Ascensor naval de Strépy-Thieu

L'ascensor naval de Strépy-Thieu (en francès l'ascenseur funiculaire de Strépy-Thieu) és un ascensor funicular electro-mecànic per a embarcacions al canal del Centre. Es troba a cavall del municipi Strépy-Bracquegnies i del poble de Thieu, ara integrat al municipi de Le Rœulx, a Bèlgica, raó que explica el nom doble. Supera un desnivell de 73,15m i accepta embarcacions de fins a 1.350 tones o conjunts de barcasses empesos de 2000 tones.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ascensor naval de Strépy-Thieu
Imatge
Dades
TipusAscensor naval Modifica el valor a Wikidata
Construcció2002 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLa Louvière (Bèlgica) i Le Rœulx (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 28′ 41″ N, 4° 06′ 35″ E / 50.47816°N,4.10983°E / 50.47816; 4.10983
L'ascensor de Strépy-Thieu
Vista frontal de l'ascensor

És l'ascensor naval el més llarg del món.

Història modifica

Des del 1954, la CEMT va decidir que calia modernitzar la xarxa de transport de navegació interior d'Europa i augmentar la capacitat de les vies principals a 1.350 tones. La majoria dels canals eren de classe I amb una màxima capacitat de 300 tones. La CEMT preveia una explosió del transport de mercaderies. El 9 de març 1957, l'aleshores parlament unitari de Bèlgica va votar una llei ("la llei de les 1.350 tones") que determinava la llista de vies navegables que havien d'eixamplar-se. El canal del Centre en formava part.

 
El canal del Centre vist des de l'ascensor

Des de segles, aquesta malla important a l'enllaç del port de Duinkerke a França amb les conques de l'Escalda (port d'Anvers), del Mosa (ports de Namur i Lieja) i del Rin, causà maldecaps als enginyers hidràulics que no paraven mai de cercar solucions per a superar el desnivell de 88,15 metres. La modernització del canal va començar el 1963. Després de l'obertura de dues noves rescloses, la d'Havré (10 m) i la d'Obourg-Warton (5 m), encara romanien 73,15 metres per a superar.

Van estudiar-se moltes solucions: pla inclinat, escala de rescloses, escala de dos ascensors o un canal inclinat que no eren gaire realitzables per la capacitat reduïda dels rius que haurien d'alimentar les instal·lacions. Finalment va optar-se per un ascensor funicular únic. L'obra va començar el 1982 i va acabar-se el 2002 quan el 2 de setembre l'ascensor es va obrir a la navegació.[2] La primera barca que va utilitzar-lo fou la Fiat Lux.

Ascensor
Localitat llargada amplada calat alçària lliure desnivell
Thieu 55,00 m 7,30 m 3,34-4,15 m[3] … m 73,15 m

Des d'aleshores, el volum de mercaderies ha conegut una estirada exponencial de 850% en huit anys: de 1.531 barques i 282.000 tones el 2000 s'ha passat a 2.394.000 tones i 7706 barques l'any 2010.[4][5]

Any volum del tonatge nombre de barques
Canal històric
1987 498.000 t 2853
1990 335.000 t 2103
2000 282.000 t 1531
Canal nou
2004 1.513.000 t 4041
2005 1.871.000 t 4941
2006 2.295.000 t 5743
2007 2.302.000 t 5559
2008 2.183.000 t 5147
2009 1.874.000 t 6960
2010 2.394.000 t 7706

Referències i enllaços modifica

  1. Le Canal du Centre et ses ascenseurs à bateaux Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Govern de Valònia, Direction générale des Voies hydrauliques (en català: Direcció general de les vies hidràuliques
  2. Ph. Law, Un ouvrage d'art de 25 milliards de francs al diari La Libre Belgique del 6 de novembre de 2001
  3. El calat és variable, per a evitar de pujar un volum d'aigua massa quan no n'hi ha la necessitat
  4. Michel Daerden, L'évolution du trafic de marchandises sur le Canal du Centre (en català: evolució del tràfic al Canal del Centre[Enllaç no actiu] resposta del ministre de Foment al Parlament de Valònia el 25 de setembre de 2003
  5. voies-hydrauliques.wallonie.be
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascensor naval de Strépy-Thieu