Josep Oriol Anguera de Sojo
Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 11 d'octubre de 1879 [1] - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.[2] Especialista en dret canònic.
  | |
| Nom original | (es) José Oriol Anguera de Sojo |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 octubre 1879 Barcelona |
| Mort | 10 novembre 1956 (77 anys) Barcelona |
 Ministre de Treball i Previsió Social | |
| 4 octubre 1934 – 3 abril 1935 ← Josep Estadella i Arnó – Eloy Vaquero Cantillo → | |
 Governador civil de Barcelona | |
| 3 agost 1931 – 4 gener 1932 ← Carlos Esplá Rizo – Joan Moles i Ormella → | |
| President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |
| 1922 – 1925 ← Joan Martí i Miralles – Antoni Borrell i Soler → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, jurista, advocat |
| Partit | Acció Popular Catalana |
| Família | |
| Pares | Jordi Anguera i Cailà i Maria del Carme de Sojo i Ballester |
Biografia modifica
Fill de Jordi Anguera i Cailà i de Maria del Carme de Sojo i Ballester. Milità al Partit Catalanista Republicà.[2] En proclamar-se la Segona República Espanyola ocupà el palau de justícia de Barcelona, i pocs dies després fou nomenat president de l'Audiència Territorial de Catalunya. Entre l'agost i el desembre fou el Governador Civil de Barcelona en substitució de Carlos Esplá Rizo. En aquesta funció es va destacar en el seu paper contra de la vaga de la CNT.[2] Va dimitir el 1932 a causa de la seva disconformitat amb la política d'ERC i per les pressions de la CNT i la FAI. El 1933 va ocupar el càrrec de Fiscal General de la República contra els revoltats pel cop d'estat conegut com la Sanjurjada, del 10 d'agost del 1932.[3]
El 1934 es va mostrar contrari a la Llei de Contractes de Conreu, motiu pel qual abandonà la Lliga Catalana per tal de fundar el nou partit Acció Popular Catalana,[2] el qual es va adherir a la CEDA.[2] Tot i que no va ser mai elegit diputat a Corts, entre el 4 d'octubre de 1934 i el 3 d'abril 1935 va ocupar la cartera de Treball, Sanitat i Previsió Social al govern d'Alejandro Lerroux.[2] El 1935 deixà la política en disconformitat amb l'indult als implicats a la Revolta d'Astúries de 1934 i tornà a exercir d'advocat.
L'agost de 1936, va fugir de Barcelona a Pamplona, on es va posar al servei del bàndol nacional revoltat.
Obres modifica
- El dret català a l'illa de Sardenya (1914) per encàrrec del Col·legi d'Advocats de Barcelona
- "Dret especial de la comarca de Vic" a Conferències sobre varietats comarcals del Dret Civil Català; Barcelona; 1934; p. 273-340
Referències modifica
- ↑ «Registre de Naixements.Any 1879. Registre núm.5172». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-10-1879. [Consulta: 4 febrer 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 46
- ↑ Raguer Suñer, Hilario M. El general Batet. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.183. ISBN 8478265279.
Bibliografia modifica
- Juliá, Santos. Un siglo de España. Política y Sociedad. Edit. Marcial Pons. Madrid, 1999. Pàg. 145.
- Vázquez Osuna, Federico. La recuperación de la memoria histórica, la judicatura republicana Arxivat 2015-02-15 a Wayback Machine.. 19é Congrés de Jueces para la Democracia. Barcelona, 13 al 15 de maig del 2004.
- Serrallonga i Urquidi, Joan «Reformadores y reaccionarios en la estructura central de Sanidad en España, 1931-1936». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 29, 2009, pàg. 241-264. ISSN: 0210-9425.
Enllaços externs modifica
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Carlos Esplá Rizo |
Governador Civil de Barcelona 1931-1932 |
Succeït per: Joan Moles i Ormella |
| Precedit per: Josep Estadella i Arnó |
Ministre de Treball i Previsió Social .svg){kind=small} 1934 – 1935 |
Succeït per: Eloy Vaquero Cantillo |
| Precedit per: Joan Martí i Miralles |
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1922-1925 |
Succeït per: Antoni Borrell i Soler |