Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach

Augusta de Saxònia-Weimar, reina de Prússia (Weimar 1811 - Berlín 1890). Reina consort de Prússia i emperadriu consort d'Alemanya a través del seu matrimoni amb el rei Guillem I de Prússia.

Infotaula de personaAugusta de Saxònia-Weimar-Eisenach

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Augusta von Sachsen-Weimar-Eisenach Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Augusta Marie Luise Katharina von Sachsen-Weimar-Eisenach Modifica el valor a Wikidata
30 setembre 1811 Modifica el valor a Wikidata
Weimar Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1890 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortGrip Modifica el valor a Wikidata
Sepulturamausoleum of Charlottenburg Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu Imperi Alemany
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Prússia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Saxe-Weimar-Eisenach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuillem I de Prússia (1829–1888) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederic III de Prússia, Lluïsa de Prússia Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles Frederic I de Saxònia-Weimar-Eisenach Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Rússia Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles Alexandre I de Saxònia-Weimar-Eisenach i Marie de Saxe-Weimar-Eisenach Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 15588505 Modifica el valor a Wikidata

Nascuda el 30 de setembre de 1811 al palau gran ducal de Weimar, era filla del gran duc Carles Frederic I de Saxònia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rússia. Era, per tant, neta per part de pare del gran duc Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach i de la princesa Lluïsa de Hessen-Darmstadt i per part de mare del tsar Pau I de Rússia i de la princesa Sofia de Württemberg.

A l'època del seu naixement la ciutat de Weimar era un dels principals centres culturals d'Europa i, sense cap mena de dubte, el principal del territori alemany. La família gran ducal havia realitzat un important esforç de mecenatge que feu que gran part dels principals membres de la il·lustració alemanya s'establissin a la petita capital del gran ducat. Entre d'altres Goethe i Schiller s'establiren a la ciutat de Weimar.

L'any 1826 per primera vegada es trobà amb qui seria el seu espòs, el llavors príncep Guillem de Prússia. Malgrat que el pare del príncep, el rei Frederic Guillem III de Prússia observà en la princesa saxona una candidata ideal pel seu fill, el jove príncep prussià estava enamorat de la princesa polonesa Elisa de Radziwill. Després dels intents frustrats perquè el tsar Alexandre I de Rússia adoptés la princesa Radziwill, la cort prussiana no acceptà a la princesa Elisa com una possible candidata a maridar-se amb el príncep Guillem.

Així, l'any 1829 a la capella del castell de Charlottenburg de Berlín, la princesa es casà amb el príncep i futur kàiser Guillem I de Prússia. Guillem era el segon fill del rei Frederic Guillem III de Prússia i de la duquessa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz. Essent net per part de pare del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la princesa Lluïsa de Hessen-Darmstadt i per part de mare del príncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darsmtadt. La parella s'establí al Palau Reial de Berlín i tingueren dos fills:

Malgrat que la princesa s'integrà ràpidament a la cort prussiana, la parella tingué seriosos problemes matrimonials, així el príncep escrigué a la seva germana, la princesa Carlota de Prússia esposa del tsar Nicolau I de Rússia, una carta clarament reveladora sobre els seus sentiments: "Realment una persona només pot estimar una vegada a la seva vida" i "La princesa és bonica i intel·ligent, però em deixa completament fred". Al llarg del matrimoni la princesa patí important crisis nervioses.

Estàtua d'Augusta de Saxònia-Weimar

Augusta estava molt interessada en política i influïda per pensadors liberals alemanya que tenien moltes esperances dipositades en el regnat de Frederic Guillem IV de Prússia, cunyat d'Augusta, ja que el rei passava per un jove liberal i modern que introduiria Prússia dins els cercles de nacions modernes. Malgrat tot, la Revolució de 1848 afectà de forma important la família reial prussiana. Frederic Guillem IV de Prússia fou el responsable de la massacre contra els liberals aixecats a Berlín el 1848 i dins dels cercles liberals es tingué en compte una possible abdicació del monarca en favor del seu nebot, el príncep Frederic de Prússia fill d'Augusta qui assumiria la regència del país. Malgrat tot, la revolució fou reprimida a tot Europa l'any 1849 i les coses tornaren a l'estat previ al 1848.

L'any 1849 Guillem és nomenat governador general de la província prussiana del Rin instal·lant-se amb la seva muller i fills a Coblença. A la capital del Rin, Augusta hi trobà un ambient favorable als seus interessos culturals i intel·lectuals, pogué recuperar certes il·lusions de la seva etapa a Weimar. Mentrestant el seu fill gran estudiava a Bonn essent el primer príncep prussià que rebia educació acadèmica.

L'any 1858 s'instal·laren de nou a Berlín on el seu espòs és cridat a ocupar la regència del país a causa de la incapacitat del seu germà i rei Frederic Guillem IV de Prússia. L'any 1861 Guillem es convertí en rei de Prússia i Augusta en reina. La influència d'Augusta es feu patent en el primer gabinet del monarca de caràcter liberal essent primer ministre el príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen. Malgrat aquesta primera influència, els conservadors guanyaren pes entorn del monarca i escassos mesos després el govern era destituït nombrant un nou executiu encapçalat pel junker conservador Otó von Bismarck.

Derrotada i aïllada de la cort prussiana. La reina esdevingué emperadriu consort d'Alemanya i començà a exercir una forta influència sobre els seus tres nets grans, el kàiser Guillem II de Prússia, la princesa Carlota de Prússia i el príncep Enric de Prússia. Aquesta influència l'enemistà amb el seu fill i la seca jove d'idees més liberals i propers al Regne Unit.