Cutícula (artròpodes)
En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta. És una formació rígida, acel·lular (sense cèl·lules), d'estructura complexa i composta per quitina, entre altres substàncies. La seva funció és doble; d'una banda és una capa rígida protectora i impermeable; en segon lloc, és i punt d'ancoratge dels músculs d'animal, de manera que actua com a esquelet intern (endoesquelet).
Epidermis modifica
L'epidermis no és part de la cutícula, però és el teixit viu que la segrega. Està formada per una sola capa de cèl·lules epitelials cúbiques o cilíndriques que descansen sobre la làmina basal, una capa molt prima, amorfa i acel·lular de teixit conjuntiu que les separa de la cavitat general del cos (hemocel). Existeixen diversos tipus de cèl·lules epidèrmiques:
- Cèl·lules epitelials. Constitueixen la majoria de les cèl·lules de l'epidermis i són les responsables de la secreció dels components moleculars de la cutícula a través de nombroses microvellositats, anomenades canals porosos; així mateix, a través de l'extrem superior dels canals porosos se secreten les capa de ceres i el ciment de l'epicutícula. Aquestes cèl·lules produeixen també el líquid exuvial que dissol la part interna de la cutícula vella durant l'ècdisi (muda).
- Cèl·lules tricògenes. Són les responsables de la producció de pèls sensorials i altres estructures sensitives, conegudes en el seu conjunt com|com a sensílies.
- Cèl·lules tormògenes. Emboliquen les anteriors i secreten el component cuticular de la sensília.
- Cèl·lules glandulars. Responsables de secrecions diverses; s'obren a l'exterior a través d'un porus.
- Enòcits. Presents només en insectes,[1] són cèl·lules errants relacionades amb la secreció dels lípids cuticulars i, fins i tot, de l'ecdisona (l'hormona de la muda).
Cutícula modifica
La cutícula és una estructura rígida, acel·lular i complexa; forma el revestiment més extern del cos i dels apèndixs així com les altres estructures d'origen ectodèrmic, com l'estomodeu, el proctodeu, el sistema traqueal, etc.; a més, la cutícula s'invagina per formar els apodemes (endoesquelet) on s'insereixen els músculs. La cutícula sol portar ornamentacions externes, com ara solcs, arrugues, pèls o escates.
La grossor de la cutícula varia en els diferents grups d'artròpodes, així com a les diferents regions del cos: pot ser summament prima, de menys d'1 μm com en algunes larves de mosquit o pot constituir una veritable cuirassa de més de 3 mm de gruix, com en el cas de Limulus. A més, en els crustacis i diplòpodes està calcificada, la qual cosa augmenta la seva rigidesa.
La cutícula acabada de formar és flexible i elàstica, però experimenta el procés d'esclerificació mitjançant el qual es formen plaques endurides denominades esclerites entre les quals hi ha zones no esclerificades, denominades membranes articulars, que conserven la flexibilitat i permeten el moviment de l'animal.
La cutícula està formada per dues capes diferents, una d'externa i prima denominada epicutícula, i una altra d'interna i més gruixuda denominada procutícula.
Epicutícula modifica
Representa sol un 5% de la cutícula; està composta per ceres i lipoproteïnes (en especial cuticulina). No té quitina. Donat que és impermeable, la seva funció és evitar la pèrdua d'aigua per transpiració. En general consta de quatre capes: epicutícula interna, epicutícula externa, capa de ceres i capa de ciment; les dues primeres estan travessades pels canals porosos.
Procutícula modifica
Forma el 95% del gruix de la cutícula i és la responsable de la seva rigidesa. Està composta per quitina i diverses proteïnes (escleroproteïnes). La quitina és un polisacàrid fibril·lar, flexible, elàstic i permeable, derivat de la N-acetil-glucosamina. Les escleroproteïnes, entre les quals destaquen l'artropodina, l'esclerotina i la resilina, atorguen rigidesa a la cutícula. A més, la rigidesa pot incrementar-se per dipòsits de sals minerals, bàsicament carbonat de calci i fosfat de calci, que poden ser molt abundants en crustacis.
La procutícula té dues capes, l'exocutícula i l'endocutícula, de vegades separada per la mesocutícula.
- Exocutícula. És la capa superior de la procutícula. Sol contenir pigments, que donen color a la cutícula; està composta principalment per esclerotina i, en molta menys proporció per quitina.
- Endocutícula. És la capa més interna i més gruixuda; descansa sobre l'epidermis. Està composta per una alta proporció de quitina, acompanyada d'artropodina i mucopolisacàrids. En aquesta capa és on s'allotgen els dipòsits de sals calcàries, quan n'hi ha.
Endoesquelet modifica
L'esquelet intern és el conjunt d'apodemes (invaginacions del tegument) on s'insereixen els músculs. Els apodemes es disposen metamèricament i la seva forma és variable, de cresta, de branca, de placa, etc. Els apodemes molt prims es denominen tendons.
Els més destacats són:
- L'apodema tergital: situat a la part dorsal de cada segment de l'artròpode.
- L'apodema esternal: situat a la part ventral o estèrnum.
- L'apodema del bulb ejaculador: l'estudi morfològic d'aquest, juntament amb altres trets complementaris, resulta de molta utilitat en la taxonomia i l'estudi de la filogènesi dels artròpodes, quan la seva forma externa no és prou aclaridora.
Referències modifica
- ↑ Armengol, J. i cols., 1986. Artròpodes (I). Història Natural dels Països Catalans, 9. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 437 pp. ISBN 84-85194-84-5