Viquipèdia

Jordi Cussà i Balaguer

poeta, traductor i escriptor català

Jordi Cussà i Balaguer (Berga, 18 de gener de 1961 - Berga, 11 de juliol de 2021) fou un escriptor, traductor i actor català.[1][2] La manca de convencionalisme, els jocs literaris i l'escàs ressò mediàtic van mantenir les obres de Cussà lluny del gran públic durant anys, malgrat que cada nova novel·la presentava estàndards de qualitat equivalents a l'anterior i l'estil es va consolidar per tota mena de gèneres.[3]

Infotaula de personaJordi Cussà i Balaguer

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 gener 1961 Modifica el valor a Wikidata
Berga Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Berga Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia respiratòria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, actor, traductor, escriptor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Jordi Cussà va viure i treballar a Berga després d'haver viscut algunes temporades a Barcelona (1977-1980, 1985-1988), Sant Cugat del Vallès (1982-1983) i Nàpols (1991). Dels vint als trenta anys i encara més, va patir i gaudir el que va anomenar «els anys vermells»: tota una dècada marcada per l'heroïna. Experiència que va compartirí amb una part important d'aquella generació, anomenada ocasionalment «perduda» i segons l'autor «la generació dels pringats», recollida en la primera novel·la publicada, Cavalls salvatges.[4][5] Cussà va començar a escriure la novel·la l'any 1993 i va treballar-hi durant cinc anys. Més d'una vegada s'havia referit al paral·lelisme que, hi havia entre la toxicomania i la passió literària: «Totes dues són compulsives i racionals o supraracionals i responen a la necessitat peremptòria de fugir del buit existencial.» En paraules del seu editor, Àlex Susanna, «és l'opera prima que més m'ha colpit».[6]

Després de superar aquesta etapa, es va concentrar en la creació artística en l'àmbit teatral. Als tretze anys ja havia estat membre de l'agrupació teatral La Farsa, i el 1977 va entrar a l'Institut del Teatre, on va cursar-hi un parell de trimestres. El 1978, juntament amb tres amics, van fundar el grup Anònim Teatre, que va estrenar una dotzena de muntatges, cinc dels quals obres del propi Cussà.[4] Com a dramaturg va fer una quinzena de muntatges escrits i sis d'estrenats: Sòcrates o quasi una tragèdia grega (La Farsa, 1980) i Tres vistes per a un paisatge, Exili a Selene, Barcelona 2012, Íntima tragèdia, Godot vas tard (Anònim Teatre, 1978, 1991, 1996, 2006 i 2008).

Arran d'aquesta implicació amb les arts escèniques, Cussà va començar escriure obres amb la intenció d'estrenar-les i, més tard, va dedicar-se a la narrativa amb més assiduïtat. Va col·laborar ocasionalment en diversos mitjans de comunicació com ara Regió 7, El Periòdic d'Andorra, Enderrock o Descobrir Catalunya. Va ser traductor literari de l'anglès al català i va traduir una quarantena de llibres.[4]

El 2015, va publicar Formentera Lady, que estableix una continuïtat amb Cavalls salvatges. Els personatges protagonistes són supervivents d'aquells anys, que viuen peripècies relacionades amb la droga, però amb una perspectiva més reflexiva. Segons l'escriptor Matthew Tree, «això es percep amb el to més lent, pausat i contemplatiu».[6] Formentera Lady és més introspectiva que no pas Cavalls salvatges. La novel·la incorpora exemples i reflexions per entendre l'addicció, els comportaments i les conseqüències sense prejudicis ni alliçonaments des de la mirada distanciada de l'eclosió de l'heroïna a la dècada del 1980.[7]

En l'obra pròpia, Cussà va romandre fidel a la riquesa lingüística del català del Berguedà, introduint-hi, emperò, propostes innovadores de creació pròpia o agafades de la vida. D'això, n'és un exemple característic la contracció de paraules per formar una expressió nova o més dinàmica[4] com «filldeputa», «heroïnaaddicció» o «finsquisapquan», o l'ús de la paraula «didal» per a evitar el barbarisme xupito.[6]

Cussà va morir als seixanta anys a casa seva a causa d'una afecció respiratòria en plena efervescència creativa: estava fent el guió d'una novel·la gràfica, sobre la seva novel·la Cavalls salvatges, amb el dibuixant i humorista gràfic Kap, havia acabat una nova novel·la, Les muses, i estava immers en un recull de contes inèdits i un llibre de poesia de «dotzets».[8]

El 2022, l'Editorial Comanegra va publicar pòstumament Les muses, que tanca la «trilogia de la civilització» iniciada amb La serp i El ciclop. Es tracta d'una novel·la coral sobre «la pulsió artística que travessa els anys que separen Ramon Llull dels Pink Floyd (passant per Leonardo da Vinci, William Shakespeare, Camille Claudel i una munió de grans artistes més o menys integrats en el cànon».[9]

