Usuari:Rodamón4/Casa d'Emparán

Arbre genealògic de la família Emparan i Orbe

La casa d'Emparán (o Amparan, Enparan) és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de ser parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. El cognom Emparán, d'origen basc de la ciutat d'Azpeitia, va passar a Hondarribia, Irun i Lasarte-Oria, tots a Guipúscoa; una branca oriünda de Azpeitia es va cognomenar Martínez d¡Emparan.

Va tenir aquest noble llinatge la seva primitiva casa solar, de parent major i gran autoritat, amb una torre forta, en la parròquia de Sant Sebastià de Soreasu de la vila de Azpeitia, i els seus cavallers van gaudir del privilegi que els monarques els comuniquessin el naixement o la mort de tots els seus parents. Durant les guerres de bàndols a Guipúscoa va pertànyer al bàndol de Oñaz i va ser una de les vint-i-quatre famílies que tenien vot en les Corts.

Parents majors, senyors de la guerra i de la terra

Es coneixien com els parents majors als cavallers de la regió basca, propietaris de grans extensions territorials, els ricohombres. Hereus directes del fundador del llinatge, aquell que va conquistar la terra, els seus pobladors i els recursos amb que edificar la casa i va donar el nom al cognom.

Durant les guerres de bàndols que van tenir lloc a la fi de l'Edat Mitjana, alguns dels parents majors del territori guipuscoà estaven dividits en dos bàndols enfrontats: els partidaris de Gamboa i els de Oñaz, també coneguts com els gamboïns i oñacinos. Aquest fet no era exclusiu de la província, doncs en altres regions properes també passava el mateix:

• a Àlaba, els Mendoza contra els Guevara.
• a Biscaia, els Múxika contra els Abendaño.
• a Navarra, els Beaumonteses contra els Agramonteses.

Els de un bàndol d'una regió s'aliaven amb els de una altra, amb la qual cosa aquestes guerres acaben traspassant les fronteres.

Segons els antecedents històrics, algunes de les famílies que pertanyien al bàndol gamboíno van ser els llinatges de Olaso, Balda, Zarauz, Iraeta, Zumaya, Jaolaza, Cegama, Sant Millán i Achega, mentre que integraven el bàndol oñacino els llinatges de Lazcano, Amézqueta, Loyola, Ozaeta, Gaviria, Arriaran, Yarza, Berátegui, Unzueta, Lizaur, Murguía, Alcega, Aguirre, Ceráin i Ugarte. En temps anteriors es coneixien també per parents majors les cases de Emparan, Echazarraeta, Azcue, Leaburu i Aceláin. Tots dos llinatges o bàndols componien vint-i-quatre cases, els caps de les quals o caps respectius eren el senyor de la casa de Olaso en Elgóibar pel bàndol gamboíno i el senyor de la casa de Lazcano pel bàndol oñacino.

A Guipúscoa, entre els anys de 1372 i 1373, els bàndols enfrontats van viure un període molt fort de guerra, lluites, violència i mort, despulles de béns i incendis. El bàndol gamboíno era capitanejant per Beltrán de Guevara i el oñacino per Miguel López de Lazcano, el qual era recolzat en la lluita pels habitants de la vila d'Azpeitia amb els parents majors de Loyola i Emparan.

La casa d'Emparan sempre va estar unida a la casa de Loyola i per punt la seva afiliació al bàndol oñacino va quedar demostrada, per la qual cosa va sofrir també les conseqüències de l'ordre confirmada a Vitòria el 30 de març de 1457 per Enric IV de Castella, la qual manava la destrucció de les cases-torres fins al seu primer pis, la qual cosa donaria fi a la guerra entre els dos bàndols després de més de dos segles de lluites que van causar morts i destrosses.

Genealogia de la casa d'Emparan

Casa-torre i palau d'Emparan, actual Biblioteca Municipal de Azpeitia, província de Guipúscoa, Espanya.

• Pedro Sánchez d'Emparan, I senyor de la casa d'Emparan i de Esténaga, situades en Azpeitia i Idiazábal. Els seus pares van ser Pedro Martínez de Emparan, i Navarra de Esténaga Oñaz i Loyola. Va contreure matrimoni amb Navarra de Murguía i Lazcano, senyora de la casa de Murguía, i d'ella va tenir a Martín Pérez de Emparan.

