Obre el menú principal

Khovànsxina

(S'ha redirigit des de: Khovànxtxina)

Khovànsxina (en rus Хова́нщина) és una òpera en cinc actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor i de Vladímir Stàssov, basat en fonts històriques. L'òpera estava sense acabar i no executada quan el compositor va morir el 1881. S'estrenà al Teatre Kónonov de Sant Petersburg el 21 de febrer de 1886. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 19 de desembre de 1923.[1]

Infotaula de composicióKhovànsxina
Surikov streltsi.jpg
Matí de l'execució dels Streltsí pel tsar Pere I.
Pintat per Vassili Súrikov
Títol original Хованщина
Forma musical òpera
Compositor Modest Mússorgski
Llibretista Modest Mússorgski i Vladímir Stàssov
Idioma Rus
Basat en Fonts històriques
Epònim Moscow Uprising of 1682 Tradueix
Creació 1872-1880
Data de publicació segle XIX
Parts Cinc
Durada 3 hores
Lloc de la narració Moscou
Època d'ambientació 1682
Personatges Streshnev Tradueix, Emma Tradueix, Varsonofyev Tradueix, Marfa Tradueix, Kuzka Tradueix, Susanna Tradueix, Dosifey Tradueix, Prince Ivan Khovansky Tradueix, Prince Andrey Khovansky Tradueix, Boyar Fyodor Shaklovity Tradueix, Pastor Tradueix, Prince Vasily Golitsin Tradueix i Scrivener Tradueix
Estrena
Estrena 21 de febrer de 1886
Escenari Teatre Kónonov de Sant Petersburg,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 19 de desembre de 1923 (estrena a Espanya)
Modifica les dades a Wikidata

La composició de Khovànsxina va ser tant o més irregular, accidentada i treballosa que la de Borís Godunov. Ambdues partitures va haver de complementar-les, adaptar-les i en part donar-los una contextura orquestral i escènica definitiva Rimski-Kórsakov, a qui es deu, probablement, la perfecta construcció simfònica d'aquesta música escènica de Mússorgski, el qual havia mort alcoholitzat quan Khovànsxina va ascendir per primera vegada a l'escena a Sant Petersburg.

La mà hàbil de Rimski va ser sens dubte necessària per fer d'aquesta òpera una realitat tangible, però hi ha en el substrat de l'obra alguna cosa que només la incomparable força temperamental de Mússorgski podia infondre-l'hi: una palpitació dramàtica, una emoció en la melodia i un realisme expressiu que cap altre compositor eslau, ni el mateix Rimski, va arribar mai a transmetre amb tanta eloqüència.[2]

Origen i contextModifica

Igual que abans amb Borís Godunov, Mússorgski a Khovànsxina tracta d'un episodi en la història de Rússia, presentada per primera vegada a l'atenció del compositor pel seu amic el crític Vladímir Stàssov. Es tracta de la rebel·lió del príncep Ivan Khovanski, dels Vells creients, i el cos moscovita Streltsí contra el regent Sófia Alekséievna i els dos joves tsars Pere el Gran i Ivan V, que intentaven instituir reformes d'occidentalització a Rússia. Khovanski va ajudar a fomentar la insurrecció de Moscou de 1682, que va fer que Sofia es convertís en regent en nom del seu germà menor Ivan i germanastre de Pere, que es van coronar tsars conjuntament. A la tardor de 1682 el príncep Ivan Khovanski va tornar en contra de Sófia. Amb el suport dels vells creients i dels Streltsí, Khovanski -que suposadament volia instal·lar-se a si mateix com el nou regent- va exigir la revocació de les reformes del Patriarca Níkon. Sofia i la seva cort es van veure obligats a fugir de Moscou. Amb el temps, Sofia va aconseguir reprimir l'anomenada Khovànsxina (Afer Khovanski) amb l'ajuda del diplomàtic Fiódor Xakloviti, que va succeir Khovanski com a líder dels Streltsí. Amb la rebel·lió aixafada, els vells creients es van suïcidar en massa (en l'òpera, almenys).

ReferènciesModifica

  1. Alier, 2001, p. 211.
  2. Montsalvatge, Xavier. «Reposición de Khovatschina por los artistas de la Ópera de Belgrado» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 4 agost 2016].

BibliografiaModifica

  • Alier, Roger. «Dvorak». A: Guía Universal de la ópera (en castellà). primer. Barcelona: Edidiones Robinbook, 2001. ISBN 84-95601-72-9.  Robinbook

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khovànsxina