Geografia d'Indonèsia

Indonèsia està integrada per 17.508 illes, de les quals 6.000 estan habitades.[1][2] Les illes són situades al nord i al sud de la línia de l'equador. Les més grans són Java, Sumatra, Kalimantan (la secció indonèsia del Borneo), Nova Guinea (compartida amb Papua Nova Guinea), i Sulawesi. indonèsia té fronteres terrestres polítiques amb Malàisia a les illes de Borneo i Sebatik, Papua Nova Guinea a l'illa de Nova Guinea i Timor Oriental a l'illa de Timor. La capital, Jakarta, és a Java, i és la ciutat més gran de la nació, seguida de Surabaya, Bandung, Medan i Semarang.[3] Amb 1.919.440 quilòmetres quadrats, Indonèsia és el 16è país més gran del món en superfície[4] La seva densitat de població és de 134 persones per quilòmetre quadrat, ocupant la 79a posició en el món,[5] tot i que Java, l'illa més poblada del món,[6] té una densitat de poblacional de 940 persones per quilòmetre quadrat. Amb 4.884 m, Puncak Jaya, a Papua, és el pic més elevat d'Indonèsia, i el llac Toba, a Sumatra, és el llac més gran amb una superfície de 1.145 quilòmetres quadrats. Els rius més extensos del país són a Kalimantan, entre els quals, el Mahakam i Barito; dits rius són els enllaços de comunicació i transport entre els diversos assentaments a les ribes.[7] Atesa la localització d'Indonèsia als extrems de les plaques tectòniques pacífica, eurasiàtica i australiana hi ha nombrosos volcans i els terratrèmols hi són freqüents. Indonèsia té almenys 150 volcans actius,[8] incloent-hi Krakatoa i Tambora, ambdós coneguts per les seves devastadores erupcions en el segle xix. L'erupció del supervolcà de Toba, fa aproximadament 70.000 anys, va ser una de les erupcions més grans i una catàstrofe global, segons algunes teories. Les cendres volcàniques són un dels contribuents més importants a la fertilitat agrícola la qual cosa ha sostingut històricament les grans densitats poblacionals de Java i Bali.[9] Situat sobre l'equador, Indonèsia té un clima tropical amb dues estacions monsòniques humida i seca. La precipitació anual mitjana a les terres baixes varia entre 1.780 a 3.175 mm, i és de 6.100 mm a les regions muntanyoses. Les àrees muntanyoses, en particular la costa occidental de Sumatra, Java Oriental, Kalimantan, Sulawesi i Papua reben la major quantitat de precipitació. La humitat és relativament elevada, amb una mitjana del 80%. Les temperatures varien poc durant l'any.Atesa la seva extensió, clima i geografia, Indonèsia ocupa la segona posició en biodiversitat del món;[10] la seva flora i fauna són una combinació entre les espècies asiàtiques i australianes.[11]

El Mont Semeru, també conegut com el Mahameru, "La Gran Muntanya".

Relleu volcànic modifica

Una cadena de muntanyes volcàniques, que aconsegueix altituds superiors als 3.700 m, s'estén d'oest a est, a través de les illes meridionals des de Sumatra fins a l'illa de Timor. Els punts més elevats d'aquesta cadena són el Kerinci (3.800 m) a Sumatra, i el Semeru (3.676 m) a Java. Cadascuna de les illes septentrionals principals té una massa muntanyenca central i planes entorn de la costa. Puncak Jaya (5.030 m), a la cadena muntanyenca Surdiman d'Irian Jaya, és el cim més elevat del país. Les zones amb major extensió de terres baixes són Sumatra, Java, Borneo i Irian Jaya. Durant segles les periòdiques erupcions volcàniques dels nombrosos volcans actius han dipositat rics sòls a les terres baixes, sobretot a Java. Molts volcans d'Indonèsia continuen actius i també es produeixen terratrèmols a la zona. Els dos més recents van ser el de 1992, que va afectar a l'illa de Flors i va provocar la mort de 2.000 persones, i el de febrer de 1994, a Sumatra i en el qual va haver-hi 180 víctimes.

Recursos naturals modifica

El ric sòl volcànic d'Indonèsia és ideal per al desenvolupament dels cultius; els boscos s'estenen per la seva superfície i cobreixen aproximadament dos terços del territori. Els principals recursos del país són l'estany, la bauxita, el petroli, el gas natural, el coure, el níquel i el carbó; també compta amb petites quantitats de plata, diamants i robins. La pesca és abundant i del mar s'obtenen també perles, petxines (carei) i agar-agar, una substància que s'extreu de les algues.

Clima modifica

Les càlides aigües del voltant d'Indonèsia proporcionen un clima suau i tropical durant tot l'any. Les temperatures mitjanes són de 28 °C al llarg de les planes costaneres i de 23 a 26 °C a les muntanyes del centre de les illes. La humitat relativa oscil·la entre el 70 i el 90%. Els vents són moderats, el monsó, en general, bufa del sud-est entre juny i setembre, i del nord-oest entre desembre i març. Els tifons i les tempestes rares vegades són un perill, els corrents entre les illes són el major risc per a la navegació, especialment a l'estret de Lombok.

Notes modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geografia d'Indonèsia
  1. "Estimate". Nota de premsa.
  2. «Indonesia Regions». Indonesia Business Directory.
  3. Witton, Patrick. Lonely Planet. Indonesia, 2003, p.139, 181, 251, 435. ISBN 1-74059-154-2. 
  4. Central Intelligence Agency. «Rank Order Area». The World Factbook. US CIA, Washington, DC, 17-10-2006. Arxivat de l'original el 2014-02-09. [Consulta: 25 desembre 2013].
  5. «Population density - Persons per km² 2006». CIA world factbook. Photius Coutsoukis, 2006.
  6. Calder, Joshua. «Most Populous Islands». World Island Information, 03-05-2006.
  7. «Republic of Indonesia». Encarta. Microsoft, 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 25 desembre 2013].
  8. «Volcanoes of Indonesia». Global Volcanism Program. Smithsonian Institution.
  9. Whitten, T; Soeriaatmadja, R. E., Suraya A. A.. Periplus Editions Ltd. The Ecology of Java and Bali, 1996, p. 95–97. 
  10. Lester, Brown, R. State of the World 1997: A Worldwatch Institute Report on Progress Toward a Sustainable Society (14th edition). Nova York: W. W. Norton & Company, and 1997, p. 7. ISBN 0393040089. 
  11. «Indonesia's Natural Wealth: The Right of a Nation and Her People». Islam Online, 22-05-2003.