Estefania d'Urgell i Cabrera
Estefania d'Urgell i de Cabrera (? - 1071) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
| Família | |
|---|---|
| Cònjuge | Arnau Mir de Pallars Jussà  |
| Fills | Ramon VI de Pallars Jussà |
| Pares | Ermengol VI d'Urgell i Arsenda de Cabrera |
| Germans | Ermengol VII d'Urgell |
Es mencionada al testament del seu germà, Ermengol IV d'Urgell.
Orígens familiars
Filla del comte d'Urgell; Ermengol VI d'Urgell i Arsenda de Cabrera filla de Guerau III de Cabrera, vescomte d'Àger, i de Berenguera de Queralt.
Fou germana del comte Ermengol VII d'Urgell i de Sibil·la d'Urgell, casada amb Ramon Folc I de Cardona, vescomte de Cardona.
Pallars Jussà
Durant els anys del seu regnat comtat reviscolaren les pugnes amb els seus comtats veïns, sobre el de Pallars Sobirà i el d'Urgell, cosa que comportà en més d'una avinentesa la intervenció reial, fins al punt que Arnau Mir es declarà feudatari del comte-rei català, buscant, sense dubte, la fi de tanta conflictivitat. Segurament també fou la raó del matrimoni entre elm comte de Pallars, Arnau i la infanta d'Urgell, Estefania.
Núpcies i descendents
Es casà primer amb Arnau Mir de Pallars Jussà que fou comte de Pallars Jussà (1124-1174)[1], però anys després la va repudiar.[2] D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Ramon VI de Pallars Jussà (?-1178), comte de Pallars Jussà
- l'infant Arnau de Pallars Jussà
Referències
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 60; entrada: "Arnau Mir I de Pallars Jussà"
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 60; entrada: "Arnau Mir I de Pallars Jussà"