Frederic Guillem III de Prússia

Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840. Pel moment històric en què regnà hagué de lluitar contra les tropes napoleòniques que ocuparen Prússia a la primera dècada del segle xix.

Infotaula de personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Frederic Guillem III de Prússia
Friedrich Wilhelm III., König von Preußen (unbekannter Maler).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Friedrich Wilhelm III. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 agost 1770 Modifica el valor a Wikidata
Potsdam Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1840 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Sepulturamausoleum of Charlottenburg Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of the Kingdom of Prussia 1873-1918.svg Rei Prússia
1797 – 1840
Príncep elector
Arms of Brandenburg.svg Marcgravi Marcgraviat de Brandenburg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCalvinisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Orange Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Hohenzollern Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluïsa de Mecklenburg-Strelitz (1793–1810), mort del cònjuge
Auguste von Harrach (1824–1840), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederic Guillem IV de Prússia
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
Lluïsa de Prússia
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
Albert de Prusse
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
stillborn daughter von Hohenzollern (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
Princess Frederica of Prussia (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
Princess Alexandrine of Prussia (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
Carlota de Prússia
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
Carles de Prússia
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
Guillem I de Prússia
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz)
Prince Ferdinand of Prussia (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic Guillem II de Prússia Modifica el valor a Wikidata  i Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt Modifica el valor a Wikidata
GermansFrederica Carlota de Prússia, Lluís Carles de Prússia, Guillemina de Prússia, Augusta de Prússia, Henri-Charles de Prusse, Guillaume de Prusse, unnamed daughter von Hohenzollern (en) Tradueix, Ulrike Sophie von Berckholzen (en) Tradueix, Christiane Sophie Friederike von Lützenberg (en) Tradueix, Count Alexander von der Mark (en) Tradueix, Marianne von der Mark, Gustav Adolf Ingenheim, Frédéric Guillaume comte de Brandebourg i Julie de Brandebourg Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Friedrich Wilhelm III signature.png Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 1f56b08a-a67a-4ded-9074-7bdcdbc5e0b4 Discogs: 910681 Find a Grave: 72456601 Modifica el valor a Wikidata

Fill del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la princesa Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt nasqué a Potsdam el dia 3 d'agost de 1770. Alhora era net del príncep August Guillem de Prússia i de Lluïsa Amàlia de Brunswick-Lüneburg per part de pare mentre que per part de mare era net del landgravi Lluís IX de Hessen-Darmstadt i de la comtessa Carolina de Zweibrücken. Frederic Guillem era net-nebot del cèlebre rei Frederic II de Prússia.

Frederic Guillem estigué educat per tutors de la Cort la qual cosa era un fet bastant comú a totes les corts europees. A més a més, passà gran part de la seva joventut a la propietat de Paretz de l'aristòcrata i militar, comte Hans von Blumenthal, compartint educació i jocs d'infància i joventut amb els fills del comte. Amb el comte i la seva família realitzà el Grand Tour durant la dècada de 1780. La felicitat viscuda a aquesta finca rural feu que l'any 1795 l'adquirís i la convertís en un recinte rural de la Corona. Frederic Guillem esdevingué un nen malencòlic educat amb valors d'honestadat i religiositat.

Frederic Guillem rebé una extensa formació militar, obtenint el grau de lieutanent l'any 1784 i esdevingué coronel l'any 1790. Prengué part a les campanyes contra França de 1792 a 1794.

El 24 de desembre de 1793 es casà amb la princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz famosa per la seva bellesa i valentia durant l'ocupació napoleònica. Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz era filla del príncep Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt. La parella tingué els següents fills:

Frederic Guillem arribà al tron el 16 de novembre de 1797 després del breu regnat del seu pare. Les seves primeres accions se centraren a crear un nou gavinet d'índole reformista i abolicionista de la repressió que el seu pare i els seus ministres havien instaurat. Desafortunadament, malgrat que ell tenia tota la tenacitat que havia caracteritzat els membres de la seva família no gaudia de la capacitació dels membres més destacats de la seva família.

La política vacil·lant davant de les tropes napolèoniques i l'avenç de l'emperador francès, ja que primer declarà la neutralitat del país i posteriorment hagué de fer front a l'ocupació, no pogué evitar la invasió i ocupació total i dramàtica del país. A partir del 14 d'octubre de 1806 amb la batalla de Jena l'exèrcit prussià abans el més poderós del continent era desfet per l'exèrcit francès. La família reial hagué de fugir i refugiar-se a la Prússia Oriental, a la ciutat de Königsberg i posteriorment a Sant Petersburg on s'ha especulat sobre una possible relació sentimental entre el tsar Alexandre I de Rússia i la reina Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz.

La pau de Tilsit de 1807 entre Rússia, Prússia i França ocasionà enormes pèrdues territorials per part dels prussians que perderen Posnània, i tots els territoris a l'oest de l'Elba inclòs la regió de Silèsia. A part, la resta de Prússia hagué de realitzar importants contribucions financeres a les arques franceses a part de sufragar les tropes franceses que ocupaven Prússia.

Tot i que el monarca semblà resignar-se al trist destí de la que el segle anterior havia estat la principal potència militar del continent, diferents ministres reformadors com el Baró von Stein, el Príncep von Hardenberg, Scharnhorst i el Comte Gneisenau amb el suport de la reina Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz començaren reformes administratives i militars per poder-se enfrontar amb garanties a l'ocupació francesa.

La reina Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz morí a la ciutat mecklenburguesa de Strelitz l'any 1810. El francàs que suposà la invasió russa per Napoleó Bonaparte feu que Frederic Guillem se situés de nou sota l'òrbita dels monarques contraris al poder francès. Firmà una aliança amb Rússia l'any 1813 a Kalitsch. Les tropes prussianes esdevingueren claus en la victòria sobre les tropes napoleòniques, el rei esdevingué junt amb el seu comandant, el Prínceps Schwarzenberg, i l'emperador Francesc I d'Àustria i el tsar Alexandre I de Rússia els caps visibles de la derrota continental de l'exèrcit napolèonic.

Al Congrés de Viena de 1815, els ministres de Frederic Guillem aconseguiren importants guanys territorials per Prússia.[1] El país cresqué amb un terç del regne de Saxònia, aconseguiren dominars grans extensions dels bisbats secularitzats l'any 1803 de l'entorn del riu Rin a part de les possessions sueques al nord d'Alemanya.

Malgrat tot, Frederic Guillem no complí mai les seves promeses d'atorgar una constitució al país que havia promés l'any 1813. Morí l'any 1840 i essent succeït pel seu fill, el rei Frederic Guillem IV de Prússia, deixant un país molt més extens, més ben preperat militarment i econòmicament de com ell l'havia rebut del seu pare.

ReferènciesModifica

  1. Palmer, 1972, p. 139-146.

BibliografiaModifica

  • Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972. ISBN 978-1-85799-868-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederic Guillem III de Prússia