Febadi d'Agen
Febadi (Phoebadius) va ser bisbe d'Agen vers la meitat del segle iv. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Phoebadius c. 328 (Gregorià) Agen |
| Mort | c. 392 (63/64 anys) Agen |
| Sepultura | Saint-Pierre-et-Saint-Phébade (Venerque, Alta Garona) |
| Bisbe | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | prelat, escriptor |
| bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 25 d'abril |
| Iconografia | Robes de bisbe |
Va ésser el primer bisbe d'Agen documentant històricament. Campió de l'ortodòxia, al concili d'Ariminium del 359 fou induït amb engany pel prefecte Taure, juntament am el bisbe de Tongeren Servaci, a signar una confessió de fe arriana, de la qual va abjurar un cop descobert el frau. Va participar després al concili de Valença el 374. Va morir a avançada edat.
Vers el 358 va escriure el tractat Contra Arianos liber, contra les doctrines adoptades al tercer concili de Sírmium el 357, que rebutjava la paraula "consubstancial" i mantenia que el Pare era més gran que el Fill i que aquest tenia un principi. Podria ser que Fide Orthodoxa, atribuït a Ambròs de Milà, i Libellus Fidei, atribuït a Gregori de Nazianz, fossin també obra seva.
Va ésser amic dels sants Hilari de Poitiers i Ambròs de Milà, i és citat per Sant Jeroni a De viris illustribus.
