Marcos Aguinis

escriptor argentí

Marcos Aguinis (Río Cuarto, Córdoba, 13 de gener de 1935) és un polític i escriptor argentí en castellà, guanyador del Premi Planeta en 1970.

Infotaula de personaMarcos Aguinis
Biografia
Naixement13 gener 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Córdoba Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, psicoanàlisi, art i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòleg, psiquiatre, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Facebook: AguinisMarcos Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Es va formar en medicina, la psicoanàlisi, l'art i la història. En 1963 va aparèixer el seu primer llibre i, des de llavors, ha publicat quinze novel·les, disset llibres d'assaigs, quatre llibres de contes i dues biografies. En 1970 va assolir cert ressò en guanyar el Premi Planeta amb La Cruz Invertida.[1]

Quan es va restablir la democràcia a Argentina al desembre de 1983, Marcos Aguinis va ser designat sotssecretari i després secretari de Cultura de la Nació; va recolzar al costat d'altres intel·lectuals la “primavera cultural” a través del Centro de Participación Política[2] Va crear el PRONDEC (Programa Nacional de Democratització de la Cultura), que va obtenir el suport de la UNESCO i de les Nacions Unides, i va engegar intenses activitats participatives per conscienciar als individus sobre els drets, deures i potencialitats que es conreen en una real democràcia.[3] Per la seva obra va ser nominat al Premio Educació per a la Pau de la UNESCO.

Contes modifica

  • Operativo Siesta (1977)
  • Y la rama llena de frutos: todos los cuentos. (1986)
  • Importancia por contacto (1986)
  • Todos los cuentos (1995)

Biografies modifica

  • Maimónides, un sabio de avanzada (1963)
  • El combate perpetuo (1981)

Novel·les modifica

  • Refugiados: crónica de un palestino (1969)
  • La cruz invertida (1970)
  • Cantata de los diablos (1972)
  • La conspiración de los idiotas (1978)
  • Profanación del amor (1978)
  • El combate perpetuo (1981)
  • La Gesta del Marrano (1991)
  • La matriz del infierno (1997)
  • Los iluminados (2000)
  • Asalto al paraíso (2002)
  • La pasión según Carmela (2008)
  • Liova Corre hacia el Poder (2011)
  • La furia de Evita (2013)
  • Sabra (2014, amb Gustavo Perednik)
  • La novela de mi vida (2016)

Assaigs modifica

  • Carta esperanzada a un General: puente sobre el abismo (1983)
  • El valor de escribir (1985)
  • Un país de novela. Viaje hacia la mentalidad de los argentinos (1988)
  • Memorias de una siembra: Utopía y práctica del PRONDEC (Programa Nacional de Democratización de la Cultura) (1990)
  • Elogio de la culpa (1993)
  • Nueva carta esperanzada a un General (1996)
  • Diálogos sobre la Argentina y el fin del Milenio. (amb Monsenyor Justo Laguna) (1996)
  • Nuevos diálogos (amb Monsenyor Justo Laguna) (1998)
  • El atroz encanto de ser argentinos (2001) (PDF castellano)
  • El cochero (2001)
  • Las dudas y las certezas (2001)
  • Las redes del odio (2003)
  • ¿Qué hacer? (2005)
  • El atroz encanto de ser argentinos 2 (2007)
  • ¡Pobre patria mia! (2009)
  • El Elogio del Placer (2010)

Referències modifica

  1. la cruz Invertida al web del Premi Planeta
  2. lavoz.ar. «La primavera cultural».
  3. Programa del PRONDEC

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica


Premis i fites
Precedit per:
Ramón J. Sender
En la vida de Ignacio Morel
Premi Planeta
1970
Succeït per:
Josep Maria Gironella i Pous
Condenados a vivir