Edmund Whittaker

Edmund Whittaker (anglès: Edmund Taylor Whittaker) (Southport, 24 d'octubre de 1873 - Edimburg, 24 de març de 1956) va ser un matemàtic britànic.

Sir
Edmund Taylor Whittaker
Membre de la Royal Society

Biografia
Naixement	24 octubre 1873 Southport (Anglaterra)
Mort	24 març 1956 (82 anys) Edimburg (Escòcia)
Sepultura	Cementiri de Mount Vernon, Edinburgh 55° 54′ 54″ N, 3° 09′ 26″ O
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Trinity College (1892–1895) Manchester Grammar School (1884–1892) Universitat de Cambridge
Director de tesi	Andrew Forsyth i George Darwin
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, física, filosofia, matemàtiques aplicades, física matemàtica, astronomia, mecànica celeste i història de les ciències naturals
Ocupació	matemàtic, filòsof, físic, professor d'universitat, astrònom, historiador de la ciència, científic
Ocupador	Universitat d'Edimburg (1911–1946) Astrònom Reial d'Irlanda (1906–1911) Trinity College (1906–1911) Universitat de Cambridge (1896–1906)
Membre de	Royal Society Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Pontificia de les Ciències Reial Societat d'Edimburg
Professors	Andrew Forsyth
Alumnes	Godfrey Harold Hardy, George Neville Watson, Pierre Humbert i Ivor Etherington
Obra
Obres destacables Fórmula d'interpolació de Whittaker-Shannon Funció de Whittaker Model de Whittaker (1902) A Course of Modern Analysis (1904) Analytical Dynamics of Particles and Rigid Bodies (en) (1910) A History of the Theories of Aether and Electricity (en)
Estudiant doctoral	Godfrey Harold Hardy, George Neville Watson, William Hodge, Arthur Eddington, Alec Aitken, Arthur Geoffrey Walker, James Jeans, George McVittie, Ramaswamy S. Vaidyanathaswamy, Philip Gerard Gormley i Leslie Cunningham
Localització dels arxius	Servei de Gestió d'Arxius i Registres de la Universitat de Toronto MS COLL 00219 2B Annex
Família
Cònjuge	Mary Ferguson McNaghten Boyd
Fills	John Whittaker
Pares	John Whittaker i Selina Septima Taylor
Parents	Edward Copson (gendre)
Premis (1954)  Medalla Copley (1943)  Conferència Guthrie (1935)  Medalla De Morgan (1935)  Medalla Pro Ecclesia et Pontifice (1931)  Medalla Sylvester (1929)  Premi Gunning Victoria Jubilee (1912)  Membre de la Reial Societat d'Edimburg (1897)  Premi Smith  Membre de la Royal Society

Vida i obra

Després de fer els estudis secundaris a Manchester, va estudiar al Trinity College (Cambridge) en el qual es va graduar el 1895. L'any següent va ser nomenat fellow del Trinity College on va estar donant classes fins al 1906. Com altres matemàtics anglesos, va ser membre actiu de la Royal Astronomical Society, de la qual va ser secretari entre 1900 i 1906.

El 1906 va ser nomenat Astrònom Reial d'Irlanda, càrrec que portava aparellades la direcció de l'observatori astronòmic de Dunsink i la càtedra d'astronomia de la universitat de Dublín. Durant aquest període va ser professor d'Éamonn de Valera, futur president de la república d'Irlanda.

El 1912 va ser nomenat catedràtic de matemàtiques de la universitat d'Edimburg, en substitució de George Chrystal qui havia mort l'any anterior. Es va jubilar en aquest càrrec el 1946. El 1930 es va convertir al catolicisme i va ser membre de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències des de la seva fundació.

Whittaker va ser membre de nombroses acadèmies i societats científiques i va rebre nombrosos premis i honors. Va escriure tres grans tractats sobre anàlisi matemàtica (1902), sobre dinàmica analítica (1904) i sobre computació pràctica (1924). A més, va escriure dos llibres d'història científica: sobre les teories del èter (1910) i sobre els conceptes de la física (1949). També va publicar un bon nombre d'articles sobre àlgebra, probabilitat, funcions automorfes, astronomia, teoria potencial, dinàmica, teoria de la relativitat i teoria quàntica.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Coutinho, S.C. «A lost chapter in the pre-history of algebraic analysis: Whittaker on contact transformations» (en anglès). Archive for History of Exat Sciences, Vol. 64, Num. 6, 2010, pàg. 665-706. DOI: 10.1007/s00407-010-0063-0. ISSN: 0003-9519.
• Crelinstein, Jeffrey. Einstein's Jury: The Race to Test Relativity (en anglès). Princeton University Press, 2006. ISBN 978-0-691-12310-3. 
• Maidment, Alison; McCartney, Mark «"A man who has infinite capacity for making things go": Sir Edmund Taylor Whittaker (1873–1956)» (en anglès). British Journal for the History of Mathematics, Vol. 34, Num. 3, 2019, pàg. 179-193. DOI: 10.1080/26375451.2019.1619410. ISSN: 2637-5451.
• Temple, George Frederick James «Edmund Taylor Whittaker, 1873-1956» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 2, 1956, pàg. 299-325. DOI: 10.1098/rsbm.1956.0021. ISSN: 0080-4606.
• W., K.K. «The Late Sir Edmund Taylor Whittaker, M.A., Hon.F.F.A., F.R.S., Sc.D., LL.D.» (en anglès). Transactions of the Faculty of Actuaries, Vol. 3, 1954, pàg. 454-456. DOI: 10.1017/S0071368600006601. ISSN: 0071-3686.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edmund Whittaker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Martin, Daniel. «Whittaker, Edmund Taylor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 setembre 2019]. (anglès)
• «Sir Edmund Taylor Whittaker». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 19 setembre 2019]. (anglès)