• Martín Pérez d'Emparan, II senyor de la casa d'Emparan, com a fill major va heretar així mateix les cases de Murguía i Esténaga, va anar també vassall del rei i patró de l'església de santa María d'Astigarraga, com a senyor del solar de Murguía. Va servir a Joan II de Castella amb molts parents i criats, tots a la seva costa, en quantes ocasions es van presentar, especialment l'any 1421 en la tala de Montefrío, en la vega de Granada, i segons refereix el cronista Mendoza, va ser un dels cavallers més valerosos del bàndol oñacino. Va morir l'any 1446 en una trobada que van tenir els de el seu bàndol amb els gamboïns. Va contreure matrimoni amb María López d'Amézqueta i Lazcano, filla de Oger de Amézqueta, senyor i parent major del solar d'aquest cognom, servidor dels reis Enrique III i Juan II, i de María López de Lazcano i Gaona, la seva legítima dona, propietària del palau de Lazcano. En morir Martín Pérez de Emparan es divideixen els solars entre els tres fills: el major, Juan Martínez de Emparan, va heretar el senyoriu de la casa de Emparan; el segon fill, Oger - que significa Jorge de Murguía, va heretar a Murguía, i la tercera filla, María López de Esténaga, que va prendre aquest cognom per haver heretat la casa de Esténaga en 1446, any en què va morir el seu pare; va contreure matrimoni en Gaviria, amb Juan Martínez de Eguizábal i en els seus fills i descendents va continuar el domini d'aquesta casa, fins al segle XVIII, en què per enllaç va passar als Berroeta, senyors de Ozaeta, parents majors en la vila de Vergara.

• Juan Martínez d'Emparan, III senyor de la casa de Emparan, va casar amb Catalina de Loyola, tia de sant Ignasi de Loyola, fundador de la Companyia de Jesús, i germana de Beltrán Yáñez de Oñaz i Loyola, VIII senyor de la casa de Loyola.

• Pedro Martínez d'Emparan i Loyola, IV senyor de la casa de Emparan, va casar amb María Pérez de Vértiz, descendent de la casa de Vértiz de Navarra. Van tenir dos fills, Juan Martínez de Emparan i a Gracia Ruiz de Emparan.

• Juan Martínez de Emparan, V senyor de la casa d'Emparan, va casar amb María Ortíz de Balda i Gamboa, de la casa de Balda de Azcoitia.

• Catalina d'Emparan i Balda, VI senyora de la casa d'Emparan, va casar amb Juan de Argain i no van tenir descendència.

• Marina de Zabalia i Emparan, VII senyora de la casa d'Emparan. Per a l'any 1604 apareix com a hereva del solar, però per a la seva continuació en 1641 van sorgir desavinences entre les hereves María i Domeneca Aizaga, germanes, que disputaven per sí el mayorazgo de la casa d'Emparan.

• María de Aizaga i Emparan, VIII senyora de la casa d'Emparan, va heretar el solar tan bon punt la Real Chancillería de Valladolid dictés sentència al seu favor.

• María Martínez de Emparan, IX senyora de la casa d'Emparan, filla de María de Aizaga i Emparan, va casar amb Francisco de Sorarráin i Emparan, fill de Domingo de Zabala i de Gracia Ruiz de Emparan.

Francisco José de Emparan

Sebastián de Emparan

Vicente Emparan, oli del pintor espanyol Antonio Carnisser titulat "Retrat del Tinent de Navili Emparan" (c. 1777), oli/llenç: 80 x 61 cm. Còpia d'aquest retrat va ser donat a l'Acadèmia Nacional de la Història de Veneçuela l'1 de març de 2012 per la família Hidalgo-Parés, descendents a Veneçuela de la casa de Emparan.

Discurs Acadèmia Nacional de la Història de Veneçuela - Donació del retrat del tinent de navili Emparan - Obra del pintor Antonio Carnisser

• Pedro d'Emparan i Sorarráin, X senyor de la casa d'Emparan, en l'Arxiu Històric Nacional, en la secció d'ordres, apareix el seu expedient de cavaller de l'Ordre de Santiago en el qual se li nomena com Pedro de Sorarráin, va obtenir prova de noblesa. En Larraul va participar en l'elecció de nous oficis en 1621 i anys següents. Va casar amb Mariana de Aramburu, van tenir vuit fills, entre els quals es troba Ignacio de Emparan i Sorarráin.

