Antonio Rumeu de Armas
Antonio Rumeu de Armas (Santa Cruz de Tenerife, 18 de gener de 1912[1] – Madrid, 9 de juny de 2006)[2] va ser un historiador i acadèmic espanyol.
Biografia modifica
Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres i la de Dret en la Universitat Central de Madrid[3] i es va doctorar en Dret i en Filosofia i Lletres.[4] Va ocupar les càtedres d'Història d'Espanya a les universitats de Granada i Barcelona i la d'Història Moderna d'Espanya en la Universitat Complutense de Madrid.[3]
Especialitzat en història d'Amèrica i de les Illes Canàries, va ser professor extraordinari en la Universitat de Georgetown als Estats Units i de l'Escola Diplomàtica a Espanya.[5] A diversos països sud-americans —Mèxic, Argentina, Perú, Colòmbia i Xile— va ser nomenat acadèmic de nombre en les seves corresponents acadèmies de la història.[6]
Fou escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història el 1968, va prendre possessió del càrrec el 22 de novembre de 1970.[7] fou president de l'acadèmia entre 1986 i 1989 i entre 1995 i 1998.[8] Fou fundador de l'Anuario de Estudios Atlánticos,[1] i també dirigí les revistes Hispania i Cuadernos de Historia, editades pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, del qual també va ser membre actiu.
Premis i distincions modifica
Va obtenir el Premi Antonio de Nebrija el 1945 i el Premi Nacional de Literatura a 1955. El 1998 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de La Laguna a Tenerife i la Universitat Politècnica de Madrid. Estava en possessió de les medalles de l'Orde d'Isabel la Catòlica i d'Alfons X el Savi.
Obra modifica
De la seva obra destaca:
- Historia de la censura gubernativa en España (1940)
- Historia de la previsión social en España (1942)
- Los seguros sociales en nuestro pasado histórico (1942)
- Colón en Barcelona (1944) a on explica l'arribada del Descobridor d'Amèrica a la capital catalana, on és rebut per Ferran i Isabel. En Colom a Barcelona fou un llibre important en els estudis colombins, una innovació acadèmica pel detall i per la precisió amb què es mostra la ciutat de Barcelona i el seu paper en el Nou Món.
- Piraterías y ataques navales contra las islas Canarias (1947)
- Código del trabajo del indígena americano (1953)
- El testamento político del conde de Floridablanca (1962)
- Un escrito desconocido de Cristóbal Colón: el memorial de la Mejorada (1972)
- El Obispado de Telde
- La conquista de Tenerife
- La invasión de Las Palmas por el almirante holandés Van der Does en 1599, última obra publicada el 1999.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Ladero Quesada, 2006, p. 321.
- ↑ Martínez, Alfonso «Antonio Rumeu de Armas, entregado por entero a la Historia». El Mundo, 15-06-2006.
- ↑ 3,0 3,1 Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 549.
- ↑ Ladero Quesada, 2006, p. 319.
- ↑ De Béthencourt Massieu, 2008, p. 30.
- ↑ De Béthencourt Massieu, 2008, p. 45.
- ↑ Medalla 16 Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. de la RAH
- ↑ Ladero Quesada, 2006, p. 320.
Bibliografia modifica
- De Béthencourt Massieu, Antonio «Antonio Rumeu de Armas. In memoriam». Anuario de Estudios Atlánticos, 54, 2008, pàg. 27-49.
- Ladero Quesada, Miguel Ángel «Antonio Rumeu de Armas (1912-2006)». Medievalismo: Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, 16, 2006, pàg. 319-322. Arxivat de l'original el 2015-12-08 [Consulta: 4 desembre 2015].
- Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones AKAL, 2002, p. 549-550. ISBN 8446014890.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pío Zabala y Lera |
 Medalla 16 1968 - 2006 |
Succeït per: Antonio Cañizares Llovera |