Riera de Sant Jaume
La Riera de Sant Jaume és un curs fluvial entre els municipis de Viladecavalls (Vallès Occidental) i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) a la Serralada Prelitoral Catalana. Neix com a continuació de la Riera de la Torre quan recull diversos torrents a l'alçada de la Pedrera del Mimó, ja sobrepassat el Puig Ventós (Olesa de Montserrat), a l'oest, i la Serra de Collcardús, a l'est. Desemboca a la Riera de Gaià quan forma la Riera del Morral del Molí que desemboca al Llobregat. El seu curs discorre en direcció nord-sud.
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Espanya | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Terrassa (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Riera de Gaià | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Travessa | Viladecavalls i Olesa (Conca del Llobregat) | |||
És un espai amb una forta activitat humana, ja que discorren per la seva conca les carreteres comarcals B-120 i B-120 i pel seu tram nord l'Autovia C-16 i la via fèrria de la Línia Barcelona-Vallès dels FGC. Degut a la imminència de la construcció del quart cinturó s'ha proposat la construcció d'un nou viaducte que superi i conservi el valor geològic i biològic de la zona[1]
Geologia modifica
La seva geologia és característica i té un elevat valor didàctic perquè es poden observar pràcticament verticals diverses capes de diferent composició geològica. successions de materials anàlogues des dels Sudets fins al Marroc, altres llocs a Catalunya poden ser les del Figaró. Són característiques la «formació Mediona» (Paleocè) i «Bretxes del Cairat» (Eocè inferior), així com la presència de bandes sedimentàries del Butsandstein, Muschelkalk (Triàsic) i probablement el Keuper (Triàsic)[2] Algunes de les infraestructures que travessen la Riera de Sant Jaume tallen aquestes capes pràcticament verticals, cosa que permet observar i identificar els processos tectònics que originaren el seu relleu.
Flora modifica
S'ha descrit la presència de poblacions al·lòctones de cervina (Coronopus didymus (L.) Sm. crucíferes), Palo-santo (Diospyros lotus L., ebenàcies) i Te de Mèxic (Chenopodium ambrosioides).[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Hernández i Cardona, Àngel M. «Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I. Tram Abrera-Terrassa». Atxavara, Núm. 15 Homenatge a Pere Montserrat, 2007, pàgs. 91-100 [Consulta: 8 gener 2011].
- ↑ López Blanco, Miguel; Gómez Gras, David «GEOZONA 328 Estació d'Olesa - Riera de St. Jaume». . Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2012 [Consulta: 8 gener 2011].
Bibliografia modifica
- Marzo Carpio, Mariano. El Bundstandstein de los Catalánides: Estratigrafía y procesos sedimentarios (pdf) (en castellà). Universitat de Barcelona, maig 1979 [Consulta: 8 gener 2011].