• Ignasi d'Emparan i Sorarráin, XI senyor de la casa d'Emparan. Va néixer en Larraul el 20 de novembre de 1621, va morir en Azpeitia el 30 d'octubre de 1662. En el llibre de Cavallers de l'Ordre de Santiago, segle XVIII apareix el seu nom com Ignacio de Sorarráin, i en el llibre d'Extracte dels Expedients de l'Ordre de Carlos 3° figura el seu nom com Ignacio de Emparan i Sorarráin. Va casar en Azcoitia l'1 de novembre de 1645 amb Ana Eycaga i Olano, filla de Pedro de Eycaga i Catalina Olano. Van tenir per únic fill a Francisco Ignacio de Emparan.

• Francesc Ignasi d'Emparan, XII senyor de la casa d'Emparan. Va néixer en Azpeitia el 22 de gener de 1647. Va testar en Azpeitia el 27 de novembre de 1726 davant Tomás Ignacio Acosta. En el seu expedient de cavaller de l'Ordre de Santiago, segle XVIII, apareix el seu nom com Francisco Ignacio Sorarráin, i en el llibre d'Extracte dels Expedients de l'Ordre de Carlos 3° figura el seu nom com Francisco Ignacio de Emparan. Va obtenir prova de noblesa en Azpeitia. Va ser fidel síndic, tinent de síndic, alcalde, jutge i diputat. Va contreure matrimoni tres vegades, en primeres nupcias amb Mariana Curta. En segones en Azpeitia el 29 de juny de 1670 amb Catalina de Azcue, nascuda en Azpeitia el 18 de març de 1642, filla de Juan de Azcue i María de Zaulaica. En terceres nupcias amb María Olaza. Del matrimoni amb Catalina de Azcue van néixer set fills, entre els quals es troben el mariscal de camp Francisco José de Emparan i el prior del monestir de l'Escorial i príncep d'Andorra Sebastià d'Emparan.

• Francisco José d¡Emparan, XIII senyor de la casa de Emparan. Va néixer en Azpeitia el 22 de setembre de 1676, va morir a Santa Cruz de Tenerife el 22 de desembre de 1740. Va fer proves de noblesa i va ser rebut com a cavaller de l'Ordre de Santiago el 7 de juliol de 1701, mariscal de camp dels reals exèrcits i capità d'un terç d'infanteria espanyola a Nàpols. Va ser comandant general de Canàries i president de la seva Real Audiència. Va contreure matrimoni en Eibar el 28 de juny de 1713 amb Francisca Antonia de Zarauz, descendent directa en grau quinzè per línia paterna d'Alfonso XI de Castella, filla de José Antonio Ortiz de Zárauz, senyor del palau de Zarauz i cavaller de l'Ordre de Santiago, i de la seva dona María Ángela Velasco. Del seu matrimoni va tenir, entre diversos fills, a José Joaquín de Emparan.

• José Joaquín de Emparan, XIV senyor de la casa de Emparan. Va néixer en Azpeitia el 13 de juliol de 1725, va morir el 4 de febrer de 1799. Va fer proves de noblesa en Azpeitia i hijodalgo en 1764 en Azcoitia. Va ser alcalde, jutge, tinent d'alcalde, fidel, regidor major, procurador i diputat. Va contreure matrimoni en Ermua el 26 d'octubre de 1744 amb María Ana d'Orbe i Zarauz, neboda d'Andrés d'Orbe i Larreátegui a qui el rei Felipe V d'Espanya li va atorgar el títol de Castella marquès de Valde-Espina, al capdavant del seu nebot Andrés Agustín d'Orbe i Zárauz, el qual va contreure matrimoni amb María Teresa de Murguía i Arbelaiz, descendent directa de Martín Pérez de Emparan, II senyor de la casa de Emparan hereu del senyoriu de Murguía i Esténaga. Van tenir quinze fills, entre els quals es troben Francisco que va continuar amb el mayorazgo de la casa de Emparan, el president, governador i capità general de Veneçuela Vicente, el cavaller de l'orde de Carles III Agustín Ignacio, el capità de navili Manuel Antonio, l'alcalde ordinari a Veneçuela Pedro i el brigadier Miguel José de Emparan i Orbe.

