Viquipèdia

Dones de Bulgària

Les dones de Bulgària es refereixen a les dones que viuen o són de Bulgària. La posició de les dones a la societat búlgara ha estat influenciada per diverses cultures i ideologies, incloses les cultures romana d'Orient i otomana, el cristianisme ortodox oriental, la ideologia comunista i els valors occidentals globalitzats contemporanis.

Dones búlgares

Emancipació modifica

Les dones búlgares viuen en una societat habitualment patriarcal. Tot i que Bulgària es descriu sovint com una societat patriarcal, les dones poden tenir una autoritat substancial en l'economia domèstica o en la presa de decisions agrícoles.

Tant els homes com les dones tenen dret a vot i a la propietat. Malgrat dècades d'ideologia socialista en matèria d'igualtat de gènere, les dones sovint treballen en feines menys remunerades, continuen sent responsables de la majoria de tasques domèstiques i representen més de la meitat dels aturats registrats.

També ocupen llocs de lideratge amb menys freqüència que els homes. El 1996, menys del 14% dels representants parlamentaris postsocialistes eren dones, i només un de cada cinc consellers municipals eren dones aquell any.[1] El 2014, les dones representaven el 20,4% del Parlament.

Sufragi i política modifica

El sufragi femení limitat es va concedir per primera vegada el 1937,[2] i les dones van obtenir el ple dret de vot el 1944.[3] No obstant això, durant l'era comunista, els drets i llibertats civils tant per a dones com per a homes eren iguals, per molt limitats que fossin a causa del caràcter autoritari del govern.

El 1945, les primeres dones van ser elegides al parlament. Entre 1960-1990 el nombre de dones al parlament va variar entre el 16% i el 21%, i el 1990 va baixar fins al 8,5%. El 2017, hi havia un 25,8% de dones al parlament.[4]

Treball modifica

Moltes dones van accedir a un treball remunerat durant l'era socialista, quan es va promoure una ideologia d'igualtat de gènere, i van constituir gairebé la meitat de la força de treball a finals del segle xx. Les dones treballen sovint com a mestres, infermeres, farmacèutiques, venedores i treballadores, i amb menys freqüència en la gestió, administració i ciències tècniques. Les dones també són les principals responsables de les tasques domèstiques: cura dels nens, cuina, neteja i compres. La mà d'obra agrícola es divideix segons el gènere, els homes treballen amb animals i maquinària i les dones treballen més a mà en la producció de cultius, tot i que hi ha flexibilitat en resposta a situacions específiques.[1] Malgrat això, la segregació de gènere en la força de treball és una mica menys pronunciada a Bulgària que en altres països europeus.[5] En comparació amb la mitjana europea, les dones búlgares tenen una participació més alta en camps tradicionalment masculins com ara ciències, matemàtiques, informàtica i enginyeria; i una menor participació en el camp del servei.[5] A més, la diferència salarial de gènere (el 2013) és del 13,0% a Bulgària, que és inferior a la mitjana de la Unió Europea, del 16,2%.[5]

El 2014, la taxa d'ocupació (15-64 anys) de les dones era del 58,2%, mentre que per als homes era del 63,9%. La taxa d'ocupació dels dos sexes ha estat relativament baixa durant les darreres dues dècades, a causa de les dificultats experimentades per l'economia nacional després de la caiguda del comunisme. No obstant això, la implicació exacta en la força de treball és força difícil de determinar, a causa de la presència del sector informal no regulat. Segons el Banc Mundial, les dones representaven el 2014 el 46,6% de la població activa total, gairebé el mateix que el 1990 (47,9%).[6] La forta participació de les dones búlgares en l'economia es pot veure en el fet que gairebé totes les dones ocupades treballen a temps complet, el percentatge més alt de dones ocupades a la UE.[7]

Abans de l'era comunista, Bulgària (com altres països d'Europa de l'Est) era una societat agrícola en gran part rural, amb les dones integrades en el treball agrícola rural. Com a tals, ocupaven un estatus relativament elevat a la societat (tot i que no eren iguals als homes).

Sota el règim comunista, el país es va industrialitzar i «modernitzar», i la gent va emigrar de les zones rurals cap a els zones urbanes. La nova ideologia i economia comunistes van integrar les dones en un treball remunerat; a finals de la dècada de 1970, Bulgària tenia el percentatge més alt de dones treballadores del món.[8] Les dones estaven integrades en gairebé tots els camps, incloses les ciències i la medicina, tot i que estaven estrictament sota el control de l'Estat, eren educades per ser submises a les autoritats estatals (que eren majoritàriament homes) i tenien molt poc poder d'expressió.

