Cesare Beccaria
Cesare Bonesana, Marquès de Beccaria, més conegut com a Cesare Beccaria, (Milà, 15 de març de 1738 - 28 de novembre de 1794) va ser un escriptor, filòsof, jurista i economista italià, i pare de Giulia Beccaria, que al seu torn era la mare d'Alessandro Manzoni.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1738 Milà (Ducat de Milà) |
| Mort | 20 novembre 1794 (56 anys) Milà (Ducat de Milà) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Sepultura | Mojazza Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Pavia - Juris Doctor |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, criminòleg, jurista, economista |
| Ocupador | Universitat de Milà |
| Membre de | |
| Moviment | Romanticisme italià |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Altres | |
| Títol | Marquès |
| Família | Beccaria |
| Fills | Giulia Beccaria (en) |
 | |
 | |
Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans Pietro i Alessandro Verri, col·laborador de la revista cafè i va ajudar a fundar l'Accademia dei Pugni. Influenciat per Alessandro Verri, militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren John Locke, Montesquieu, Claude Adrien Helvétius i Étienne Bonnot de Condillac.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cesare Beccaria |
- ↑ «La reforma carcelaria en el pensamiento ilustrado y su plasmación en modelos arquitectónicos» (en castellà). Universidad Nacional de Educación a Distáncia, 2002. [Consulta: 9 octubre 2012].