Mogods
Mogods és el nom que rep una regió muntanyosa del nord de Tunísia, entre Bizerta i Khumayr, formada per turons, altiplans i planes de gres, antigues conques lacustres cobertes de dipòsits d'argila.[1] Les muntanyes dels Mogods són en general properes a la costa. Hi ha nombrosos embassaments destacant els de Sidi El Barak i el de Joumine. Entre els turons, destaquen el Djebel Aïn Chouna i el Djebel Tabouna, cap dels quals sobrepassa els 600 metres. L'oued Sejnane divideix els Mogods en dos parts; la part nord amb façana marítima i la part sud entre la plana de Nefza i el llac d'Ichkeul i les planes de Mateur. La pluviometria mitjana de la zona supera els 1000 mm/any. L'arbre dominant és el roure. La regió forma part de l'anomenada cadena Khumayr-Mogods.
| ||||
| Tipus | Serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tunísia | |||
| ||||
| Serralada | Atles Tell | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 510 m | |||
| Material | roca sedimentària | |||
Aquesta regió està separada de la Kroumirie pel llac de Nefza,[2] vinculat a la presa de Sidi El Barrak.
Localització modifica
Els Mogods se situen entre el litoral al nord i la vall de la Medjerda al sud, a l'extrem de l'Atles Tell.[3] Els límits són el cap Negro a l'oest i Teskraya a l'est.[4]
Ecologia modifica
Les precipitacions importants, de 600 mil·límetres anuals a les planes i 1.200 mil·límetres als relleus, presenten una forta irregularitat interanual.[1] Actua sobre un subsòl àcid donant lloc a sòls hidromorfs i àcids marrons.[3]
La vegetació forestal està dominada a la costa per l'alzina, als fons de les valls per l'olivera i el llentiscle, als vessants per l'alzina surera i el llentiscle. Els boscos de ribera estan poblats de roure africà, vern i freixes de fulla estreta. Es beneficien d'un bioclima mediterrani humit amb un hivern suau.[1]
Aquesta regió alberga diversos aiguamolls, especialment els de Garâa Sejnane.[1] Aquests espais són fràgils allà, ja que les torberes d'esfagne, Sphagnum auriculatum, semblen haver-hi desaparegut.[2]
Bibliografia modifica
- Hafawa Ferchichi-Ben Jamaa. Fonctionnement, biodiversité, structure et dynamique des communautés végétales des zones humides temporaires de la région des Mogods, Tunisie septentrionale (en francès), desembre 2010, p. 217. Ferchichi.
- «Dynamique successionnelle de la végétation au sein de la plaine alluviale d'une rivière semi-aride : l'exemple de l'oued Ziatine (Tunisie)» (en francès). Physio-Géo, 8, 2014, pàg. 27-47.
- «Peat mosses (Sphagnum) and related plant communities of North Africa. I. The Numidian-Kroumirian range (Algeria-Tunisia)» (en anglès). Flora Mediterranea, 2010, pàg. 159-178.
- Ministère de l'Environnement. Pour une stratégie sur la diversité biologique à l'horizon 2020 (en francès). 1.