Palacio dels marquesos de Valde-Espina, residència de la família Orbe, actual seu de l'Ajuntament de la vila d'Ermua, província de Biscaia, Espanya.

Escut d'armes de la casa d'Orbe d'Ermua. Escut en camp d'or, un pi de sinople i dos llops de sabre empinats al tronc, un per cada costat. Bordura de gules, amb tretze roeles d'or.

• Francisco d'Emparan, XV senyor de la casa de Emparan. Va néixer en Ermua el 5 d'agost de 1745. Va contreure matrimoni en Azpeitia en 1779 amb María Eulalia Aranguren Lloa, germana de Santiago Elías de Aranguren i Àlaba, que va succeir a la casa de Aranguren de Zarugalde i va anar en ella el primer que va heretar el títol de comte de Monterrón.

• Genaro de Emparan, XVII senyor de la casa de Emparan. Va néixer en Azpeitia el 19 de setembre de 1811. Va contreure matrimoni en Azpeitia el 3 de febrer de 1845 amb Modesta de Erize i Ochoteco.

• Innocenci d'Emparan i d'Erice, XVIII senyor de la casa d'Emparan. Va néixer en Azpeitia el 29 de desembre de 1845. Va contreure matrimoni a Tolosa el 27 d'abril de 1869 amb Juana Antonia Arteaga Azpiroz. Ignacio Pérez-Arregui, en el seu discurs amb motiu de l'acte inaugural de la restauració de la casa-torre i palau de Emparan el 23 de juny de 1977, va recordar a l'últim senyor de la casa de Emparan, Inocencio de Emparan, fundador de l'Orquestra de Azpeitia conjuntament amb el azcoitiano Ignacio Aldalur. Inocencio de Emparan va donar a l'orquestra diversos instruments de corda, violins, viola (que ell tocava), violoncel i contrabaix. Va morir prop de Azpeitia el 23 de novembre de 1888 després d'un accident que li va llevar la vida. El duel i el plor van ser generals al seu poble natal. Del seu matrimoni amb Juana Antonia Arteaga Azpiroz van néixer vuit fills, entre els quals es troben María del Pilar, que va casar amb Leopoldo Olaechea de Bilbao; Segona, que va casar amb Juan María Acilona i Altuna, alcalde de Azpeitia; i Inés, que va casar amb Federico Olano. Els seus dos fills homes, Ignacio va viure i va morir a Bilbao i Ramón va viure i va morir en Azpeitia. Després de diversos anys d'abandó, la casa-torre i palau de Emparan va ser esfondrant-se fins a amenaçar amb la seva desaparició quan la Caixa d'Estalvis Municipal de Sant Sebastià, avui dia coneguda com a Caixa d'Estalvis Kutxa, la va adquirir per restaurar-la i dedicar-la al desenvolupament d'obres socials i culturals en Azpeitia. En l'actualitat la casa-torre i palau de Emparan és la seu de la Biblioteca Municipal de Azpeitia.

Descendència a Veneçuela

La descendència de la família Emparan a Veneçuela es va iniciar amb l'arribada de Pedro de Emparan (o Emparen) cap a 1792, quan el seu germà Vicente de Emparan i Orbe va ser designat governador i intendent de la província de Cumaná. Estant a Veneçuela va ocupar el càrrec d'alcalde ordinari. En l'època de la colònia, els alcaldes ordinaris tenien la facultat d'exercir el govern interinament en cas de mort o absència del governador de la província. Va viure a Barcelona (Veneçuela), posteriorment es va traslladar a la població del Chaparro, situada a l'oest de l'Estat Anzoátegui. Va contreure matrimoni amb Gracia Arveláiz, filla de Juan Bautista Arveláiz Altuna i Legarra, i Rita Ignacia de Berroeta del Peral, ambdues famílies poderoses i influents en l'orient veneçolà. Van tenir tres fills nascuts a Veneçuela: comandant Pedro Miguel, Salomé i Juana Francisca Emparen Arveláiz. Canviant el cognom Emparan per Emparen com és esmentat en l'estudi d'Ignacio Arteche Elejalde. Els seus descendents es van emparentar amb la família del prócer de la independència veneçolana Antonio José de Sucre, gran mariscal de Ayacucho i del general José Tadeo Monagas, president de Veneçuela.

