Puka Puka

Puka Puka és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat al nord-est de l'arxipèlag, a 1.190 km de Tahití. A vegades s'inclou en el grup de les illes de la Decepció, però es troba a 300 km a l'est i és culturalment diferenciat.

Puka Puka

Vista des de satèl·lit
Localització
14° 49′ S, 138° 49′ O
Col·lectivitat	Polinèsia Francesa
Arxipèlag	Tuamotu
Població humana
Població	166 (83 hab./km²)
Geografia
Part de	illes de la Decepció Tuamotu
Superfície	2 km²
Banyat per	oceà Pacífic
Sup. llacuna	2,2 km²
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−10:00

Geografia

La superfície total és de 4 km² amb una llacuna petita i tancada de 2,2 km².

La vila principal és Teonemahina, que vol dir «la sorra de Mahina». La població és de 157 habitants al cens del 2007. Compta amb un aeroport. Degut al seu aïllament, administrativament forma una comuna d'una única illa.

Història

L'atol va ser poblat des de les illes Marqueses i la llengua local està més relacionada amb el marquesà que el paumotu. Antigament era conegut com a Mahina.

Puka Puka va ser la primera illa descoberta pels europeus a la Polinèsia. Fernando de Magallanes hi arribà el 24 de gener del 1521, la vigília de la festivitat de la Conversió de Sant Pau. Decebut per no trobar aigua ni fruits, anomenà a l'illa San Pablo i al grup illes Desafortunades (Infortunate). Durant molts anys va ser pràcticament l'única illa que sortia als mapes al mig del Pacífic. El 1616 va ser redescobert pels neerlandesos Le Maire i Schouten. Van trobar tres gossos de raça espanyola i l'anomenaren illa dels Gossos (Honden Eylandt).

A principis del segle xx va ser colonitzat per treballadors de Fakahina per explotar el recurs de guano i plantar cocoters per produir copra. El 1950 va ser la primera illa que va trobar Thor Heyerdahl després de creuar el Pacífic des del Perú amb el rai de construcció tradicional Kon-Tiki. El 1996 va ser devastat per un tifó.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puka Puka