Enric Martí i Carreto

empresari català i 30è president del FC Barcelona

Enric Martí i Carreto (Sarrià, ca. 1893[1][2] - Barcelona, 26 de febrer del 1971) va ser un empresari català del tèxtil de la segona meitat del segle xx, el qual va adquirir popularitat social per haver estat directiu i president del Futbol Club Barcelona entre els anys 1952 i 1953.

Plantilla:Infotaula personaEnric Martí i Carreto
Biografia
Naixementc. 1893 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
30è President del FC Barcelona
16 juliol 1952 – 22 setembre 1953
← Agustí Montal i GalobartFrancesc Miró-Sans i Casacuberta → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióemprenedor, advocat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata -
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata

Presidència del FC Barcelona

modifica

Fou fill de Joan Martí i Badia, d'Olesa de Montserrat, i de Maria Carreto i Cosculluela, de l'Havana, Cuba. Entrà en la junta del F.C. Barcelona com a tresorer el 1948 amb Agustí Montal Galobart de president, del qual fou vicepresident i mà dreta.[3] Va ser nomenat president del Consell Directiu en l'assemblea del 13 de novembre del 1950 i el 16 de juliol del 1952 va rebre el traspàs de la presidència de mans d'en Montal.

La seva gestió al capdavant del club va passar a la història per ser l'home que el presidia quan es va produir l'anomenat "afer Di Stéfano". Martí, pressionat a nivell professional i personal, va haver de dimitir el 21 de setembre del 1953 amb tota la seva Junta Directiva després de rebutjar compartir els drets federatius del jugador argentí amb el Reial Madrid.

Presidí el Consorci Tèxtil Cotoner entre el 1946 i el 1948. Va ser vicepresident (1955-1959) i president (1959-1968, per jubilació) de la Junta d'Obres del port de Barcelona.

Es va casar amb Mercedes Rimbau Fort.[4]

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica

Referències

modifica
  1. Segons el padró de Barcelona de 1910, Enric Martí i Carreto tenia aleshores 17 anys.
  2. Es va lliure de la lleva de 1914 pagant una certa quantitat de diners, quan era domiciliat a l'antiga població de Sarrià, avui barri de Barcelona. Gaceta de Madrid, núm. 352, 18 de desembre de 1917, pàgina 617.
  3. Cuadernos de Fútbol, Agustí Montal i Galobart: el gran presidente de la posguerra (castellà)
  4. La Vanguardia, 24 novembre 1993, Necrològica de Mercedes Rimbau Fort

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
Agustí Montal Galobart
President del FC Barcelona
1952–- 1953
Succeït per:
Francesc Miró-Sans i Casacuberta