Elena Nicolai
No confondre amb la soprano grega-estatunidenca Elena Nikolaidi (1909-2002)
Elena Nicolai, nom artístic d'Elena Stojanka Savova Nikolova (Lesičovo, Bulgària, 24 de gener de 1905 – Milà, 23 d'octubre de 1993), fou una mezzosoprano i actriu búlgara naturalitzada italiana.
  | |
| Nom original | (bg) Елена Николай |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (bg) Стоянка Савова Николова 24 gener 1905 Tserovo (Principat de Bulgària) |
| Mort | 23 octubre 1993 (88 anys) Milà (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Елена Николай |
| Formació | American College of Sofia (en)  Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, actriu |
| Activitat | 1932 – |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Ivan Vulpe (en) |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu |
     | |
Biografia modifica
Elena Nikolova va néixer en un petit centre rural a uns 50 km al nord-est de Sofia, però va créixer en el veí ajuntament de Panagjurište. Va estudiar a l'institut americà de Simeonovo, i després d'acabats els estudis va estudiar cant privadament amb el mestre Ivan Vulpe, mentre esperava ser admesa al Conservatori de Sofia, on va ser rebutjada a causa de les seves mancances en solfeig i piano. Va emigrar aleshores als Estats Units d'Amèrica, on va continuar estudiant a l'Oberlin Conservatory of Music (Oberlin, Ohio).
Més tard es va traslladar a Gènova, on va continuar els seus estudis de música. L'any 1930 va ser admesa al Conservatori de Milà on va estudiar amb Vincenzo Maria Pintorno, guanyant el primer premi en un concurs. Va debutar sense gaire èxit el 1932 com a Maddalena de Rigoletto de Verdi. En 1933 apareix ja als diaris amb el cognom italianitzat, com a Elena Nicolai.[1] El dia 1 de juliol de 1934 va participar en una representació a Cremona per a commemorar el centenari del naixement del compositor italià Amilcare Ponchielli, durant la qual es va representar l'òpera Il figliuol prodigo del compositor, sota la direcció de Tullio Serafin.[2] L'any 1935 va participar en una producció de l'òpera Norma de Vincenzo Bellini a Piacenza.[3] Va decidir continuar els estudis de cant, apareixent l'any 1938, amb èxit, com Annina en Der Rosenkavalier de Richard Strauss al Teatre San Carlo de Nàpols.
El 1941 va debutar al Teatre alla Scala de Milà en Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, esdevenint una de les principals mezzosopranos del teatre milanès al llarg de vint-i-un anys fins al seu comiat, amb l'òpera Hänsel und Gretel d'Engelbert Humperdinck el 23 de gener de 1960.[4] Al llarg de la seva carrera va aparèixer als teatres italians més importants, en particular a l'Arena de Verona on va aparèixer regularment del 1946 al 1954, i europeus (Suïssa, França, Espanya, Bulgària), a més d'Amèrica del Sud i Egipte.
Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va debutar amb el paper d'Amneris d'Aida de Verdi el 6 de desembre de 1941[5] i pocs dies després va interpretar La Favorite de Gaetano Donizetti al mateix teatre.[5] L'any següent va interpretar el d'Azucena de Il trovatore de Verdi, el novembre de 1942,[6] i al mes següent la Carmen de Georges Bizet.[7] Va tornar amb el paper de Laura de La Gioconda d'Amilcare Ponchielli el gener de 1947,[8] el desembre de 1955 va interpretar Fedora d'Umberto Giordano[9] i el novembre de 1956 l'òpera Norma de Vincenzo Bellini.[10]
Després de retirar-se dels escenaris operístics va viure també una breu però significativa carrera cinematogràfica, apareixent en set pel·lícules entre el 1963 i 1968. Va ser d'especial rellevància la seva participació en la pel·lícula Il boom amb l'actor Alberto Sordi i direcció de Vittorio De Sica.
Repertori modifica
Discografia modifica
| Any | Obra | Rol | Cast | Director | Etiqueta |
|---|---|---|---|---|---|
| 1949 | Adriana Lecouvreur | Princesa de Bouillon | Mafalda Favero, Nicola Filacuridi, Luigi Borgonovo | Federico Del Cupolo | Colosseum/RCA |
| 1951 | La Vestale | La gran Vestale | Maria Vitale, Renato Gavarini, Alfredo Fineschi | Fernando Previtali | Cetra |
| 1953 | Cavalleria rusticana | Santuzza | Mario Del Monaco, Aldo Protti | Franc Ghione | Decca |
| 1954 | Don Carlos | Princesa d'Eboli | Mario Filippeschi, Boris Christoff, Antonietta Stella, Tito Gobbi | Gabriele Santini | HMV |
| 1954 | La forza del destino | Preziosilla | Maria Callas, Richard Tucker, Carlo Tagliabue, Nicola Rossi-Lemeni | Tullio Serafin | Columbia/EMI |
Filmografia modifica
- Il boom, direcció de Vittorio De Sica (1963)
- La mia signora (episodi "I miei cari") (1964)
- Sedotti i bidonati, direcció de Giorgio Bianchi (1964)
- Gli amanti latini (episodi "L'irreparabile", direcció de Mario Costa) (1965)
- I nostri mariti (episodi "Il marito di Roberta", direcció de Luigi Filippo D'Amico) (1966)
- Quandi dico che ti amo, direcció de Giorgio Bianchi (1967)
- Il medico della mutua, direcció de Luigi Zampa (1968)
Bibliografia modifica
- Nicolai, Elena. La mia vita fra i grandi del melodramma. Parma: Azzali, p. 200.
Referències modifica
- ↑ «Teatre e concerti» (en italià). La Stampa (Turí), 23-11-1933, pàg. 5.
- ↑ United Press «En Cremona celebrarán el primer centenario del nacimiento de Amilcare Ponchielli». Ahora (Madrid), 30-06-1934, pàg. 14.
- ↑ «La "Norma" a Piacenza» (en italià). La Stampa (Turí), 04-01-1935, pàg. 6.
- ↑ «L'archivio storico» (en italià). La Scala. Arxivat de l'original el 10 de gener 2018. [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ 5,0 5,1 «Llistat d'obres representades al Liceu entre 1930 i 1954» (PDF) p. 54. Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ «Liceo - "El trovador"». La Vanguardia, 22-12-1942, pàg. 5.
- ↑ «Liceo - "Carmen"». La Vanguardia, 31-12-1942, pàg. 2.
- ↑ F. Zanni, U. «Liceo - Reposición de "La Gioconda"». La Vanguardia, 03-01-1947, pàg. 6.
- ↑ «Llistat d'obres interpretades al Liceu entre 1955 i 1976» (PDF) p. 1. Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ F. Zanni, U. «Liceo - Reposición de "Norma", de Bellini». La Vanguardia, 30-11-1956, pàg. 22.
Enllaços externs modifica
- Obra de Roma
- Teatre a l'Escala Arxivat 2018-01-09 a Wayback Machine.
- La Fenice[Enllaç no actiu]