembre 2017
← Gemma Ubasart i González – Xavier Domènech i Sampere → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia anglesa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, activista social, polític, youtuber Modifica el valor a Wikidata
PartitSom Alternativa (2017–)
Podem (2015–2017)
Procés Constituent a Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
14 gener 2014Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMarta Sibina i Camps Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6125089 Facebook: albanodante76 Twitter (X): AlbanoDante76 Telegram: AlbanoDante Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a Bahía Blanca, una ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina l'any 1976. El 4 d'abril de 1992, poc abans de complir els 16 anys, va arribar a Catalunya amb els seus pares, germà i germana. Va estudiar a l'IES Sa Palomera de Blanes i posteriorment Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona, però no va arribar a finalitzar els seus estudis.

El 2004 va fundar a Blanes amb la seva parella Marta Sibina i Camps la revista Cafè amb llet, de distribució mensual gratuïta a Catalunya. El 2011 comença a investigar i publicar sobre el funcionament de la sanitat pública catalana i el 2013 publica juntament amb Marta Sibina el llibre "Artur Mas: on són els meus diners"[4] amb el resultat de tota la recerca i denunciant l'opacitat sanitària. El 2014 participa en el llibre "Conversación entre Alberto San Juan y Cafèambllet. El placer de pasar a la acción" editat per Icaria.[5]

L'any 2018 publicà, amb Àngels Martínez i Castells, el llibre autoeditat "Informe urgent des dels escons 4 i 5", després del final de mandat d'ambdós com a diputats del Parlament de Catalunya.

A finals del 2019 va fundar, juntament amb la seva parella Marta Sibina i Camps, la plataforma Octuvre amb l'objectiu de fer front al monopoli informatiu i denunciar la manipulació dels mitjans de comunicació de masses.[6]

Trajectòria política modifica

Va iniciar l'activisme al carrer amb el moviment 15M i des de llavors compagina l'activisme amb el periodisme. Ha participat en diversos col·lectius en defensa de la sanitat pública com Units Pel CAP (en defensa dels centres d'atenció primària de la Selva)[7][8] o Dempeus per la Salut Pública presidit per Àngels Martínez Castells i ha col·laborat amb el Cercle de Sanitat de Podem Catalunya.

És membre i impulsor del moviment Procés Constituent a Catalunya, creat a l'abril de 2013 per promoure un canvi de model polític, econòmic i social, liderat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades.[9][10] El gener de 2014 va ser un dels signants del manifest Mover ficha llançat per intel·lectuals i activistes fent una crida per convertir la indignació en canvi polític i crear una candidatura popular per a la recuperació de la sobirania popular per a les eleccions europees.[11]

Al juny de 2015 va guanyar les primàries a Podem Catalunya per ser cap de llista a les eleccions catalanes del 27S amb un 64% dels vots.[12][13] Dante Fachin va ser elegit candidat de Podem amb un suport de 1.534 vots, d'un total de 2.448 electors, obtenint el segon candidat més votat menys de 400 vots. Les eleccions internes en el partit van durar del 5 al 10 de juny i van ser gestionades per l'empresa Agora Voting. Finalment, però, Fachin es va presentar de número cinc de la coalició d'esquerres Catalunya Sí que es Pot a la llista de la circumscripció de Barcelona en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[14]

El juliol de 2016 va guanyar les eleccions primàries celebrades per constituir la nova executiva de Podem a Catalunya. Va obtenir un 42% dels gairebé 7.000 vots emesos, per davant de la també diputada catalana Jéssica Albiach, del diputat al Congrés, Raimundo Viejo; el senador Óscar Guardingo i l'activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Rafael García.[15]

El maig de 2017 Fachín es va posicionar a favor del referèndum unliateral anunciat per Carles Puigdemont i va anunciar una votació per tal que la militància de Podem prengués la decisió final sobre el posicionament del partit al respecte.[16]

Les bases de Podem van avalar la proposta de Fachin i el 7 de juliol Fachin va anunciar que Podem cridaria a votar al referèndum de l’1-O, la qual cosa va enfrontar Fachin amb Pablo Iglesias i la direcció estatal de Podemos.[17][18] Aquest posicionament també va tensar les relacions de Fachin amb el seu grup parlamentari al Parlament de Catalunya. Podem fins i tot va amenaçar de trencar la coalició Catalunya Sí que es pot.[19][20]

Aquesta tensió es va fer evident el 27 d’octubre de 2017 quan Fachin, juntament amb altres dos diputats de CSQP, Àngels Martínez Castells i Joan Giner, es van desmarcar del posicionament del seu grup parlamentari i es van negar a ensenyar el seu vot a la votació secreta sobre l’aplicació de la declaració de la independència de Catalunya d'aquell mateix dia.[21][22]

Com a conseqüència de la intervenció i la destitució de càrrecs a la Generalitat de Catalunya per la proclamació d'independència (aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, empresonaments i convocatòria de noves eleccions), Fachin va proposar una “estratègia conjunta” amb l’independentisme català, fet que va acabar de tensionar la relació amb el seu partit.[23] Finalment, el 6 de novembre de 2017 Fachin dimiteix com a Secretari General de Podemos i es dona de baixa del partit.[24][25][26]

En aquell context, el 12 de novembre del mateix any Fachin i altres membres sortints de Podem registren el partit Som Alternativa.[2] Finalment, però, no concorren a les eleccions del 21D. En aquelles eleccions, Fachin va demanar el vot per partits independentistes i va participar a actes electoral d’ERC i les CUP.[27][28]