Obra publicada modifica

Traduccions modifica

Narrativa modifica

  • Algú va volar per damunt del niu del cucut, de Ken Kesey per a Kalandraka.
  • L'esposa de Huguenin, de Matthew Phipps Shiel per a Columna Edicions.
  • Boira, de Richmal Crompton per a Columna Edicions.
  • L'amagatall, de Trezza Azzopardi per a Columna Edicions.
  • Dos volums de contes, de Patricia Highsmith per a Columna Edicions.
  • Vernon God Little, de DBC Pierre per a Columna Edicions.
  • Fantasmes del crepuscle, de Magdalen Nabb per a Columna Edicions.
  • El noi lleó, de Zizou Corder per a Columna Edicions.
  • Club de lluita, de Chuck Palahniuk per a Editorial Empúries.
  • Rant, de Chuck Palahniuk per a Editorial Empúries.
  • Creuer d'estiu, de Truman Capote per a Editorial Empúries.
  • La cançó dels missioners, de John le Carré per a Editorial Empúries.
  • Next, de Michael Crichton per a Editorial Empúries.
  • La noia dels seus somnis, de Donna Leon per a Editorial Empúries.
  • Com dir adéu: guia domèstica per morir, de Debra Adelaide per a Editorial Empúries.
  • El noi del pijama de ratlles, de John Boyne per a Editorial Empúries.
  • Motí al Bounty, de John Boyne per a Editorial Empúries.
  • La casa del propòsit especial, de John Boyne per a Editorial Empúries.
  • Lladre de temps, de John Boyne per a Editorial Empúries.
  • The Noticer, d'Andy Andrews per a Editorial Pòrtic.
  • Blanc letal, de Robert Galbraith per a Ediciones Salamandra.
  • De fora vingueren, de Matthew Tree per a Edicions 62.[13]
  • Contes foscos, d'Edgar Allan Poe per a Editorial Comanegra.[14]

Teatre modifica

  • Eh Joe, de Samuel Beckett, juntament amb Anna Camps i Maria Camps.
  • Los Reyes, de Julio Cortázar, pel XXIIIè Festival d'Estiu de Teatre de Berga.

Poesia modifica

A final de la dècada del 1980, la revista literària Esment d'Igualada li va publicar la traducció d'uns quants poemes de William Butler Yeats, tres o quatre sonets de Shakespeare i, excepcionalment, un de Goethe. També va traduir una considerable quantitat de lletres musicals, des del poeta Pete Sinfield de King Crimson fins a Sade o Tracy Chapman, passant per Bob Dylan, The Beatles, Pink Floyd i Leonard Cohen. I l'any 2007, per a l'Editorial Empúries, un compendi amb totes les lletres de Lou Reed.[cal citació]

Premis i reconeixements modifica

Referències modifica

  1. ↑ Jordi Cussà i Balaguer al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. ↑ Nopca, Jordi. «Quan venia droga em guanyava millor la vida que escrivint». Ara, 26-02-2018. [Consulta: 18 gener 2021].
  3. ↑ Milian, Àlex. «La literatura desbocada de Jordi Cussà» (en català). El Temps, 19-07-2021. [Consulta: 6 febrer 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Jordi Cussà i Balaguer». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  5. ↑ Nopca, Jordi. «Cavalls salvatges de les lletres catalanes», 28-09-2019. [Consulta: 11 febrer 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Barnolas Soteras, Anaïs. «La narrativa ionqui de Jordi Cussà». Directa, 03-01-2022. [Consulta: 6 febrer 2022].
  7. ↑ Alerm Pou, Misael. «Jordi Cussà, de cavall salvatge a cavall reciclat». Directa, 05-12-2015. [Consulta: 6 febrer 2022].
  8. ↑ Marimon Molas, Sílvia. «Mor l'escriptor Jordi Cussà, una ànima lliure que va trencar esquemes». Ara, 11-07-2021. [Consulta: 12 juliol 2021].
  9. ↑ Mata i Riu, Toni. «L’obra pòstuma de Jordi Cussà serà a les llibreries a partir del 16 de març». Regió 7, 18-12-2021. [Consulta: 6 febrer 2022].
  10. ↑ «Cavalls salvatges: a galop entre l'èxtasi i l'abisme». Núvol, 04-01-2017.
  11. ↑ «Il ragazzo di Sarajevo - Jordi Cussà - Libro - Atmosphere Libri - Biblioteca dell'acqua | IBS». [Consulta: 27 gener 2021].
  12. ↑ «Josep Pla fumava per rumiar adjectius. Jo, quan tinc un dubte seriós, vaig a pixar». Núvol, 28-08-2017.
  13. ↑ Tree, Matthew «Jordi Cussà, un clàssic del futur». Núvol, 13-07-2021.
  14. ↑ Bedmar, Anaïs. «Llegir Poe per tornar la mort a la vida». Núvol, 21-04-2021. [Consulta: 6 febrer 2022].
  15. ↑ Puigtobella, Bernat. «Adeu a Jordi Cussà». Núvol, 12-07-2021. [Consulta: 12 juliol 2021].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Cussà_i_Balaguer&oldid=32446705»