Pedro Miguel Emparen Arveláiz es va allistar en les tropes patriotes veneçolanes i va arribar a ser comandant de l'exèrcit patriota en la guerra d'independència i coronel en les guerres civils en les quals va participar. Així són les coses de la vida, el nebot del capità general Vicente Emparan lluitant contra l'exèrcit realista espanyol. Va exercir en Onoto càrrecs públics des de començaments de 1819, com a alcalde d'aquesta localitat i també com a cap militar d'aquesta parròquia. Va contreure matrimoni en El Chaparro el 20 d'abril de 1811 amb Manuela Fernández López, davant el Pbro. José González. Van tenir per fills a Pedro Celestino, general José Luis (Pepe), Ana Josefa de la Llum, Mercès que va casar amb el seu cosí germà Emilio Parés Emparen, Vicente i Rita Emparen Fernández.

La família Emparan i Orbe, senyors de les viles de Azpeitia i Ermua i del Marquesat de Valde-Espina, és descendent directa de la casa de Loyola, la casa de Balda, la casa de Butrón, la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, León, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia dels Capetos de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, la casa de Normandia i la casa de Uppsala. L'últim descendent legítim a Veneçuela d'aquesta línia de parentiu és l'economista Luis Vicente Hidalgo Parés, en setena generació per línia materna.

	Descendents Legítims	Període
I	Pedro de Emparan (o Emparen)	1755-? Espanya
II	Pedro Miguel Emparen Arveláiz	1794-1860 Veneçuela
III	Mercedes Emparen Fernández	1835-1890 Veneçuela
IV	Rafael Parés Emparen	?-? Veneçuela
	Pedro Emilio Parés Gago	1904-1959 Veneçuela
VI	Silene Parés d'Hidalgo	1938-2016 Veneçuela
VII	Luis Vicente Hidalgo Parés	1971 Veneçuela

Escut d'armes

Escut d'Armes de la casa d'Emparan

D'acord a l'estudi realitzat per Joan Carles de Guerra, el cognom Emparan/Emparán va ser un dels antics llinatges d'acreditada noblesa de la província d'espanyola de Guipúscoa. En uns altres temps el cognom Emparan va ostentar diferents escuts que a l'una servien d'ornaments a la casa-torre i palau i recordaven les gestes amb que es van distingir els seus antics habitants. Al principi les armes de la casa de Emparan mostraven un escut cuartelado: 1º i 4º, en camp d'or, una torre de gules, i 2º i 3º, en camp de gules, un lleó rampant d'or, afrontat el de la caserna 2º amb el del 3º.

També en la vila de Azpeitia, el cognom Martínez de Emparan ostentaven un escut partit: 1. amb un arbre verd i un senglar negre travessat, i, per enllaç amb la casa de Balda, tres panells verds posades en la copa de l'arbre. 2. partit en quatre casernes: 1° i 4° de gules amb una torre marró en cadascun; 2° i 3° d'or amb lleons rampants de gules.

Escut d'armes de la família Martínez de Emparan de Azpeitia

Vegeu també

• Casa de Butrón
• Casa de Balda
• Casa de Loyola

Bibliografia

• ACEREDA LA LIMITI, M. (1958-1965). Història de Aragua de Barcelona de l'Estat Anzoátegui i de la Nova Andalusia, Tom II, pàg. 458-459, Impremta Nacional; Caracas, Veneçuela; Obra finançada per: Ministeri de Relacions Interiors i Governació de l'Estat Anzoátegui.

• ARAGÓ RUANO, A. (2008). En una casa i manteniment. Estratègies familiars a Guipúscoa durant l'Edat Moderna a través del cas de la família Zárauz, pàg. 17-18, Nou Món Mons Nous, Col·loquis, 2008, [En línia], Posat en línia el 14 de gener de 2008. URL: http://nuevomundo.revues.org/17153. Consultat el 30 de març de 2012.

• ARAGÓ RUANO, A. (2008). Transformacions econòmiques en el sector costaner guipuscoà central durant el segle XVII, p. 198, Universitat del País Basc, Faculteu Filologia, Geografia i Història, Departament d'Història Medieval, Moderna i d'Amèrica.

