Ptolemeu VI Filomètor
Ptolemeu VI Filomètor（Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 184 aC |
| Mort | 145 aC (38/39 anys) Síria |
| Faraó | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Període | Període hel·lenístic |
| Altres | |
| Títol | Faraó (181 aC–145 aC) |
| Família | Dinastia Ptolemaica |
| Cònjuge | Cleòpatra II |
| Fills | Cleòpatra III, Ptolemeu VII Neofilòpator, Ptolemeu Eupàtor, Cleòpatra Tea |
| Pares | Ptolemeu V Epífanes i Cleòpatra I |
| Germans | Cleòpatra II i Ptolemeu VIII Evergetes II |
Antecedents modifica
Era el fill gran de Ptolemeu V Epífanes i fou proclamat rei el 180 aC quant tenia pocs anys (entre 5 i 10) amb la seva mare Cleòpatra I. Aquesta va portar una bona administració i va mantenir la pau del regne. Filomètor tenia bon caràcter, era humanitari i moderat, qualitats que es notaven més perquè el seu germà Ptolemeu (Evergetes) no les tenia, ni tampoc els seus dos immediats predecessors. Segons Polibi no va condemnar a mort a cap ciutadà durant el seu regnat per cap ofensa publica o privada.
A la mort de la seva mare el 176 aC (entre el 8 d'abril i el 14 d'octubre) el poder va passar als ministres Euleu o Leneu, corruptes i poc capacitats. Vers el 173 aC Ptolemeu es va casar amb la seva pròpia germana anomenada també Cleòpatra com la mare comuna.
Guerra de Síria modifica
El 170 aC ministres van reclamar la retrocessió de Celesíria a Antíoc IV Epífanes, però Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte va vèncer a Pelúsion i va ocupar el país (el Baix Egipte fins a Memfis) menys Alexandria. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou tractat amb distinció i amb la idea de mantenir-lo un temps com a rei vassall per no alarmar als romans, però a Alexandria fou proclamat rei el germà del rei egipci, amb el nom de Ptolemeu Evergetes i es va preparar la defensa de la ciutat que fou assetjada. La intervenció dels ambaixadors romans va obligar els selèucides a retirar-se. Antíoc IV va proclamar llavors a Filomètor com a rei vassall a Memfis i es va retirar als seus dominis conservant només l'estratègica fortalesa de Pelúsion.
El 5 d'octubre del 170 aC els dos germans i esposos van ser proclamats corregents d'Egipte (Ptolemeu VI i Cleòpatra II) a Memfis, però quan Antíoc es va retirar els germans van negociar i es va acordar que regnarien els tres junt 169 aC.
Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els dos germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra vegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per M. Popili Laenas que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer ver evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar (168 ac). Els dos germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció.
Conflicte entre germans modifica
Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evergetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar llegats per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del 163 aC una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evergetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.
Política interior modifica
En aquests anys (vers 160 aC) gran nombre de jueus es van establir a Egipte, alguns d'ells emigrants de Judea per causes polítiques, i es van establir a Heliòpolis sota protecció del rei. També es va dedicar a restaurar temples egipcis i en va construir de nous.
Conflicte de Cirene i Xipre modifica
No va tardar Ptolemeu Evergetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir Xipre probablement evacuada recentment pels selèucides. Amb tres ambaixadors romans Evergetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans. Filomètor els va rebre a Alexandria però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evergetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan Demetri I Sòter va retornar a l'illa de Xipre.
El següent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evergetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evergetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats.
Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquests termes va quedar signat.
Intervenció a Síria modifica
En represàlia per l'ocupació de Xipre, Ptolemeu va donar suport a la revolta d'Alexandre I Balas, probablement un usurpador, a Síria, combatent al qual va morir Demetri I Soter el 150 aC i Alexandre I Balas es va proclamar rei, i es va casar amb Cleòpatra Thea, filla de Ptolemeu VI Filomètor, sota influència del qual va governar. El 147 aC Demetri II Nicàtor, fill de Demetri I Soter, es va revoltar; Ptolemeu VI Filomètor, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair Celesíria que de fet va annexionar. Això va fer que, essent a Ptolemaida, patís un atemptat a mans d'Amoni (Ammonios), un dels favorits d'Alexandre, atemptat que Ptolemeu va atribuir a la iniciativa del seu gendre (que va protegir el seu favorit i va refusar castigar-lo o entregar-lo), i des de llavors va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri. Els egipcis van dominar en poc temps la resta de la Celesíria i finalment van entrar a Antioquia on els notables de l'estat selèucida volien proclamar rei a Ptolemeu, però aquest va refusar i va reconèixer com a rei a Demetri, que fou aclamat, i es va casar amb la filla de l'egipci, Cleòpatra Thea, que poc abans havia abandonat a Alexandre per ordre del seu pare.
Alexandre Balas es va retirar a Cilícia on va reunir forces lleials i va tornar a Síria. Allí Demetri i els seus aliats egipcis el van derrotar decisivament a una batalla decisiva prop d'Antioquia (la batalla de l'Orontes 146 aC). Alexandre es va escapar al territori dels nabateus, el rei dels quals el va fer matar i en va enviar el cap a Ptolemeu VI Filomètor.
Mort i successió modifica
Ptolemei VI va morir poc després a causa de les ferides rebudes a la batalla de l'Orontes (va caure del cavall i es va fracturar el crani) i els egipcis van evacuar la Celesíria. Va regnar 35 anys des de la seva primera proclamació.
Va deixar tres fills: Ptolemeu, que fou proclamat rei sota el nom de Ptolemeu VII (Ptolemeu VII Neofilopàtor o Eupàtor); Cleòpatra Thea, esposa d'Alexandre I Balas i després de Demetri I Soter; i una altra Cleòpatra (Cleòpatra III) futura esposa del seu oncle Ptolemeu VIII Evergetes II.
| Precedit per: Ptolemeu V Epífanes |
Ptolemeus | Succeït per: Ptolemeu VII Neofilopàtor |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ptolemeu VI Filomètor |