Fabrizio Colonna
Fabrizio Colonna (c. 1450 – 1520) va ser un condottiero italià, destacat per la seva participació en les Guerres d'Itàlia.
  | |
| Nom original | (it) Fabrizio I Colonna |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1450 Roma |
| Mort | 25 març 1520 (69/70 anys) Aversa (Itàlia) |
| Sepultura | Paliano |
| Activitat | |
| Camp de treball | Domini militar, art militar, estratègia militar i tàctica militar |
| Lloc de treball | Nàpols |
| Ocupació | condottiero, soldat de carrera, oficial |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Família | Família Colonna |
| Cònjuge | Agnès de Montefeltro |
| Fills | Vittoria Colonna, Ascanio I Colonna, Filippo Colonna, Sciarra Colonna (en)  |
| Pare | Odoardo Colonnà (en) |
| Parents | Battista Sforza (sogra) Federico da Montefeltro (sogre) Guidobald I Montefeltro (cunyat) Giovanna Felicita Feltria della Rovere (cunyada) |
 | |
Família modifica
Membre de la influent família Colonna, Fabrizio va ser fill d'Eduardo Colonna i de Filippa Conti. Es va casar amb Agnès de Montefeltro, filla del duc d'Urbino Federico da Montefeltro i de Battista Sforza, amb qui va tenir diversos fills: Vittoria (1490 – 1547), casada amb Francesc Ferran d'Ávalos; Federico (1497 – 1516); Ascanio (1500-1557), casat amb Joana d'Aragó, neta de Ferran el Catòlic; Ferdinando (c. 1516); Camillo, i Marcello.[1]
Carrera militar modifica
Guerres de Nàpols modifica
El 1501 les tropes enviades per Lluís XII de França van envair el Regne de Nàpols des del nord i les de Ferran II d'Aragó van ocupar el sud, cosa que va marcar l'inici de la Guerra d'Itàlia de 1499–1501 amb l'excusa de la seva aliança amb els turcs.[2] Fabrizio i el seu parent Prospero Colonna es van alinear amb Frederic III de Nàpols. Fabrizio va comandar les forces que defensaven Càpua,[3] on va ser derrotat per l'exèrcit francès de Bérault Stuart d'Aubigny i fet presoner. Posteriorment va ser rescatat per Frederic III mitjançant el pagament de 2.000 ducats.[4]
Després del derrocament de Frederic III, els Colonna van entrar al servei de Ferran II d'Aragó, participant en la guerra contra els francesos sota les ordres de Gonzalo Fernández de Còrdova;[5] en aquest nou conflicte Fabrizio va participar en les batalles de Ruvo i Cerignola, va combatre a les forces d'Yves d'Allegre als Abruços juntament amb Diego García de Paredes i també va participar en la decisiva batalla de Garellano.
Després de la sortida de Fernández de Còrdova de terres italianes, Ferran el Catòlic va nomenar Fabrizio cap màxim de l'exèrcit de la Corona a Itàlia.[6]
Guerra de la Lliga de Cambrai modifica
El 1512, durant la guerra de la Lliga de Cambrai, va ser derrotat en la batalla de Ravenna per les tropes franceses de Gastó de Foix-Nemours. Fabrizio va ser fet presoner i enviat a Ferrara.[7]
Nicolau Maquiavel el va incloure com a personatge principal de la seva obra De l'art de la guerra.[8]
Referències modifica
- ↑ Llibre d'or della nobiltà mediterrània
- ↑ Zurita, IV, XLIII.
- ↑ Catalán Deus, José. El Príncipe Del Renacimiento: Vida y Obra de César Borgia (en castellà). Debate, 2008, p.313. ISBN 848306779X.
- ↑ Hernán Pérez del Pulgar: Coronica llamada las dos conquistas del reino de Nápoles, a Crónicas del Gran Capitán, pp. 83-88
- ↑ Pulgar, op.cit., Pàg. 97-98
- ↑ Giannone: Dell 'istòria civile del regno di Napoli l'esmenta com a gran Conestable del regne de Nàpols
- ↑ Historia manuscrita del Gran Capitán, inclosa en les "Crónicas del Gran Capitán", op. cit., p. 462
- ↑ Guerra y sociedad en la monarquía hispánica política, estrategia y cultura en la Europa moderna (1500-1700) (en castellà). Madrid: Laberinto, 2006, p. 371. ISBN 8484832244.