A les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019 Fachin va encapçalar la coalició Front Republicà,[3] integrada per Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya. La coalició va rebre 113.807 vots, insuficients per obtenir representació al Congrés.[29]

Publicacions modifica

  • Artur Mas: on són els meus diners (2013, amb Marta Sibina)[4]
  • Conversación entre Alberto San Juan y Cafèambllet. El placer de pasar a la acción (Icaria, 2014)
  • Informe urgent des dels escons 4 i 5 (2018)[30]

Referències modifica

  1. ↑ Rafa Julve. «Les cinc cares més visibles de Podem». El periódico, 12-06-2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Fachin impulsa Som Alternativa per «trencar amb el règim del 78»». Nació Digital, 12-11-2017. [Consulta: 17 desembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Albano-Dante Fachin, candidat de Front República el 28A en una llista amb Roger Español». 3/24, 24-03-2019. [Consulta: 24 març 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 Fachín, Albano Dante. Artur Mas: on són els meus diners. 
  5. ↑ «Conversación entre Alberto San Juan y Cafèambllet». Arxivat de l'original el 2015-09-28. [Consulta: 12 agost 2015].
  6. ↑ «Octuvre.cat». [Consulta: 14 gener 2020].
  7. ↑ «#unitspelCAP a Sant Hilari Sacalm: President, escolti!?! 17de setembre de 2011». [Consulta: 27 juliol 2022].
  8. ↑ Mas, Oriol. «Mas es mostra inflexible a les protestes pels CAP de la Selva - 18 set 2011». [Consulta: 27 juliol 2022].
  9. ↑ «Albano Dante, editor de Cafèambllet, es presentarà candidat a cap de llista de Podem Catalunya». Catalunya Plural, 12-05-2015.
  10. ↑ «Albano Dante es presenta a les primàries de Podem per ser el candidat el 27-S». Ara, 12-05-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  11. ↑ «Intelectuales y activistas llaman a "recuperar la soberanía popular" con una candidatura para las europeas». Público, 14-01-2014. [Consulta: 12 agost 2015].
  12. ↑ «Albano Dante Fachin gana las primarias a cabeza de lista de Podemos Catalunya». El Diario, 12-06-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  13. ↑ Puente, Arturo. «Albano Dante Fachin gana las primarias a cabeza de lista de Podemos Catalunya» (en castellà), 12-06-2015. [Consulta: 27 juliol 2022].
  14. ↑ Piñol, Àngels «La candidatura de confluencia se llamará ‘Catalunya sí que es pot‘» (en castellà). El País [Madrid], 16-07-2015. ISSN: 1134-6582.
  15. ↑ García, Fernando «El crítico y anticapitalista Albano Dante Fachin liderará Podem». La Vanguardia, 26-07-2016.
  16. ↑ Piñol, Àngels; EFE «Podem apoya la consulta unilateral pero avisa que no es un referéndum» (en castellà). El País [Madrid], 25-05-2017. ISSN: 1134-6582.
  17. ↑ Catalunya, elDiario es. «Podem Catalunya llama a participar en el referéndum en contra del criterio de Pablo Iglesias» (en castellà), 07-07-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  18. ↑ Piñol, Àngels «Podemos cerca a Fachin para forzar su relevo» (en castellà). El País [Madrid], 02-08-2017. ISSN: 1134-6582.
  19. ↑ Piñol, Àngels «Podem amenaza con romper el grupo parlamentario de Sí que es Pot» (en castellà). El País [Madrid], 19-09-2016. ISSN: 1134-6582.
  20. ↑ Tedó, Xavi. «Les tensions internes deixen CSQP contra les cordes», 08-09-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  21. ↑ Ballbona, Anna. «CSQP mostra el seu rebuig a la DI i el 155 perquè són "dues grans barbaritats" - 28 oct 2017». [Consulta: 27 juliol 2022].
  22. ↑ 324cat. «El Parlament declara la independència i insta el govern a aplicar-ne els efectes», 27-10-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  23. ↑ EuropaPress. «Fachin dice que el 21D no son elecciones normales porque hay "gente en la cárcel"» (en castellà), 28-10-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  24. ↑ Marcos, José; Piñol, Àngels «Podemos activa el proceso para destituir a Fachin» (en castellà). El País [Madrid], 03-11-2017. ISSN: 1134-6582.
  25. ↑ Riveiro, Aitor. «Echenique, tras la dimisión de Fachin: "Había dejado la puerta abierta a negociar con partidos independentistas"» (en castellà), 06-11-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  26. ↑ «Albano Dante Fachin dimite de Podem tras ser desautorizado por Pablo Iglesias». El Mundo, 06-11-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
  27. ↑ «Albano Dante Fachin: "No soy independentista, pero el 21-D votaré a un partido independentista" | Onda Cero Radio» (en castellà), 13-12-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  28. ↑ Diego, Sara de. «Albano-Dante Fachin se incorpora a la campaña electoral de ERC y la CUP» (en castellà), 12-12-2017. [Consulta: 27 juliol 2022].
  29. ↑ 324cat. «Front Republicà es queda fora del Congrés: "Gràcies als 100.000 que ens han votat"», 28-04-2019. [Consulta: 27 juliol 2022].
  30. ↑ «Un regal en format PDF - Diacrític», 11-09-2019. [Consulta: 27 juliol 2022].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albano Dante Fachin Pozzi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albano_Dante_Fachin_Pozzi&oldid=32696590»