• ARTECHE ELEJALDE, I. (1993). Els bascos a Amèrica: Don Vicente de Emparan, Capità General de Veneçuela, Butlletí de la Reial Societat Bascongada d'Amics del País, ISSN 0211-111X, Tom 49, Núm. 1 , Espanya.

• ARTECHE ELEJALDE, I. (1998). Històries de Azpeitia, pàg. 84-90, Ajuntament de Azpeitia, Espanya.

• DE CADENES I VICENT, V. (1977). Cavallers de l'Ordre de Santiago. Segle XVIII, Tom I – Anys 1701 a 1708 – Nombres 1 al 365, p.61, Institut “Salazar i Castro” (C.S.I.C), Edicions Hidalguía, Madrid.

• DE CADENES I VICENT, V. (1982). Extracte dels Expedients de l'Ordre de Carlos 3°, 1771-1847, Tom IV, pàg. 62-63, – Déu Canaval – Funes, Institut Salazar i Castro (C.S.I.C), Edició sota el mecenatge de l'Associació de Gentilhomes a Fur d'Espanya, amb motiu del XXV aniversari de la seva fundació, Madrid.

• DE GARIBAY I ZAMALLOA, I. (1834). Memorial Històric Espanyol. Col·lecció de Documents, Opuscles i Antiguitats que publica la Real Acadèmia de la Història, Llibre VII, p.15.

• DE GUERRA, JC (1928). Assaig d'un padró històric de Guipúscoa. Segons l'ordre de les seves famílies pobladores, pàg. 205-216-217-302-247-429-431-649, Joaquín Muñoz-Baroja, de la primitiva Casa Baroja.

• DE GUERRA, JC Il·lustracions genealògiques dels llinatges vascongados continguts en les Grandeses d'Espanya compostes per Esteban Garibay. Apèndix Cinquè. Corresponent al Capítol VI., p. 410, Successió continuada dels Senyors de Balda i d'algunes línies rectes descendents de la mateixa casa a Guipúscoa.

• DE SALAZAR I CASTRO, L. (1696). Història genealògica de la Casa de Lara, justificada amb instruments i escriptors d'inviolable fe, Tom I, pàg. 442-443, en la Impremta Real per Mateo de Plans i Guzmán, Madrid.

• DE SALAZAR I CASTRO, L. (1697). Història genealògica de la Casa de Lara, justificada amb instruments i escriptors d'inviolable fe, Tom II, p. 350, en la Impremta Real per Mateo de Plans i Guzmán, Madrid.

• D'URÍA, J.I.; ODRIOZOLA, I.I.; ECHEVERRÍA, L.; URCOLA ANSOLA, M. (1977). Casa – Torre de Emparan, Azpeitia, pàg. 42-109, Publicació de la Caixa d'Estalvis Municipal de Sant Sebastià.

• GAYTÁN D'AYALA ARTÁZCOZ, A. (1934). Parents Majors de Guipúscoa: senyors del Palau Casa-Fort de Murguía en Astigarraga, Revista Internacional dels Estudis Bascos, RIEV, Vol. 25, p. 374, Núm. 3.

• INSTITUT SALAZAR I CASTRO (C.S.I.C). (1978) Estudis genealògics, heràldics i nobiliaris en honor de Vicente de Cadenes i Vicent amb motiu del XXV aniversari de la Revista Hidalguía, Tom I, p. 520, Madrid.

• MÉNDEZ DE SILVA, R. (1656). Catàleg real i genealògic d'Espanya, ascendències, i descendències dels nostres Catòlics Prínceps, i Monarques Suprems / reformat, i afegit en aquesta última impressió..., p. 103, A Madrid: en la Impremta de Donya Mariana de Valle, Acosta d'Antonio del Ribero Rodríguez...

• LANDAETA ROSERS, M. (1894), Homes i dones notables en la guerra de la Independència de Veneçuela, que van néixer a l'antiga província de Barcelona, Impremta Bolívar, Caracas, Veneçuela.

• VILAR I PASCUAL, L. (1860). Diccionari històric, genealògic i heràldic de les famílies il·lustres de la monarquia espanyola... , Tom V, p. 301, Impremta de D.F. Sánchez a càrrec d'Agustín Espinosa, Madrid.