La caiguda del comunista va tenir resultats mixtos per a les dones; si bé la seva seguretat econòmica es va veure afectada (tot i que això també va afectar els homes, ja que tant els homes com les dones van perdre els seus llocs de treball garantits per l'Estat), les dones van assolir la llibertat d'obrir nous negocis, desenvolupar lliurement activitats artístiques i culturals, i tenir llibertat d'expressió. Tot i que el recentment emergent capitalisme «salvatge» i sense restriccions de la dècada del 1990 era sovint hostil a les dones, moltes dones han tingut èxit; de fet, un terç dels propietaris d'empreses i dels alts directius de Bulgària són dones.[9] L'elevada participació de les dones en els negocis és comuna als països de la regió de l'Europa de l'Est: «En general, Europa de l'Est continua encapçalant el rànquing en igualtat de gènere, amb un 35% dels càrrecs superiors de la regió en mans de dones, i només un 16% de les empreses no tenen dones a l'alta direcció», segons un estudi del 2007.[10]

Educació modifica

La taxa d'alfabetització és lleugerament inferior per a les dones en comparació amb els homes; la taxa d'alfabetització és del 98,1% per a les dones, mentre que per als homes és del 98,7% (de 15 anys o més, dades del 2015). L'analfabetisme és particularment elevat entre les dones i homes gitanos.[11]

Drets constitucionals modifica

La Constitució de Bulgària preveu la igualtat de gènere:[12]

  • Art. 6. (1) Totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets.
  • Art. 6. (2) Tots els ciutadans seran iguals davant la llei. No hi haurà privilegis ni restriccions de drets per raó de raça, origen nacional o social, identitat ètnica, sexe, religió, educació, opinió, afiliació política, estatus personal o social o estat de propietat.

Obligacions internacionals modifica

Com a part de la Unió Europea (des del 2007), Bulgària està sotmesa a les seves directives. Bulgària també és part de la CEDAW. Bulgària ha ratificat el 2007 la Convenció del Consell d'Europa sobre l'acció contra la trata de persones.[13]

Lleis antidiscriminació modifica

Està legalment prohibida la discriminació. La Llei de protecció contra la discriminació (2004) és la principal llei antidiscriminatòria de Bulgària. A l'article 4 s'afirma: «Qualsevol discriminació directa o indirecta per motius de gènere, raça, nacionalitat, ètnia, genoma humà, ciutadania, origen, religió o creença, educació, conviccions, afiliació política, estat personal o social, discapacitat, edat, orientació sexual, estat civil, estatus propi o per qualsevol altre motiu establert per la llei o per un tractat internacional en què la República de Bulgària hagi signat, serà prohibit».

Herència de béns modifica

Les dones i els homes tenen els mateixos drets legals. Tant els homes com les dones posseeixen béns com ara terres, edificis i animals, i l'herència és divisible (és a dir, la propietat es divideix entre tots els hereus en lloc de donar-la a un sol hereu). A la pràctica, alguns hereus poden ser desheretats o poden rebre més terres que els seus germans, i les filles hereten tradicionalment menys terres que els fills. Aquest últim cas de vegades es justificava en termes dels dots, sovint grans, d'articles per a la llar i, de vegades, de terres o bestiar que tradicionalment s'entregaven a les dones quan es casaven. Les cases eren tradicionalment heretades pels fills més petits, que portaven les seves dones a viure a la casa familiar.[1]

Drets reproductius i salut modifica

La taxa de mortalitat materna a Bulgària és d'11 mortes / 100.000 naixements vius (a partir del 2010). La taxa de fecunditat a Bulgària és d'1,45 naixements (estimacions del 2015), que està per sota de la taxa de reposició i és una de les més baixes del món.

L'avortament a Bulgària és legal a petició durant les primeres 12 setmanes d'embaràs i en fases posteriors per motius mèdics.

Dones militars modifica

En termes d'organització militar, el paper de les dones s'ha limitat a funcions de suport.

Matrimoni i vida familiar modifica

Tot i que el matrimoni era tradicionalment molt important a Bulgària, hi ha hagut un ràpid augment de la convivència entre no-casats després de la caiguda del comunisme. La transició del comunisme a l'economia de mercat va tenir un gran impacte en el comportament demogràfic de la població. Després de la caiguda del comunisme, la pressió legal i social per casar-se va disminuir, i la població va començat a experimentar nous estils de vida.[14] El 2014, el 58,8% dels nens havien nascut de mares solteres.[15] A l'Estudi Europeu de Valors (EVS) del 2008, el percentatge d'enquestats búlgars que van estar d'acord amb l'afirmació que «el matrimoni és una institució obsoleta» va ser del 27,2%.

