Síndria
La síndria és un fruita comestible que prové de la sindriera. És una baia amb escorça dura i sense divisions internes, i es diu botànicament pepo. La carn dolça i sucosa sol ser de color vermell intens, amb moltes llavors negres, tot i que existeixen varietats sense llavors. La fruita es pot menjar crua o en escabetx, i la pela és comestible després de la cocció. També es pot consumir com a suc o com a ingredient en begudes combinades. La millora vegetal ha desenvolupat varietats resistents a les malalties i molts cultius produeixen fruits madurs abans de 100 dies de la plantació. El 2017, la Xina va produir aproximadament dos terços del total mundial de síndries.[1]
Descripció modifica
El fruit gran és una mena de baia modificada anomenada pepo amb escorça gruixuda (exocarpi) i centre carnós (mesocarpi i endocarpi).[2] Les plantes silvestres tenen fruits de fins a 20 cm de diàmetre, mentre que les varietats cultivades poden superar els 60 cm. La pell de la fruita és de color verd fosc i sol ser homogènia o ratllada, i la carn, que conté nombroses llavors repartides per l'interior, pot ser de color vermell (més freqüentment), taronja, groc, verd o blanc.[3][4] La síndria amarga C. amarus s'ha naturalitzat en regions semiàrides de diversos continents i es designa com una plaga en parts d'Austràlia Occidental on s'anomenen "meló de porc".[5]
Alimentació modifica
La síndria és una fruita dolça que es consumeix habitualment a l'estiu, generalment amb rodanxes fresques, tallades a daus en amanides de fruites mixtes o com a suc.[6][7] Habitualment es pren per postres.[8] El suc de síndria es pot barrejar amb altres sucs de fruita, per fer-ne sopa juntament amb tomàquets i pebrots.[9] Barrejat amb altres sucs també es pot convertir en vi.[10]
Les llavors tenen un sabor a fruits secs i es poden assecar i torrar, o moldre-les en farina.[4] A la Xina, les llavors es mengen a les celebracions de l'Any Nou xinès. [11] A la cultura vietnamita, les llavors de síndria es consumeixen durant les vacances d’any nou vietnamita, Tết, com a berenar.[12] Les llavors de síndria són un aliment popular a Israel.[13] Les síndries es conreen localment i les llavors es torren i se solen salar.
Es poden menjar escorces de síndria, però el seu sabor poc atractiu es pot superar mitjançant l'escabetx,[14] vegades menjat com a verdura, sofregit o guisat.[4][15]
Nutrients modifica
La fruita de la síndria té un 91% d'aigua, conté un 6% de sucres i és baixa en greixos.[16]
100 grams de fruita de síndria subministren 125 kcal d’energia alimentària i una quantitat baixa de nutrients essencials. Només la vitamina C és present en un contingut apreciable al 10% de la quantitat d'ingestió diària recomanada. La polpa de síndria conté carotenoides, inclòs el licopè.[17]
L'aminoàcid citrul·lina es produeix a la pell de la síndria.[18][19]
Referències modifica
- ↑ «Watermelon production in 2020, Crops/Regions/World list/Production Quantity (pick lists)». UN Food and Agriculture Organization, Corporate Statistical Database.
- ↑ «A Systematic Treatment of Fruit Types». Worldbotanical.com. [Consulta: 7 octubre 2014].
- ↑ Maynard, David. «6: Cucumbers, melons and watermelons». A: Kiple. The Cambridge World History of Food, Part 2. 46. Cambridge University Press, 2012, p. 267–270. DOI 10.1017/CHOL9780521402156. ISBN 978-0-521-40215-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. & Nakai». South Africa National Biodiversity Institute. [Consulta: 4 octubre 2014].
- ↑ Parsons, William Thomas. Noxious Weeds of Australia. 2nd. Collingwood, Victoria: CSIRO Publishing, 2001, p. 407–408. ISBN 978-0643065147.
- ↑ «Watermelon». g Marketing Resource Center, US Department of Agriculture, Iowa State University, 2017. [Consulta: 9 maig 2017].
- ↑ «Top 10 ways to enjoy watermelon». Produce for Better Health Foundation, Centers for Disease Control, US National Institutes of Health, 2017. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2017. [Consulta: 9 maig 2017].
- ↑ Verdú, José Mataix; Cisneros, Francisco Javier Barbancho. Hortalizas y verduras en la alimentación mediterránea (en castellà). Universidad Almería, 2007-05. ISBN 978-84-8240-829-3.
- ↑ Martín, Pablito. Cocina Consciente 06 - El ABC de la alimentación viva: Comer sano, sentirse bien – Guía completa para una nueva alimentación (en castellà). USERS Life, 2016-09-27, p. 14.
- ↑ Ogodo, A. C.; Ugbogu, O. C.; Ugbogu, A. E.; Ezeonu, C. S. SpringerPlus, 4, 2015, pàg. 683. DOI: 10.1186/s40064-015-1475-8. PMC: 4639538. PMID: 26576326.
- ↑ Shiu-ying Hu. Food Plants of China. Chinese University Press, 2005, p. 125. ISBN 978-962-996-229-6.
- ↑ The Asian Texans By Marilyn Dell Brady, Texas A&M University Press
- ↑ «בסוף הקיץ: מחסור בגרעיני אבטיח». .
- ↑ Todd C. Wehner. «12. Watermelon». A: Jaime Prohens and Fernando Nuez. Handbook of plant breeding. Volume 1, Vegetables. I, Asteraceae, Brassicaceae, Chenopodicaceae, and Cucurbitaceae. 1. Springer, 2008, p. 381–418 (Handbook of Plant Breeding). DOI 10.1007/978-0-387-30443-4_12. ISBN 978-0-387-72291-7.
- ↑ Bryant Terry. Vegan Soul Kitchen: Fresh, Healthy, and Creative African-American Cuisine. Da Capo Press, 2009, p. 46. ISBN 978-0-7867-4503-6.
- ↑ «Watermelon, raw». Nutritional data. Self. [Consulta: 5 octubre 2014].
- ↑ Perkins-Veazie P, Collins JK, Davis AR, Roberts W J Agric Food Chem, 54, 7, 2006, pàg. 2593–7. DOI: 10.1021/jf052066p. PMID: 16569049.
- ↑ Rimando AM, Perkins-Veazie PM «Còpia arxivada». J Chromatogr A, 1078, 1-2, 2005, pàg. 196–200. Arxivat de l'original el 2021-05-01. DOI: 10.1016/j.chroma.2005.05.009. PMID: 16007998 [Consulta: 30 maig 2021].
- ↑ The Associated Press , 03-07-2008.