El 2009 va entrar en vigor un nou Codi de família, que modernitza el dret de família.[16] Legalment, Bulgària reconeix des de fa temps la igualtat d'homes i dones en el dret de família. Això està estipulat explícitament al Codi de família, art 2, que defineix set principis de les relacions familiars, un dels quals és «la igualtat entre l'home i la dona».[16] Això es reforça a l'article 13, titulat Igualtat entre cònjuges, que diu: «Els cònjuges tindran els mateixos drets i obligacions en el matrimoni».[16]

Malgrat la igualtat jurídica, les normes socials de la cultura balcànica sovint consideren que «la dona es troba en una posició de subordinació al marit».[17]

  •  
    Dona búlgara, 1887
  •  
    Dona búlgara, 1918
  •  
    Dones búlgares amb roba tradicional

Pel que fa al permís per maternitat, des de principis de la dècada del 1970, les búlgares gaudien de dos anys de permís remunerat i un any de permís no remunerat. A principis de la dècada del 1990 es va reduir a un any de permís renumerat i un any de permís no renumerat.

Violència de gènere modifica

Bulgària forma part de la paradoxa de moltes societats de l'Europa de l'Est: una llarga tradició de participació de les dones en la vida laboral pública i un alt estat professional per a les dones; però, al mateix temps, tolerància envers la violència domèstica. Un informe del 1996 deia: «La societat reconeix les capacitats intel·lectuals de les dones. Des de fa cinquanta anys, les dones constitueixen la meitat de la força laboral del país. La situació de la família és diferent. El model de relació és patriarcal».[17]

Al segle xxi, amb l'entrada a la UE, Bulgària ha revisat la seva política sobre violència familiar, en particular promulgant la seva primera llei de violència domèstica, la Llei de protecció contra la violència domèstica de 2005. El 2015, Bulgària va derogar l'article 158 del Codi Penal, que establia que un autor de diversos delictes sexuals podia evitar el processament casant-se amb la víctima.[Nota 1]

Búlgares destacades modifica

Actrius modifica

Arquitectes modifica

Cantants modifica

Diplomàtiques modifica

Edat mitjana modifica

Escriptores modifica

Gimnastes artístiques modifica

Gimnastes rítmiques modifica

Jugadores d'escacs modifica

Models modifica

Pintores modifica

Polítiques modifica

Varis modifica

Notes modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dones de Bulgària
  1. ↑ L'article 158 deia: «En els casos dels articles 149 - 151 i 153, l'autor no serà castigat ni complirà la pena imposada, si abans de l'aplicació de la sentència es produeix un matrimoni entre l'home i la dona». Codi Criminal de Bulgària Arxivat 2020-10-16 a Wayback Machine.  PDF

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Culture of Bulgaria. History, people, clothing, traditions, women, beliefs, food, customs, family» (en anglès). Every culture.
  2. ↑ Ruiz, Blanca Rodriguez; Rubio-Marín, Ruth. The Struggle for Female Suffrage in Europe: Voting to Become Citizens (en anglès). Leiden: Brill, 2012, p. 329-330. ISBN 90-04-22425-4. 
  3. ↑ «Women's Mobilization for War (South East Europe)» (en anglès). International Encyclopedia of the First World War (1914-1918).
  4. ↑ «Women in Parliaments: World Classification» (en anglès). IPU.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Gender equality» (en anglès). Comissió Europea.
  6. ↑ «Labor force, female (% of total labor force)» (en anglès). Data Banc Mundial.
  7. ↑ «Part-time work: A divided Europe - Ocuparea Forţei de Muncă, Afaceri Sociale şi Incluziune». Comissió Europea.
  8. ↑ Bilefsky, Dan «Women's Influence Grows in Bulgarian Public Life» (en anglès). The New York Times, 07-02-2010.
  9. ↑ Popov, Julian «Do women rule Bulgaria?» (en anglès). Aljazeera.
  10. ↑ «Russia tops in female business leaders» (en anglès). New Europe, 08-03-2016. Arxivat de l'original el 2018-08-20. [Consulta: 11 octubre 2020].
  11. ↑ «UNICEF Europe and Central Asia» (en anglès). UNICEF.
  12. ↑ «National Assembly of the Republic of Bulgaria - Constitution» (en anglès). Parlament de Bulgària.
  13. ↑ «Complete list of the Council of Europe's treaties» (en anglès). Consell d'Europa.
  14. ↑ Koytcheva, Elena «Contemporary union formation in Bulgaria: the emergence of cohabitation» (en anglès). Researchgate, 01-07-2005.
  15. ↑ «Population and demographic processes in 2014 (Final data)» ( PDF) (en anglès). NSI.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Family Code : Chapter One : General Provisions» ( PDF) (en anglès). Kenarova, 2009.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Bulgaria domestic violence (1996)» ( PDF) (en anglès). The advocates for human rights.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dones_de_Bulgària&oldid=32814460»